Per a Josep Borrell i la Unió Europea, "si la informació és dolenta i està contaminada per la mentida, els ciutadans no poden tenir total coneixement de la realitat i el seu judici polític estarà esbiaixat". Aquesta és la justificació per la qual la UE començarà a llançar una nova política restrictiva de sancions a mitjans de comunicació que procedeixin d’actors "que intenten manipular l’entorn informatiu per a danyar-nos". D’aquesta manera, pretén vetar mitjans russos com Russia Today i Sputnik, juntament amb altres fonts d’informació que donin suport a la postura favorable al Kremlin i contrària al govern de Zelensky, a la política externa de la UE i a l’OTAN.

Les mesures per a advocar per la censura ja van començar a donar-se fa uns dies de la mà d’empreses estatunidenques com Youtube o Twitter, que van donar el tret de sortida a una caça de bruixes en pro de trobar mitjans prorussos per a etiquetar en el millor dels casos, o censurar i eliminar en el pitjor. La justificació d’aquestes noves mesures de la UE es basa en la ingerència d’actors com Rússia en l’opinió pública dels ciutadans de la Unió, juntament amb els enllaços que aquests mitjans suposadament compten amb partits de l’extrema dreta, sent, per tant, aquests una "amenaça per a la democràcia".

El motiu per a prendre aquestes decisions, no obstant això, no té res a veure amb una defensa a ultrança de la democràcia contra l’amenaça fervent de l’extrema dreta. És contradictori fer tal afirmació mentre es blanqueja el govern de Zelensky, que obertament ha prohibit a partits d’esquerra i empresonat als dirigents d’organitzacions com les Joventuts Comunistes Leninistes, igual que ha mostrat vincles directes amb grups paramilitars neonazis que campen a plaer per territori ucraïnès i que han comès atrocitats com l’assassinat de 46 sindicalistes a Odessa en 2014 amb l’atac a la Casa dels Sindicats.

Per a la UE, l’alineament per a la defensa dels seus interessos i de l’OTAN ha d’estendre’s a tots els àmbits, on establir límits a la llibertat d’informació contra el govern rus forma part juntament amb les sancions econòmiques contra el poble rus i l’enviament d’armes de tot un conglomerat d’accions per a fer-lo possible. Putin, per part seva, estableix una censura similar contra mitjans estrangers favorables a la UE i l’OTAN, així com a dissidents polítics i l’oposició al seu govern.

Aquesta sèrie de mesures, malgrat condemnar obertament la invasió russa a Ucraïna i al règim de Putin, senten un perillós precedent de censura a la llibertat d’informació, tant en l’Estat Espanyol com als països de la UE i a escala internacional. Aquesta ona d’autoritarisme està recorrent, per tant, Rússia i Europa.

Repressió, detencions, peticions de presó per a periodistes, censura de mitjans o exclusió per nacionalitat o opinió, heus aquí la llista de medis bonapartistes que, de moment, avancen sense fre per la Rússia de Putin i la UE dels imperialismes "democràtics". Ho fan amb el beneplàcit o el silenci de la major part dels grans mitjans de comunicació de cada bàndol i, en el cas d’Europa, de bona part del "progressisme i l’esquerra reformista".

Si l’argument per a la restricció massiva de mitjans, informes, relats i opinions és la postura amb un dels actors d’un conflicte, aquesta mateixa excusa pot ser usada per a atacar sense miraments a altres actors que puguin desafiar els interessos de l’OTAN, com pot exposar l’opinió contra un cap d’estat, com es va donar en el cas del raper Pablo Hasel; la denúncia de les agressions a un poble que està sent atacat per països que pertanyen o tenen relacions amb aquesta, com és el cas d’Israel al poble palestí; o en cas d’una revolta o vaga de treballadors en contra dels interessos estatals.

Tot això pot estar sotmès a la censura realçant els suposats "valors democràtics" en joc dels estats de la UE i l’OTAN a favor de qualsevol dels seus interessos, així com a qualsevol postura política que baralli i condemni a qualsevol d’aquestes i les seves accions.

La llibertat de premsa no hauria de ser una moneda de canvi utilitzada per a encobrir els interessos reaccionaris dels governs i les potències capitalistes.