El jutge del Supremo Pablo Llarena ha citat pel pròxim 14 de setembre Anna Gabriel, processada per un delicte de desobediència en la causa contra els líders independentistes catalans del 2017.
Gabriel, ex diputada de la CUP al Parlament de Catalunya i que porta més de quatre anys a l’exili, tornava la setmana passada a territori espanyol per presentar-se de forma voluntària davant el Tribunal Supremo, amb la finalitat de regularitzar la situació processal.
Recordem que Gabriel va ser investigada com a presumpta autora d’un delicte de desobediència en març de 2018 per la seva possible implicació en la declaració unilateral de la independència de Catalunya.
Mesos després, el jutge instructor Pablo Llarena va declarar Anna Gabriel en rebel·lia en no presentar-se davant el tribunal. Alhora, es va establir una ordre nacional de detenció perquè fos posada a disposició del TS i rebre declaració. No obstant, Gabriel no és objecte de cap euroordre, com si ho són Carles Puigdemont i els demés ex consellers, ja que el delicte que se li atribueix a l’ex diputada no comporta pena de presó, sinó una multa de fins a dotze mesos i una pena d’inhabilitació per càrrec públic de fins a dos anys.
Tenint en compte això, i després que la seva defensa hagi fet "diverses indagacions i aclariments sobre la seva situació processal actual", Gabriel ha procedit a personar-se amb el seu advocat, en un procés que ja va realitzar Meritxell Serret, ex consellera d’ERC i també processada per desobediència en la mateixa macro causa.
L’ex diputada cupaire ha assenyalat en una nota que aquesta decisió es dóna després d’una "serie de consideracions, reflexions i anàlisis que tenen a veure tant amb el context polític i judicial general, com també amb una serie de circumstàncies personals", i afegeix que "després de quatre anys i mig d’exili, avui es produeix un pas processal necessari per recuperar una llibertat de moviments que mai hagués hagut de perdre, ni jo ni ningú".
Per últim, Anna Gabriel, que ha quedat en llibertat provisional, ha explicat que "per diverses responsabilitats professionals i personals adquirides, de moment seguirà vivint i treballant al mateix lloc on ha viscut en els últims anys", és per això que després de personar-se a les instalacions judicials, Gabriel ha tornat a Suïssa.
Malgrat no pesar sobre ella euroordre alguna, la situació d’Anna Gabriel els últims gairebé cinc anys forma part de l’ofensiva de persecució i repressió contra el moviment democràtic català i els seus dirigents. A dia d’avui, hi ha més de 4.000 causes judicials obertes d’ençà el referèndum de l’u d’octubre de 2017. La judicatura porta molts anys fent la feina bruta que necessita la Monarquia i el Règim per liquidar definitivament les aspiracions democràtiques del poble català.
I en aquest sentit, el pas definitiu que donava Gabriel, arribava gairebé una setmana després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea anunciés que refusava la decisió belga de no extradir l’ex conseller Lluis Puig, avalant així la persecució a l’independentisme des d’Europa.
El mantra de que la justícia europea és un organisme més democràtic està avui en el seu punt més baix, tot producte del viratge a la dreta en el conjunt de la Unió Europea arran de la guerra a Ucraïna i la política bel·licista de l’imperialisme europeu. Qüestió que fa que les tesis de Llarena cobrin força per part del TJUE amb el perill de que aquestes puguin prosperar.
