L’èxit de la primera jornada de la vaga educativa catalana es pot mesurar en les xifres de seguiment – d’un 75% segons els sindicats -, la massiva manifestació ahir a Barcelona – de més de 20 mil persones segons la Guàrdia urbana – i, també, en les mesures desesperades de la generalitat per a intentar desactivar-la.

Entre els acords de govern aprovats aquest dimarts es va incloure un “complement específic de reconeixement de la funció directiva per als directors i directores de centres públics”.

Una quantia progressiva del 15%, el 35%, el 55% i el 75% del complement específic establert per a aquesta funció que es percebrà “una vegada finalitzat successivament cada mandat amb avaluació positiva”.

El missatge és clar, si el director es porta bé, si la seva gestió pot ser avaluada positivament per part de la Inspecció i el departament... rebrà la seva "pagueta" corresponent.

Una mescla de doctrina neoliberal, que tant agrada al govern Aragonés i en particular al conseller d’Educació Cambray, i clientelisme pujolista. En aquest “portar-se bé” molt probablement s’inclou la capacitat dels equips directius de mantenir un clima entre els docents d’adhesió al Govern, és a dir que se situïn en oposició a vagues com la que s’està vivint aquests dies.

La mesura, més enllà de l’efecte que pugui tenir, mostra el tarannà del govern. Els directors venen acumulant poders cada vegada més arbitraris per a decidir aspectes del centre i fins i tot la contractació o permanència de molts docents pel Decret de Plantilles de 2014. Un posicionament hostil cap a la vaga pot aconseguir que aquest dret es vegi retallat per als milers d’interins o el personal subcontractat.

Et pot interessar: Per què les docents vam fer vaga el 8M i per què fem vaga de cinc dies?

ERC està mostrant la seva cara més neoliberal i autoritària en aquests dies. A l’aprovació del nou calendari sense escoltar els representants de la comunitat educativa, se suma una arrogància total davant les reivindicacions de la vaga. La reunió mantinguda ahir amb els sindicats convocants va acabar sense una sola concessió.

Per a doblegar-li el braç als quals aspiren a ser els hereus de l’autonomisme pujolista serà necessari seguir el camí vist ahir als carrers i en les setmanes prèvies en molts centres. És hora d’enfortir les assemblees de docents, al costat de personal d’administració i serveis i tots els sectors subcontractats - temps lliure, menjadors, auxiliars de necessitats educatives especials…-, coordinar-les a nivell de districte i de tota Catalunya.

Que aquesta vaga, que ja és històrica en el seu seguiment i magnitud, sigui organitzada i dirigida des de les bases, i se sumin a aquesta lluita les AFA i les organitzacions estudiantils que, per a les pròximes jornades, haurien de cridar a la vaga també a les i els alumnes de secundària.

Enfront de l’arrogància i els intents de dividir a la comunitat educativa, responguem amb més unitat per a la lluita. Només així aconseguirem revertir una dècada de retallades, ampliar les plantilles, els recursos per a atendre la diversitat i tirar a baix el nou currículum pensat per a la consolidació d’un sistema educatiu al servei de les demandes de la patronal.

També pots llegir: 7 motius per anar a la vaga educativa