La Generalitat es prepara per aplicar la llei 20/2021 d’estabilització, coneguda popularment com a Llei Iceta. A principis de maig el govern català va signar l’acord amb els sindicats que va triar per fer la negociació: CCOO, UGT i la IAC. Tot i tenir la possibilitat d’aplicar aquesta llei de manera que sigui favorable als treballadors en abús de temporalitat, la Generalitat ha optat per fer la mateixa gestió que el govern de Sánchez. No es pot deixar d’esmentar que el suport d’Esquerra Republicana ha estat decisiu en l’aprovació de la Llei Iceta.
Sindicats com la CGT o la COS i diverses plataformes d’interines que s’han creat en els últims dos anys denuncien al govern per deixar fora del “procés d’estabilització” a almenys 5.000 interines i també a la llei 20/2021 que proporciona el marc legal per fer aquestes actuacions i no implementa les directives de la Unió europea. Aquests sindicats i plataformes reclamen que la resolució de l’abús de temporalitat sigui la fixesa de tots els treballadors interins i temporals que portin més de tres anys en aquestes condicions.
De les gairebé 47 mil places que formaran part del procés d’estabilització només una mica més de la meitat seran adjudicades per concurs de mèrits. La resta seran en oposicions obertes i de resultat incert. Això també és una queixa dels treballadors. Ja que hi ha interins que porten treballant més de 10, 15 o 20 anys que poden perdre la seva feina sinó aproven. És a dir, que a més de patir l’abús de temporalitat perdran la feina i amb una indemnització de “dos duros”.
Els treballadors també es queixen que les places ofertades són molt menys de la quantitat de treballadors en situació d’abús. Fins i tot, denuncien que la consellera Vilagrà ha dit que hi haurà unes 5.000 places d’interins en abús que queden fora d’aquest procés d’estabilització. Queixa que es repeteix a gairebé tota la península, ja que les diferents administracions públiques, siguin del color polític que siguin, tracten de rebaixar l’oferta pública.
En síntesi, tant el govern central, com la Generalitat, només es preocupen en estabilitzar places i no a les persones que pateixen l’abús de temporalitat; i, a més, les places que treuen a concurs i oposicions són moltes menys de les que haurien de ser. No hi haurà la pretesa rebaixa de temporalitat al 8%, i es prepara un acomiadament massiu d’interins.
El desesperant joc de la cadira
L’acord del Govern de Sánchez i Díaz amb els sindicats de CCOO i UGT i posteriorment el suport parlamentari d’Esquerra Republicana, Bildu i el PNB han impulsat una llei que farà baixar la temporalitat acomiadant a una part del personal temporal i fent fixa a un altra part.
La via judicial dins l’Estat espanyol ha acabat amb el Tribunal Suprem que admet l’abús de temporalitat i declara als treballadors que hi hagin arribat amb el seu reclam judicial com “indefinits no fixes”. Això vol dir que poden continuar a la seva plaça fins que aquesta surti a oposicions. Sembla una broma, però és veritat.
Molta gent té esperança en la via judicial europea. Hi ha un jutge de Barcelona que va elevar una sèrie de preguntes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea qüestionant la transposició de la directiva europea que es vol fer amb la llei 20/2021. Però ja sabem que la “justícia” de la UE sempre arriba molt tard, i tampoc es clar què diran. El problema és que el procés d’estabilització ja ha començat i que la “via judicial” és molt cara per als treballadors.
En aquests dies s’estan publicant la quantitat total de places que sortiran, en breu també es publicaran els barems de mèrits, etc. Els diferents governs (central i autonòmics) conjuntament amb els sindicats majoritaris ens estan fent “jugar” al joc de la cadira. La desesperació de l’aplicació de la Llei Iceta fa que molts interins i temporals caiguin en la desesperació de si pot mantenir la plaça o no. És normal, ja que la majoria soms majors de 50 anys, amb càrrega familiar i preparar unes oposicions després d’anys en abús de temporalitat no només que és una injustícia sinó que genera una greu situació d’estrès.
Cal Organitzar una gran lluita per defensar la feina
La lluita per defensar els llocs de feina dels interins, no es qualsevol lluita. En primer lloc és política perquè lluita contra els governs i les administracions de diferents nivells. També és una lluita de fons ja que els governs no volen revertir les retalles, sinó que volen retallar més el pressupost públic en benefici de les grans empreses de l’Ibex 35. També és important perquè afectarà a milers de treballadores majors de 50 anys, perquè empitjorarà els serveis públics i perquè prepara un escenari de futur encara més negre per al jovent. Haurem de lluitar contra l’ERO més gran de la història.
CCOO i UGT ja s’han ubicat clarament de l’altra banda de les barricades. Ells van acordar el decret llei amb el ministre Iceta i d’aquesta forma permeten que el govern de Sánchez i Díaz preparin l’ERO públic més gran de la història. També seran responsables de l’atac que el govern central i autonòmics preparen contra els interins.
Però hi ha més sindicats i plataformes com les que han signat un manifest amb el qual denuncien al govern català en l’aplicació de la Llei Iceta i que lluiten per la fixesa. Sindicats que van convocar diverses vagues i manifestacions quan la llei Iceta s’estava tramitant. Plataformes com la Plataforma 117, Plataforma d’Interins/es en lluita, Plataforma d’Interines del SOC, Plataforma d’Interins de Catalunya, etc.
Hi ha moltes organitzacions que lluiten per la fixesa. La lluita no s’acaba aquest mes de maig i continuarà durant el 2023 i el 2024. Totes poden ser la punta de llança per organitzar una lluita comuna amb assemblees i comitès a cada ciutat i poble de Catalunya, a cada lloc de feina que serveixin per organitzar i mobilitzar a tots els interins, siguin del sindicat que siguin i que pugui coronar-se en una gran vaga general que faci tremolar les bases de les administracions i imposi la fixesa de totes i tots.
