La cimera de l’OTAN, amb la presència dels caps d’Estat i de govern dels Estats membre, més la participació de Suècia i Finlàndia, ha finalitzat aquest divendres amb una declaració conjunta. L’OTAN assegura que “la invasió a gran escala d’Ucraïna per part de Rússia amb el suport de Bielorússia” constitueix “l’amenaça més greu per a la seguretat euroatlàntica en dècades”.
“Demanem a Rússia que cessi immediatament el seu assalt militar, que retiri totes les seves forces d’Ucraïna i que abandoni el camí de l’agressió que ha triat. Aquest atac, planejat des de fa temps, contra Ucraïna, un país independent, pacífic i democràtic, és brutal i no té cap provocació ni justificació”, han assegurat en un comunicat de l’OTAN.
Des de l’organisme han assegurat que han “activat els plans de defensa de l’OTAN” per “assegurar el territori de l’Aliança”. I expliquen que estan “realitzant importants desplegaments defensius addicionals de forces en la part oriental de l’Aliança”.
Al mateix temps, des de la Unió Europea han anunciat sancions més dures contra Rússia, en acord amb els Estats Units i l’OTAN. Aquestes mesures inclourien sancions directes a Putin i al seu ministre d’Afers exteriors, Serguei Lavrov, congelant tots els seus actius. També s’incrementaran les mesures sobre el cercle pròxim del president i altres membres de l’oligarquia russa. Fins ara no s’havien pres sancions tan dures a aquest nivell polític.
L’objectiu de les sancions, segons informa el diari El País és que “el sofriment a llarg termini i la possible revolta d’una elit frustrada acabin erosionant a un president que controla el país des de fa 22 anys”. És a dir, que aposten que la crisi de l’economia russa generi “sofriment a llarg termini” en la seva població, per erosionar el poder de Putin des de dins.
“Aquestes mesures inclouen àmplies sancions financeres i estrictes controls a l’exportació que tindran un profund impacte en l’economia, el sistema financer i l’accés a la tecnologia punta”, assevera l’esborrany de la UE. L’objectiu, prossegueix el text, és imposar “greus costos a les principals institucions financeres russes” que “aïllaran encara més a Rússia del sistema financer mundial”. Entre aquestes mesures, s’avaluava aquest divendres el bloqueig de Rússia en el sistema internacional de pagaments i dades bancàries Swift, segons ho va anunciar el ministre francès d’Economia, Bruno Le Maire.
Aquesta mesura és considerada una “arma nuclear financera", ja que bloquejaria les operacions financeres de les entitats russes amb la resta del món. El sistema SWIFT (Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication o societat per a les comunicacions interbancàries i financeres mundials) és utilitzat per a les comunicacions interbancàries a tot el món. Swift està supervisat pel Banc Nacional de Bèlgica, la Reserva Federal dels EUA, el Banc d’Anglaterra, el Banc Central Europeu, el Banc del Japó i altres bancs centrals. Enfront d’aquesta possibilitat, Rússia buscaria secundar-se en altres eines financeres desenvolupades per la Xina.
L’expulsió de Rússia del sistema Swift tindria greus conseqüències per a la seva economia. Però també afectaria Estats imperialistes que tenen forts llaços econòmics amb Rússia, com Alemanya. Per això, aquest país es ve resistint fins ara a aplicar aquesta mesura i altres que puguin ser un bumerang per a la seva pròpia economia.
Els Estats membres de la UE també han debatut com afrontar la important dependència energètica que tenen amb Rússia. “L’única qüestió estratègica és el gas. Els preus han augmentat un 30% en les últimes hores", explicava el ministre francès d’Economia i Finances, Bruno Le Maire. Aquest va fer un anomenat per a "reforçar la independència d’Europa en matèria d’energia, especialment del gas". Però això no és una cosa que pugui resoldre’s en el curt i mitjà termini, per la qual cosa un enfrontament major amb Rússia és una gran amenaça per a l’economia europea.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, es mostrava decebut de les mesures preses per la UE fins al moment. “Ens han deixat solos per a defensar el nostre Estat”, ha dit davant l’agència France Presse. “Qui està disposat a combatre amb nosaltres? No veig a ningú. Qui està llest per a donar a Ucraïna la garantia d’una adhesió a l’OTAN? Tothom té por”, ha assegurat. El president ucraïnès ve exigint una intervenció militar directa de l’OTAN a Ucraïna, la qual cosa portaria el conflicte a nivells molt més greus.
La resposta imperialista de l’OTAN, incloent ara a Finlàndia i Suècia, és continuar voltant a Rússia amb sistemes armamentístics d’última generació, i penjant la seva economia mitjançant sancions econòmiques que pagarà la seva població. Mentrestant, Rússia continua avançant sobre Ucraïna, imposant el seu nacionalisme reaccionari a la població ucraïnesa i reprimint les protestes en rusia contra la guerra.
