Societat

SANITAT EN PRIMERA LÍNIA

L’atenció primària, al límit: «La situació és de col·lapse total»

Per conèixer d'aprop la realitat del Centres d'Atencio Primària publiquem l'article d'Èlia Pons @_eliapons publicat al Diarisanitat.cat el dia d'ahir.

dimecres 29 de juliol| edició del dia

Els professionals dels CAPs es troben saturats davant l’augment de casos de coronavirus i la falta de personal a causa de les vacances. Reclamen més recursos, que s’incorporin els reforços necessaris i que hi hagi una major planificació per part de l’administració

L’augment de casos de coronavirus de les darreres setmanes ha agafat als Centres d’Atenció Primària amb quasi la meitat de la plantilla de vacances, ja que les han concentrat durant els mesos d’estiu per tal de tenir els equips complets en cas que hi hagi una segona onada del virus a la tardor. Però el rebrot ha arribat abans de l’esperat i als professionals, cansats físic i emocionalment per la situació viscuda des de l’inici de la pandèmia, els ha agafat a contrapeu. «Estem molt desgastats. Necessitem fer vacances i poder desconnectar. El personal està saturat», assenyala Blanca de Gispert, metgessa de família del CAP Trinitat Vella. Amb el repunt dels contagis, indica, les consultes s’han disparat. «No només hem de fer el seguiment de casos, sinó gestionar consultes, necessitats i demandes relacionades amb el coronavirus, fer les baixes laborals, recollir i fer el seguiment dels contactes dels contagiats….tot i que el nombre de casos no és el mateix que al març o l’abril, el nombre de consultes és igual o superior», indica la metgessa.

La sensació de col·lapse és generalitzada. «Estem desbordades i molt cansades», assenyala Maite Pallàs, infermera del CAP Raval Nord. «Arriba un moment que amb tants canvis, tants protocols nous que van sumant més i més coses…el cervell diu prou. I tot això amb una plantilla molt reduïda. La setmana passada érem cinc infermeres per fer-ho tot», expressa. Per la seva banda, Toni Vives, metge de família del CAP Florida Nord, també afirma sentir que el personal es troba al límit. A l’ambulatori són en total catorze metges, quatre dels quals estan de vacances i dos de baixa, és a dir, treballen amb gairebé la meitat de la plantilla habitual.

Davant la manca de personal, alguns professionals han de doblar els horaris o fer hores extra «O fas això o fas venir els que estan de vacances, unes vacances imprescindibles davant el cansament acumulat de la pandèmia», assenyala el metge de família del CAP Florida Nord. La Florida és un dels barris de l’Hospitalet que s’ha vist més afectat pel repunt de contagis, en una de les ciutats més densament poblades de tota Europa. A aquest fet, se li suma un perfil socioeconòmic de nivell baix. «Per alguns pacients, el confinament és impossible. Viuen en pisos amb molta gent, amb habitacions rellogades. Això fa que també augmentin les possibilitats de contagi», indica Vives.

A banda del diagnòstic i del seguiment dels casos de coronavirus, els professionals dels ambulatoris també han de seguir donant assistència als pacients crònics. «Sembla que tot és coronavirus, però en realitat no és així, hi ha molts altres pacients que requereixen de la nostra assistències i les nostres cures», explica Pallàs. A més, aquests pacients, en moltes ocasions, tenen una gran complexitat. «Els crònics sobreviuen gràcies a que se’ls hi fa un control acurat, proper i continuat en el temps. Amb la pandèmia això no s’ha pogut fer de manera adequada i és qüestió de temps que aquests pacients es comencin a desestabilitzar», explica Elena Bartolozzi, metgessa de família del CAP Ramon Turró i secretària del Sector Primària ICS del sindicat Metges de Catalunya. Entre els professionals també hi ha preocupació pel retard en el diagnòstic de malalties, que pot tenir una greu repercussió pels pacients. «Si no diagnostico una patologia important el mes de març, la puc diagnosticar a l’abril, però després de tants mesos hi haurà malalties que se’ns escapin i que no sabem quan podrem diagnosticar», afirma Bartolozzi.

Segons Bartolozzi, la pandèmia de la COVID-19 «ha tirat enlaire la feina habitual de la primària de manteniment de la salut de la població». «Es diu que l’atenció primària és la porta d’entrada del sistema, però és que també és la porta de sortida, i durant la pandèmia la primària ha deixat d’existir de manera eficaç. La situació és de col·lapse total», assenyala.

En el moment més crític de la pandèmia, el passat mes de març i abril, van ser metges de família els que van anar a reforçar els hospitals o es van ocupar dels hotels sanitaris. Ara la situació es presenta a la inversa. Bartolozzi creu que s’han de trobar més metges de primària i, si convé «que els portin dels hospitals o d’allà on sigui». El moment és crític i es veu agreujat, encara més, en aquells CAPs que no tenen les infraestructures i els espais adequats i que ni tant sol poden fer circuits bruts i nets per atendre els pacients.

Falta de coordinació en el rastreig de casos

Encara a l’espera de l’arribada dels nous ‘gestors covid’ anunciats pel Departament de Salut, que faran tasques de seguiment de contactes, els professionals sanitaris denuncien la manca de coordinació amb els rastrejadors de Salut. «Nosaltres ens dediquem a fer rastreig dels convivents dels pacients. La resta de contactes els apuntem i esperem que algú els truqui, però tampoc tenim la certesa que s’estig ui fent bé. No sabem res. Com a rastrejador, no tinc consciència que s’estigui fent el rastreig de manera adequada», explica Vives. Segons Blanca de Gispert, a la pràctica, el que s’acaba fent és que els pacients contacten directament amb els seus contactes i després eels professionals dels ambulatoris els fan el seguiment.

Per Bartolozzi, el principal problema que hi hagut ha sigut la manca de previsió de l’administració sanitària. «S’ha fet tot de manera improvisada, sense planificació i de manera reactiva», afirma. Considera que els nous ‘gestors covid’ ajudaran a organitzar el seguiment dels contactes, però que, a la pràctica, la feina serà la mateixa. «Tindrem els contactes endreçats, però el seguiment de símptomes, les exploracions oportunes i els tràmits referents a les baixes aniran a càrrec dels professionals dels CAPs».

Més recursos i personal

Blanca de Gispert insisteix en que a l’atenció primària calen més recursos econòmics i humans, calen més professionals. «No pot ser que se’ns demani fer tot això a cost zero» indica. En el fons, diu, és el que sempre han reclamat des de l’atenció primària: «Més recursos, més personal i també un paper més central de l’atenció primària dins del sistema de salut pública».

A Catalunya, la inversió en atenció primària s’ha reduït un 24,28% en la darrera dècada, sent un dels sectors que van estar més castigats per les retallades. «La primària, des de sempre, és esquelètica, és l’oblidada de les administracions i està abandonada completament en previsió de recursos», explica Bartolozzi. Segons ella, la tasca que fan els professionals de la primària és invisible. «La feina silenciosa i quotidiana dels milions de consultes dels equips d’atenció primària no llueix als polítics, com si ho fan els descobriments dels grans hospitals».

Davant els rebrots recents de COVID-19 que han tornat a portar al límit els Centres d’Atenció Primària, el sindicat Metges de Catalunya insta la conselleria a reforçar amb personal i recursos els dispositius de salut comunitària per evitar que s’acabin convertint en centres exclusius d’atenció al coronavirus. Segons Bartolozzi, el que està passant actualment amb l’atenció primària és la «crònica d’una mort anunciada»




temes relacionats

#Covid-19   /    Crisi sanitària   /    Crisi de la sanitat pública   /    #Coronavirus   /    Treballadors sanitat   /    Societat

Comentaris

Comentar