Des d’aquest dimarts Israel ataca la Franja de Gaza en l’operació batejada "Escut i Fletxa" per a assassinar a alts comandants del segon grup armat més gran de la regió costanera, el Gihad Islàmic. Però els atacs van estar lluny de colpejar objectius militars, si no que van impactar sobre estructures civils assassinant almenys 5 nens i altres 20 palestins.

Els esforços per a establir un alto el foc a Gaza van semblar fallar el dimecres, ja que els atacs aeris israelians continuen colpejant diferents àrees de la Franja de Gaza, el territori palestí assetjat per Israel per terra, mar i aire.

URGENTE: AHORA: MASACRE EN LA FRANJA DE GAZA: pic.twitter.com/q5PWP5uwDh

— Palestina Hoy (@HoyPalestina) May 10, 2023

Egipte, que ha intervingut en rondes anteriors d’atacs israelians, va començar a tractar de negociar un alto el foc, va dir a Reuters el portaveu del Gihad Islàmic, Dawoud Shehab.
Encara que una agència de notícies egípcia va anunciar que el Caire havia negociat un alto el foc, els combats es van intensificar durant la nit del dimecres.

En un discurs televisiu en horari de pic màxim d’audiència, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va afirmar que Israel havia assestat un dur cop als grups armats a Gaza i va advertir que "Aquesta ronda no ha acabat". "Et veiem a tot arreu. No pots amagar-te i nosaltres triem el lloc i el moment per a atacar-te", va dir, i va agregar que Israel triaria quan restablir la calma.

Des del dimarts al matí, els avions de combat israelians llancen atacs aeris en diversos llocs de Gaza, inclosos Rafah, Khan Younis, Beit Lahia i altres àrees. L’exèrcit israelià va sobrenomenar la seva nova ofensiva en la Franja assetjada, "Operació Escut i Fletxa".

El Ministeri de Salut palestí va dir que almenys 21 persones van morir durant els bombardejos, inclosos cinc nens. Almenys altres 64 han resultat ferides.

L’exèrcit israelià va dir que va aconseguir més de 50 objectius, inclosos llocs de llançament de coets, mentre les explosions sonaven en tota Gaza. El grup armat palestí Gihad Islàmic va dir que tres cases que semblaven haver estat evacuades després dels advertiments israelians, van ser atacades al vespre el dimecres.

El Comando Conjunt Palestí, un front de faccions armades a Gaza, inclosos Hamas i el Gihad Islàmic, va llançar coets cap a Israel en resposta, apuntant a Tel Aviv, Sderot, Ashkelon i altres àrees en el centre i sud d’Israel.

L’ofensiva israeliana es produeix una setmana després d’un breu intercanvi de trets entre Israel i grups palestins a Gaza que va deixar un palestí mort i dos israelians ferits.

Aquest és l’atac més gran perpetrat per Israel contra Gaza des d’agost de l’any passat, quan l’exèrcit va assassinar al comandant d’alt rang del Gihad Islàmic Palestí, Tayseer al-Jabari, la qual cosa va provocar un intercanvi de trets de tres dies.

Israel també va desplegar el seu sistema de míssils de defensa aèria de mig abast, David’s Sling (l’Honda de David), en operacions per primera vegada durant els combats transfronterers del dimecres amb els combatents de Gaza, van dir dues fonts militars israelianes.

"L’Honda de David", dissenyada per a derrocar coets disparats des de 100 a 200 km. (62 a 124 milles) de distància, és part de l’escut d’Israel i és desenvolupada i fabricada conjuntament per l’empresa estatal d’Israel Rafael Advanced Defense Systems Ltdi el contractista de defensa estatunidenc, Raytheon.

De moment Hamas no es va sumar al llançament de coets contra Israel, però no es descarta que s’acobli en cas que continuïn caient bombes sobre els sostres d’habitatges civils. Encara es manté al marge tenint en compte que hi ha prop de 20.000 treballadors palestins que surten de la Franja de Gaza per a treballar cada dia a Israel, i encara s’estan recuperant dels bombardejos israelians de 2021 que van deixar centenars de morts i edificis destruïts.

A Gaza, les empreses i les escoles van romandre tancades; Israel va mantenir tancats els seus dos encreuaments comercials i de persones amb Gaza. La mesura detindria l’entrada de mercaderies, combustible i ajuda humanitària, així com de pacients, que reben tractament en hospitals de Cisjordània i Israel.

Almenys 49 palestins van morir en el bombardeig israelià de 2022, inclosos 17 nens, i altres 360 van resultar ferits.

Més de dos milions de palestins estan amuntegats a Gaza, una de les àrees més densament poblades del món. Sota bloqueig d’Israel des de 2006, l’enclavament costaner assetjat ha estat descrit com "la presó a l’aire lliure més gran del món".