Després de finalitzar el termini per a presentar esmenes a la totalitat, el Govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos fa un pas més aquesta setmana per a l’aprovació en el Congrés dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021, amb un resultat gairebé garantit ja que compte amb el suport de la majoria de partits.

No obstant, la CUP ha estat una de les forces polítiques de l’arc parlamentari que presentava aquest divendres una esmena a la totalitat dels pressupostos estatals. En una conversa amb el diari Públic, Albert Botran, diputat per la CUP, assenyala sobre aquest tema que “l’augment de l’IRPF i de l’impost de patrimoni no afecta ni a l’1% dels contribuents i amb una taxació molt baixa” i acaba denunciant que “queda molt lluny el que s’havia plantejat a l’inici de la pandèmia, quan Podemos plantejava un impost a la riquesa per a les persones amb un patrimoni de més d’un milió”.

I és que, sens dubte, els “pressupostos progressius” tal com van anunciar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias abans del debat a la totalitat del passat divendres, liquiden tota la reforma fiscal acordada prèviament i aproven pujades salarials ridícules per a funcionaris i sectors populars, al costat d’un augment anecdòtic de l’impost a les grans fortunes per a salvaguardar millor els interessos de les empreses de l’IBEX 35.

Et pot interessar: Pressupostos del PSOE i Unidas Podemos: cap reforma fiscal, pocs impostos als rics i molts als pobres

Tot això, juntament amb l’aprofitament dels fons que arribaran des de Brussel·les i les seves respectives contra-prestacions en reformes estructurals exigides a canvi, com la retallada en les pensions, l’aprofundiment de la reforma laboral o l’afebliment del contracte indefinit, tal com assenyala també Botran en dir que “l’increment d’inversió es recolza en els fons europeus i això anirà associat a un programa de reformes amb mesures com l’allargament de l’edat de jubilació, la motxilla austríaca o retrocedir definitivament amb la derogació de la reforma laboral”.

La CUP, per part seva, ha estat l’única formació política independentista que va presentar esmenes a la totalitat dels Pressupostos Generals de l’Estat presentats, al costat dels quatre diputats de Junts. ERC, com era d’esperar, tampoc va acabar presentant esmenes a la totalitat dels PGE.

La portaveu de JxCat, Laura Borrás, assenyalava el divendres passat que “els pressupostos no són bons per a Catalunya. Són insuficients per a afrontar les necessitats de la societat catalana”. Però tot això, alhora que remarcava que la seva esmena a la totalitat era “per responsabilitat i com a senyal d’alarma” i que això podrà servir per a “negociar amb l’Estat espanyol”.

No obstant, el discurs de Borrás no és sinó un toc d’atenció més aviat superflu als pressupostos, perquè els quatre diputats de JxCat no suposaven cap pes específic en el debat de les esmenes a la totalitat, una vegada resolt el suport dels altres partits. Tota una posada en escena per a acabar mostrant una suposada ruptura en el si de la post-convergència, però amb estratègies, al cap i a la fi, que aspiren a arribar al mateix punt: la restauració autonòmica de la mà del “govern més progressista de la història” del PSOE i Unidas Podemos.

És en aquest punt on el discurs de la CUP d’oposició al “govern progressista”, el mateix que manté als líders sobiranistes presos, i del qual la fiscalia no desisteix d’arremetre contra el moviment independentista, acaba diluint-se com un terròs de sucre si depèn de la “unitat popular” amb els partits del processisme.

Perquè en el mateix sentit, Albert Botran manifesta que “veiem que tot i el plantejament de formacions independentistes per a aconseguir la investidura [del PSOE] o ara l’aprovació dels comptes, no hi ha cap canvi substancial [respecte al conflicte català]”. I en aquest sentit denuncia també que “la taula de diàleg ha estat un efecte placebo, no se li ha donat substància política”.

No és suficient amb esmenar els PGE, la CUP ha de trencar amb el processisme que busca negociar amb el govern central

Les declaracions de Botran expressen simptomàticament el viratge de la CUP, a pocs mesos de les eleccions catalanes, d’estendre la mà per a establir una “estratègia compartida” respecte al dret d’autodeterminació amb els partits de la burgesia i petita-burgesia catalana com són ERC i els hereus de CDC i el pujolisme. Una estratègia amb la que la CUP pretén reeditar el full de ruta del processisme que només pot portar a un atzucac, com s’ha comprovat des de 2017.

També pots llegir: La CUP insisteix en reconstruir una “unitat estratègica” amb un procesisme que ja és part de la restauració autonòmica-

Avui, davant l’actual crisi soci-sanitària i econòmica i uns pressupostos generals que endeutaran als sectors populars i a la classe treballadora durant anys, la CUP ha de trencar amb la política de mà estesa amb els partits del processisme que només volen negociar. Els mateixos partits, a més, que a Catalunya vénen imposant les mateixes mesures restrictives que el govern central amb l’objectiu de salvaguardar els beneficis dels grans empresaris, mentre es neguen a reforçar la plantilla sanitària enmig de la segona onada de contagis, després de dècades de retallades i privatitzacions en sanitat.

I en aquest sentit, aixecar un programa amb la perspectiva d’independència de classe de tots els partits de la burgesia és l’única manera de lligar la lluita per una sortida que es proposi com a alternativa per a fer retrocedir la crisi sanitària, social i econòmica amb la lluita per resoldre les demandes democràtiques com el dret a decidir del poble català.

Què hi ha a l’esquerra de la CUP? Per un front anticapitalista i d’independència de classe