Portem ja més d’una setmana d’ençà es va fer públic l’escàndol del CatalanGate, recordem el cas d’espionatge més gran d’entre tots els que han utilitzat el sistema programàtic Pegasus i el més important en quan a volum del que portem de segle, i després d’uns primers dies tèrbols i agitats entre l’Executiu espanyol i els partits independentistes (i entre ells també), sembla que els esdeveniments han passat a una "guerra de baixa intensitat" entre ambdós bàndols.
El govern de Pedro Sánchez, conscient de que perdre el suport d’ERC significaria també malmetre l’estabilitat parlamentària, està en curs d’intentar solucionar la situació mitjançant la diplomàcia amb els partits del govern català. Entenent que la titular de Defensa Margarita Robles "menja a part", situant-se sempre en el punt discursiu més "bel·licós", vegeu-la també en el paper de l’Estat espanyol en la guerra d’Ucraïna, l’equip de Sánchez està començant a optar per sumar-li a les propostes d’interlocucions entre ministres i els seus homòlegs catalans, declaracions velades en les que intentarien lliscar que el programa Pegasus podria estar en disposició de l’Estat espanyol.
No van en la mateixa línia però les institucions de caire més reaccionari del Règim del 78 com el poder judicial i el servei d’inteligència de l’Estat espanyol, agent indispensable en tot aquest entramat. El CNI tracta d’exculpar-se assenyalant que si bé han utilitzat el programa Pegasus amb alguns dels que són nomenats en l’article de Citizen Lab, sempre ha estat "de manera individual i amb autorització judicial". No obstant, el mateix organisme d’inteligència càrrega contra el govern en considerar que aquest tracta de responsabilitzar-los amb la política d’apropament als partits independentistes i les propostes d’"obrir un control intern en el CNI" i la "constitució de manera immediata de la Comissió de Secrets Oficials". Per la seva banda, el Tribunal Suprem destaca que mai ha rebut "una petició per part de la intel·ligència espanyola demanant permís per dur a terme espionatges massius a independentistes", contradient així govern i CNI.
En l’altre front, la consellera de presidència Laura Vilagrà (ERC), ha assenyalat aquests dies que la reunió que va mantenir diumenge amb el ministre de presidència Felix Bolaños, no va servir perquè aquest es comprometès "a buscar els responsables del CatalanGate i fer-los cessar", tot i les promeses de recerques internes. Oriol Junqueras, president d’ERC, parlava ahir en els mateixos termes, exigint "dimissions o cessaments" per part del Consell de ministres.
Tot i així, si bé des del govern manifesten que s’ha conformat un nou protocol d’actuació en el que els consellers no coincidiran amb ministres en actes representatius, així com la paralització, fins l’assumpció de les responsabilitats de l’espionatge per part del govern espanyol, de tota interlocució entre governs, incloent la taula de diàleg, en cap moment des d’ERC han negat la defensa d’aquesta, així com les negociacions amb el govern central, posant únicament en dubte el suport al decret d’ajudes per la guerra que s’ha de votar aquest dijous al Congrés.
Junts, per la seva banda, manté les discrepàncies amb els republicans i insisteix a aquests a que trenquin relacions amb el govern de Pedro Sánchez, més enllà de la votació de dijous. No obstant, el partit de Puigdemont i Jordi Sànchez, no passa tampoc de la petició de cessaments en el si del govern espanyol, ni tant sols fent menció en els últims dies d’engegar qualsevol recerca institucional. La CUP, en la mateixa direcció, demana també que ERC "trenqui amb l’estabilitat al govern central", com manifestava ahir Carles Riera en declaracions a TV3. I tot i que des de la formació independentista denuncien també que tant ERC com Junts mantenen "una estratègia similar", la CUP no s’ha posicionat en el que portem de CatalanGate com una alternativa a l’esquerra d’ambdós partits representants de la burgesia catalana. Ans el contrari, la posició de la CUP és manté durant aquesta setmana i escaix en la mateixa línia moderada i limitada als mecanismes institucionals que els socis de govern d’ERC.
Aquest escàndol deixa novament al descobert no només l’accionament del clavegueram de l’Estat, sinó com tots els agents del Règim operen per mantenir en bon estat i en la més absoluta penombra les canonades perquè aquestes continuïn fluint de manera eficaç i en benefici del conjunt de les institucions estals putrefactes. I davant tot això, és necessari la defensa de l’imposició d’una comissió recerca independent de tota institució de l’Estat espanyol, i que estigui integrada per membres d’organitzacions pels drets humans, així com organitzacions de periodistes sense vincles amb els interesos governamentals de mantenir la corrupció del mateix clavegueram. Quelcom diametralment oposat a les manifestacions dels membres d’Unidas Podemos durant els primers dies, en les que demanaven als titulars d’Interior i Defensa, Grande Marlaska i Margarita Robles, obrir una recerca al Congrés espanyol.
Tot i així, és imprescindible també posar dempeus una veritable esquerra anticapitalista i amb perspectiva d’independència de classe, sense cap lligam amb els partits de la burgesia catalana que tenen en el seu full de ruta la tornada a l’autonomisme, i que enfronti des dels carrers i amb una gran mobilització els atacs en tots els àmbits de Catalunya per part del Règim del 78, i que es fa valer dels propis mecanismes de les clavegueres de l’Estat. Aquesta és també l’única forma de reactivar un moviment democràtic català capaç d’imposar un nou embat contra aquest i assolir les asipracions al dret a decidir dels catalans i les catalanes.
