×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

La CUP, el govern, la llengua i la qüestió catalana

En aquests dies la dreta brama contra el dret del poble català a defensar la seva cultura i llengua. El govern central i Esquerra Republicana demanen calma, però la (in)justícia continua decidint què s’ha de fer a Catalunya.

Guillermo Ferrari

divendres 17 de desembre de 2021
Facebook Twitter

El govern central va començar a menystenir la llengua catalana amb la seva llei de mitjans audiovisuals on no es feia cap referència a les llengües cooficials de l’estat. A la compareixença per explicar l’acord amb Esquerra Republicana de la ministra d’economia, Nadia Calviño, oblidava que hi ha més llengües diferents del castellà i les explicacions concretes es feien posteriorment.

Tanmateix, només era el començament de l’ofensiva contra el català del Règim del 78. Després arriba la sentència del Tribunal Supremo obligant al 25% de classe en castellà quan se suposa que Catalunya té competències exclusives en educació. I posteriorment la nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el cas de l’Escola el Turó del Drac. I el cor de filo feixistes del PP, Cs i Vox dient que a Catalunya regna el feixisme.

Et pot interessar: Ofensiva del Règim del 78 i l’extrema dreta contra la llengua catalana

L’ofensiva del Règim contra la cultura catalana i contra el desig d’autodeterminació que tenen amples franges de la població catalana ha tornat a esclatar. Una ofensiva que no és només discursiva, sinó que s’impliquen els més alts estaments del poder judicial i deixen jurisprudència.

El govern català obeeix

El govern català davant d’aquesta gran ofensiva contra la llengua fa com l’estruç, posa el cap al forat fins que passi el problema. Però el problema roman. Esquerra Republicana no vol que res molesti la gestió dels fons europeus Next Generation (“la pela és la pela”). El conseller d’educació va dir que la sentència del Supremo no calia obeir-la. Així i tot davant de la sentència del TSJC, no va fer cap altra cosa que obeir-la. I ja hi ha una trentena més denúncies en curs.

La voluntat de pacte d’ERC, en el marc de la seva gestió plenament autonomista i allunyada de qualsevol xoc seriós amb Moncloa, està fora de tot dubte. Però aquest pacte entorn d’una defensa tan feble de la llengua catalana, sorprèn. I sorprèn més en el marc de l’ofensiva de la dreta i la Judicatura contra el català a les aules.

Junts per Catalunya fa el mateix que tota aquesta legislatura. Vol fer la guitza a Esquerra per sortir amb millor imatge. Laura Borràs va demanar que el conseller Cambray es faci càrrec de l’escola i no apliqui la sentència. Segurament, hauria de fer-se càrrec de 30 escoles més en els propers dies. “Solucions” del tipus “estruç”. No es pot enfrontar al Règim del 78 amb les “eines institucionals” que el mateix règim ens imposa. Cal lluitar als carrers.

Malauradament, la direcció de la CUP s’ha sumat a la iniciativa de JxCat. La direcció cupaire també demana que el conseller d’Educació Josep González-Cambray assumeixi la direcció del Turó del Drac. Però, la qüestió és que “assumir responsabilitats en la defensa de la llengua” no vol dir gestionar cadascuns dels centres que tinguin una sentència del TSJC. Vol dir impedir que un punyat de magistrats (de famílies riques i molts, franquistes) puguin decidir sobre un afer que afecten milions de persones.

Ni Esquerra, ni Junts volen enfrontar la (in)justícia del Règim del 78. Davant de la força d’un poder estatal que sosté unes sentències completament injustes, que defensa un poder judicial que “governa”; s’ha de mobilitzar i organitzar una gran força social. El “dret” del Règim del 78, és el dret de l’Ibex 35 a explotar als treballadors i oprimir els pobles. Per enfrontar-lo cal que la classe treballadora i el poble català tornin a sortir al carrer com ho van fer l’1O i el 3O de 2017.

Ni JxCat, ni ERC són una alternativa. La CUP es troba en una cruïlla: o continua amb la seva política parlamentària de sostenir aquest govern, o trenca i tracta d’organitzar i mobilitzar a l’esquerra independentista.

Els sindicats de classe tenen molt a dir, però en general han romanen callats i molt quiets. Cal una gran vaga general com la del 3O de 2017.

Si el poble català vol decidir sobre la seva cultura i el seu territori, haurà de sortir al carrer, com ja ho va fer quatre anys. L’ofensiva de la dreta no són les declaracions boges d’uns dirigents, és el desafiament d’un poder judicial que va passar del franquisme a aquesta “democràcia per a rics” intacte. I per derrotar-lo cal la mobilització sostinguda del poble català.


Facebook Twitter

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Veus contra la criminalització de la protesta

Veus contra la criminalització de la protesta

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Final d'any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

Final d’any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d'habitatge

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d’habitatge