Foto: EFE

Tot just aquesta setmana hem sabut que la Generalitat, com a Departament d’Interior, s’ha presentat com acusació en el cas de dos joves que van ser empresonats durant 17 dies a la presó de Quatre Camins durant les mobilitzacions contra la sentència.

Es tracta del cas de l’Àlvaro i el David, dos nois de Parets dels Vallès, acusats d’atemptat a l’autoritat i danys per trencar un retrovisor, segons la versió policial. No obstant, no hi ha constància de part de lesions a cap Mosso d’Esquadra.

Alerta Solidària informava de la notícia aquest dimarts. El col·lectiu denúncia maltractaments cap als joves durant la detenció i afirma l’existència d’un part de lesions que ho confirma. Les ferides derivades de la pallissa propinada pels agents van necessitar de punts de sutura, tot i que la presència d’una parella d’antiavalots durant la revisió a l’hospital va impossibilitar que els nois poguessin explicar la causa de les lesions.

El col·lectiu antirrepressiu ja va denunciar-ho a finals de l’any passat i ahir mateix quatre agents dels Mossos d’Esquadra van declarar com a investigats.

Un cop més, el Govern torna a demostrar la seva posició repressiva contra el jovent, especialment contra aquell més combatiu. No es tracta únicament d’una fet aïllat, doncs la Generalitat ja va participar de l’acusació contra el Brahim i el Charaf, que també van participar a les manifestacions posteriors a la sentència.

Et pot interessar: La Generalitat també demana presó per Ibrahim i Charaf en un judici que comença avui

Ja hem vist prou el caràcter repressiu de la Generalitat, perseguint estudiants a les manifestacions contra les retallades en educació o practicant abusos contra joves negres com en el cas del Wubi.

Vídeo: Crims i tortures de la policia: racisme institucional a Catalunya

No hi ha avenç possible de la mà de PDeCat i ERC

Durant molt de temps hem sentit a parlar de l’extinció de la classe treballadora i de la inviabilitat d’una estratègia basada en la independència política d’aquesta. Però la pandèmia ha demostrat que aquests “vells” esquemes no són tal cosa, al contrari, continuen sent la base de la societat actual. Hem observat de manera clara i cruel com la mortalitat de la covid és més alta als barris més pobres, aquells on treballen en condicions de precarietat sense les mesures de seguretat i higiene necessàries. Mentrestant, els governs de torn repeteixen un cop i un altre que tots estem en el mateix bàndol contra el virus.

De la mateixa manera, el Govern tracta de aparentar una façana social i nacional de cara al moviment independentista, però després reprimeix aquells que lluiten als carrers contra la sentència o contra les polítiques neoliberals dels seus partits. De la mà de la burgesia catalana no hi ha victòria possible per la classe treballadora i la joventut ni per la conquesta de l’autodeterminació.