Són altes hores de la tarda i hem aconseguit desplaçar-nos des d’Al Jalil (la segona ciutat més poblada del West Bank) fins a l’hospital d’Hebron. Allà ens enterem que durant les últimes hores no ha parat d’arribar ferits, la majoria joves d’entre 17 i 24 anys, però també una dona apallissada pel simple fet de gravar un vídeo de tortures a un altre noi per part de sis soldats de l’exèrcit d’Israel, entre d’altres ferits de diferent consideració.

A l’hospital ens assabentem també que Mohamen Yassin Jaber ha estat derivat a un altra centre mèdic per falta d’una atenció mèdica i de capacitat quirúrgica al nivell de les ferides que presentava. Yassin Jaber moria hores desprès a causa d’un tret amb munició real i amb orifici d’entrada i sortida a ambdós costats, tocant de ple un òrgan vital com és el cor. Tenia només 17 anys.

La mort de Yassin Jaber s’ha d’emmarcar en l’actual ofensiva sobre la Franja de Gaza per part de l’Estat d’Israel i el conflicte històric internacional. No obstant, és important poder explicar que en període electoral com és l’actual, amb el comicis al parlament d’Israel en l’horitzó, els atacs a Gaza són el detonant per justificar la violència i l’apartheid a Palestina i reprimir amb duresa les protestes que sorgeixen a tot el territori del West Bank.

Yassin Jaber va morir perque exèrcit i colons israelians van sofocar les protestes per la mort de tres joves a la ciutat de Nablus el dia anterior mentre es manifestaven contra els atacs a Gaza, deixant també més de 45 ferits. També a Ramallah i a Hebrón hi ha hagut assassinats en respectives protestes d’aquests dies.

En aquest sentit, aquesta cadena de repressió té un objectiu electoral. L’escalada de violència genera un augment dels vots per part del partit que més i millor faciliti i legitimi l’opressió cap al poble palestí.

Per altra banda, aquesta situació a Gaza, provocada pel mateix estat sionista d’Israel, té entre les seves pretensions també l’objectiu de presentar una imatge d’un Estat d’Israel combatint el món islàmic terrorista del tot falsa.

Els mitjans de comunicació capitalistes, per la seva part, contribueixen a aquesta visió en exclusiva, presentant internacionalment la Franja de Gaza com un camp de refugaits on hi ha terroristes que combaten Israel, elevant el conflicte polític internacional.

Per altra banda però, s’amaga el conflicte de caire local i permanent. És a dir, el que es tracta d’ocultar és l’apartheid constant que pateix el poble de Palestina sistemàticament. Mentre els mitjans difonen les imatges dels atacs a Gaza que deixen desenes de morts, ignoren el degoteig d’assassinats que es donen durant tot l’any.

Cal tenir en compte que en el territori de la Palestina ocupada en el que va d’any les xifres són de 84 morts, més de 50 abans dels atacs actuals a Gaza. Això és ni més ni menys que un mort cada 3 dies i mig. Mentrestant tots els assentaments assetgen el poble palestí diariament.

Gaza no és l’amenaça que pretén presentar Israel a ulls de la comunitat internacional. Gaza és molt més que el Hamás dependent de l’Iran. Són els estudiants i joves farts de l’opressió, és la població precària que desconfia d’ambdós bandols i que pateix les demolicions i enderrocs constants o els talls de suministraments indispensables per a viure com és l’aigua. L’amenaça real són les massacres i l’escalada de violència per legitimar l’apartheid.

Aquesta situació és una constant que s’ha convertit en la forma de vida per a la població palestina al West Bank. És la convivència amb la mort, amb la consciència de poder ser un target, dels dispars al pit, de saber-se que la teva mort serà un missatge per als demés. És sobreviure, la impossibilitat de viure.

Mohamen Yassin Jaber és només el penúltim mort d’aquest apartheid, el penúltim missatge que Israel envia a la població palestina. I el pitjor de tot és que era només un noi que en el moment de l’atac anava a treballar. Estudiava pels matins i l’any que ve havia d’anar a la universitat. Amb tot el seu pesar, la família ens explicava que Yassin Jaber era molt rialler i alegre. Tot i defensar constantment els drets del poble palestí no era mai el primer en anar a les protestes.

Sabem que això que intentem relatar no és una película de por, tot i els terribles crits i plors de la família, tot i presenciar com en una cerimònia massiva es va portar el cos de Yassin Jaber a un cementiri en el que totes les persones allà enterrades han estat assassinades per l’exèrcit d’Israel i l’apartheid. Però nosaltres creiem necessari explicar la situació cíclica que pateix la població palestina de riots-hospital-cementiri i tornem a començar.

Una opressió, la del dia a dia de l’apartheid, que és respectada per part dels països capitalistes i ocultada pels mitjans de comunicació, en tant que l’Estat d’Israel actua com a gendarme dels interessos imperialistes a l’Orient Mitjà.

De fet, en el moment en el que relatem aquesta nova crònica de l’apartheid a Palestina i dels atacs a Gaza, emprenem el viatge cap a noves protestes que se produiran en aquests dies sabent que posar el focus només en els atacs a Gaza deixa una Palestina desprotegida a nivell mediàtic per atacar a fons i intentar guanyar la cursa electoral a costa de les constants morts. Nosaltres sabem que si la setmana passada hi havia una vintena de press people al West Bank, ara només en serem tres.