Jovent

CRISI SANITÀRIA

La cinquena onada encoratja una altra campanya de criminalització de la joventut

Els experiments d'un “oci segur” amb test d'antígens van ser una mera campanya de premsa. La patronal de l'oci reobre sense mesures de seguretat i mentre fa caixa. La joventut paga amb criminalització i una incidència acumulada de 300.

divendres 2 de juliol| edició del dia

No és la primera vegada, ni serà l’última en aquesta pandèmia. Governs i grans mitjans de comunicació són experts en “tirar pilotes fora”. Davant els errors i negligències en la gestió de la pandèmia es tracta de buscar sempre un blanc fàcil al qual culpabilitzar. Ho vam veure l’estiu passat contra els temporers migrants, al gener contra les famílies que es van retrobar en nadal i ara, un clàssic: la culpa és dels i les joves.

El brot de Mallorca, que ha generat més d’un miler de contagiats en tot l’Estat, s’ha convertit en el principal ariet d’aquesta estigmatització juvenil. El tancament forçós en un hotel de més de 200 estudiants, recentment anul·lat per un jutge, ha donat als matinals i tertulians els “culpables” personificats de tot el que està succeint. Una mesura que es basava en un criteri tan arbitrari com que tot menor de 25 anys que hagués viatjat a l’illa en un grup passava automàticament a ser considerat contacte directe, sempre que no fossin turistes estrangers.

La culpa d’aquest brot ha estat atribuïda a l’actitud “relaxada” i “irresponsable” de tot jove que marxi de viatge amb els seus amics. No obstant, la celebració d’esdeveniments multitudinaris sense les mesures sanitàries necessàries, als quals òbviament volien a assistir joves i adolescents que porten més d’un any amb la seva vida social reduïda quan no anul·lada, ha estat responsabilitat compartida de les administracions i les grans patronals de l’oci.

En els mesos anteriors es van realitzar diferents assajos d’esdeveniments “segurs”. El concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi, amb 5.000 persones ballant braç a braç, va acabar sense cap contagi. El “secret” va estar en la realització d’antígens a tots els assistents abans d’entrar. Aquesta va ser la conclusió científica. L’econòmica va ser que les patronals de la nit i l’oci haurien d’assumir un sobre cost important perquè es garantís una tornada a les pistes de ball sense risc.

El que van decidir el ministeri de Sanitat, les conselleries de sanitat de les comunitats i les grans patronals de l’oci, és que aquests experiments estaven molt bé per a vendre a la premsa, però era millor córrer aquest risc i protegir els abundants beneficis que esperaven treure amb el retorn de la temporada estival. Així han reobert discoteques i esdeveniments, i això és el que explica l’exponencial augment de casos entre grups de joves que han participat.

Ningú parla de la responsabilitat d’aquests grans empresaris. No estem parlant del petit propietari que té un bar, sinó de grans grups i inversors que estan darrere de la producció de concerts, festivals i macrofestes, i que a més de ser els reis de la nit ho són de la precarietat laboral més extrema dels seus treballadors i treballadores.

A aquesta reobertura, pensada des de l’òptica de recuperar els beneficis, s’hi suma el fet que la joventut és el segment poblacional que no ha entrat encara en cap campanya de vacunació. Només Catalunya va anunciar aquest dimecres que obria cites per a ells. Això explica que la incidència acumulada en la franja de 16 a 29 anys frega ja els 300 casos, triplicant la general.

Els Ferreras, Susanas Griso o Ana Rosas Quintana ja tenen campanya per a les pròximes setmanes. Això els va perfecte als diferents governs per a escórrer l’embalum. També a les grans patronals que, com les del camp l’estiu passat, veuran com ningú els culpabilitzarà.

La joventut té dret a divertir-se. Més de la meitat dels menors de 30 anys tenen o han tingut en els últims mesos símptomes d’ansietat o depressió. Els intents de suïcidi s’han triplicat. Al tancament o limitació de les classes, la virtualització de la docència i la relacions socials, les restriccions de tota mena, la desocupació juvenil de gairebé el 40%, la precarietat, la impossibilitat d’emancipar-se... s’hi suma l’haver estat assenyalats permanentment com els grans responsables de la crisi sanitària.

Mentre els governs que van retallar i van privatitzar la sanitat, la patronal farmacèutica i les patents sobre les vacunes i tractaments, les empreses que no garantien condicions de seguretat, els responsables dels transports públics abarrotats... han quedat indemnes, a pesar se ser els veritables responsables d’aquest crim social.

El combat d’aquesta cinquena onada no pot passar per la criminalització, persecució i nous tancaments contra la joventut. És hora d’exigir un retorn segur de la vida social, cultural i educativa, amb mesures que garanteixin un oci segur, amb testatges d’antígens massius a costa de les patronals que es lucren a mans plenes de la nit i el divertiment juvenil, amb una extensió i intensificació de la campanya de vacunació a totes les edats i l’exigència de l’alliberament immediat de totes les patents que facin això possible, no sols en l’Estat espanyol sinó en tot el planeta, especialment els països semicolonials on les onades actives continuen causant autèntics estralls amb desenes de milers de morts diaris.




temes relacionats

#Covid-19   /    Criminalització de la joventut   /    Joventut   /    Jovent

Comentaris

Comentar