Després del primer debat de la campanya de les eleccions catalanes a nivell estatal no es pot descartar que després del 14F es pugui conformar un nou tripartit entre ERC, el PSC i els Comuns, les concessions i suports a nivell estatal dels republicans al Govern de Sánchez i Iglesias almenys així ho indiquen.

Et pot interessar: La DUI: un debat simbòlic en prime time

Com tampoc es pot descartar la reedició de l’actual govern de la Generalitat entre els partits de la burgesia catalana, és a dir JxCat i ERC, amb una majoria més folgada si la CUP es disposés a participar d’aquest.

En aquest sentit però, Carles Riera, número dos de la CUP per Barcelona, va intervenir que la CUP no seria moneda de canvi de cap coalició, desmarcant-se així de les últimes aparicions públiques de la formació independentista en les que assenyalaven que "estan disposats a assumir totes aquelles responsabilitats que siguin necessàries".

De fet, ni 24 hores després del primer debat, la candidata de la CUP, Dolors Sabater ha tornat a delectar-se en una sèrie de picades d’ullet a JxCat, manifestant que "la CUP serà decisiva en un govern independentista si hi ha polítiques socials que trinxen el territori", quelcom impossible si es te en compte que el mateix partit de Laura Borrás, Carles Puigdemont o Quim Torra han seguit les mateixes polítiques anti-socials en plena crisi pandèmica.

No obstant, on més trasllueix la mà estesa i la deriva cap a la moderació de la CUP amb els partits de la burgesia és en declaracions com les que feia també Sabater en dir que "fa falta un nou plebiscit vinculant que pot ser pactat amb l’Estat".

Amb aquestes declaracions, la CUP no fa altra cosa que manifestar el seu programa d’"Un Nou Cicle per Guanyar" de reformes possibles en l’actual marc legal i autonòmic. La formació independentista planteja una espècie d’"insurrecció democràtica", com afirmava Federico Grom en un article fa unes setmanes.

Llegeix aquí l’article de Federico Grom: La CUP i la “insurrecció democràtica”, la radicalitat en la forma per a un contingut moderat

Això seria una concatenació d’accions (referèndums, vagues generals, decisions unilaterals, etc) que portin a l’Estat a haver d’acceptar/negociar l’autodeterminació de Catalunya. I Grom afegeix que "per a la CUP, la insurrecció democràtica “com una mobilització sostinguda en el temps” és la clau per a aconseguir el dret d’autodeterminació. Però aquesta acció radical es limitaria a ser un element de mera pressió sobre la comunitat internacional i el propi Estat espanyol com a manera de forçar unes negociacions que desemboquin en un referèndum acordat. Una dinàmica de les accions i les tàctiques posades al servei d’una negociació amb l’Estat".

I aquesta política que és desprèn del programa electoral que ha anat elaborant la CUP durant tot un procés de debat és, en definitiva, el que marca el seu full de ruta moderat. Per molt que la mateixa formació independentista s’escudi rere el compromís amb altres deu organitzacions dels 12 punts amb elements més d’esquerra o els últims documents aprovats pel Consell Polític que criticaven les declaracions en favor de poder sumar-se a un govern de coalició.

Enfront aquest rumb a la moderació, cal una alternativa anticapitalista i amb perspectiva d’independència de classe per a imposar un programa per a la lluita per a defensar les aspiracions democràtiques pel dret a l’autoderterminació del poble català.

També pots llegir: Contra unes eleccions imposades, per una alternativa anticapitalista i d’independència de classe: vot nul o abstenció