Reproduïm per a les nostres lectores i lectors l’article publicat a Le Journal Du Dimanche de França, sobre l’emergència de l’agrupació juvenil Le Poing Levé durant la lluita contra la reforma de pensions de Macron. Sota el títol "Le Poing Levé, l’organització estudiantil que vol ’ajudar els treballadors a bloquejar el país’", la publicació destaca el rol de l’agrupació juvenil de Révolution Permanente, organització que forma part de la Xarxa Internacional La Izquierda Diario i de la Fracció Trotskista.
Le Poing Levé, l’organització estudiantil que vol ’ajudar els treballadors a bloquejar el país’
El col·lectiu estudiantil Le Poing Levé (El Puny Enlaire) es va donar a conèixer durant les manifestacions contra la reforma de les pensions. La visibilitat que ha guanyat en poc temps confirma també la de Révolution Permanente, l’organització política d’extrema esquerra de la qual Le Poing Levé és la seva agrupació juvenil.
Les seves consignes han animat les marxes i els actes contra la reforma de les pensions. En les últimes setmanes, els estudiants de l’agrupació han sumat la seva veu i les seves banderoles -una bandera blanc-i-vermella que representa un puny enlaire-, al mosaic de pancartes sindicals, polítiques i estudiantils. Creada a la Universitat Paris-1 durant la mobilització contra Parcoursup [plataforma de preincripció universitària cuestionada per la falta de transparència i algorismes falsejats, NdT] en 2018, aquesta agrupació estudiantil ha guanyat molta visibilitat i popularitat des de principis de 2023. "No és d’estranyar que ara estiguem emergint", respon Ariane Anemoyannis, una de les portaveus de Le Poing Levé, que ha tingut varies aparicions en televisió en els sets de BFMTV, France 5 o Public Senate per representar a la joventut enutjada. "Aquest és el primer moviment de lluita de classes des de 2018. L’últim va ser el dels armilles grogues, però van tenir menys relació amb el moviment estudiantil", assenyalava Ariane en una de les aparicions.
Després de la decisió de [la primera ministra, NdT] Elisabeth Borne d’usar l’article 49-3 per aprovar la reforma de pensions el 16 de març, els joves van apostar fort a les mobilitzacions, tot i que el tema podria semblar allunyat de les seves preocupacions immediates. Tant és així que critiquen obertament les tàctiques de la intersindical: "Hem de fer un balanç d’una estratègia que no funciona: els dotze dies de vaga decidits per la intersindical no han permès doblegar al govern. Llavors, com guanyem?" es pregunta Ariane Anemoyannis.
Resposta: organitzant una vaga general renovable. Aquest mètode ha estat defensat per l’agrupació des del començament del moviment contra la reforma de les pensions. Des del 28 de gener, en companyia de 300 sindicalistes, intel·lectuals i activistes, el col·lectiu va convocar des d’una tribuna oberta publicada pel Journal Du Dimanche una crida a "generalitzar la vaga".
La seva publicació va ser seguida per la creació de la “Xarxa per a la Vaga General” que ajuda els treballadors a mantenir-se en lluita, en particular recaptant diners per als fons de vaga. El 24 de març, Ariane Anemoyannis i diverses desenes d’estudiants, per exemple, van viatjar a Le Havre per fer costat als vaguistes de la refineria Total Energies a Normandia. "L’objectiu és construir un fort moviment estudiantil per ajudar els treballadors a bloquejar el país", explica. La presència de l’actriu Adèle Haenel i el raper Médine també va ajudar a donar a conèixer l’esdeveniment.
La joventut de Révolution Permanente
Comptar els simpatitzants d’aquest evanescent col·lectiu és difícil, per no dir impossible, ja que el moviment no els demana cap aportació i no reparteix cap carnet d’afiliació, de moment. "Som presents en 18 universitats de França, assegura el portaveu. A Tolosa-Mirail, som la primera força política en la universitat, com a Paris-8". Hem de recordar, no obstant això, que la participació en aquestes eleccions rares vegades supera el 10%.
El col·lectiu diu que li dona poca importància a la seva representació en el s cossos estudiantils. "Aquests són antidemocràtics perquè el lloc que ocupen els estudiants és ínfim i ridícul", lamenta l’estudiant de dret de 24 anys abans de matisar "No són l’alfa i l’omega de la nostra lluita, però continuen sent tribunes des d’on donar la lluita". A la Universitat Paris-Cité, no obstant això, Le Poing Levé està fent campanya per guanyar alguns escons en les eleccions que tenen lloc fins al 20 d’abril.
La nova visibilitat de Le Poing Levé està íntimament lligada a la que també està guanyant Révolution Permanente (RP). En 2011, RP va sorgir dins del Nou Partit Anticapitalista (NPA) com el Corrent Comunista Revolucionari (CCR) del partit llavors representat per Olivier Besancenot. En 2022, la que era només un corrent es converteix en una organització política independent, jutjant a l’NPA per estar massa pròxim a la France Insoumise i les seves estratègies electorals.
Des de 2018, Le Poing Levé és l’agrupació estudiantil de Révolution Permanente. I, en conseqüència, comparteix tots els objectius del partit: "Revolució Permanente és resoltament revolucionària i apunta a l’emancipació de la classe obrera", planteja Ariane Anemoyannis. L’objectiu de Le Poing Levé és reunir joves revolucionaris i anticapitalistes per canviar el sistema estudiantil i molt més. Per a ella i els seus companys, la lluita contra la reforma de les pensions va ser "un baptisme de foc" que va validar la seva estratègia: "Contràriament al que pensa l’NPA, no és abandonant l’estratègia revolucionària com un es torna popular".
