El pla de preparació per a l’hivern recomana una reducció voluntària de gas en tots els països de la UE durant els pròxims vuit mesos –de l’1 d’agost d’enguany al 31 de març de 2023–.

L’objectiu és reduir el consum en un 15%, primer de manera voluntària i, si deixa d’arribar el gas rus, de manera obligatòria. Si Rússia tallés el subministrament de gas a Europa, l’economia de la UE podria contreure’s fins a un 1,5% del PIB, calcula la Comissió.

La Unió Europea fa anys que intenta diversificar els seus proveïdors de gas i petroli per a reduir la seva dependència de Rússia en aquest àmbit. De fet, fins ara la UE importava el 40% del seu gas de Rússia. La guerra d’Ucraïna ha posat en relleu aquesta situació i en particular, des del punt de vista de les potències europees, la necessitat d’accelerar la cerca de noves fonts de subministrament de gas i petroli.

En tot cas, el pla de Brussel·les ha de rebre el vistiplau dels governs per a entrar en vigor. Els 27 ministres d’Energia es reuneixen el dimarts que ve en un consell extraordinari, i hi ha molts que no se senten còmodes amb la idea que la Comissió obligui els països a fer retallades.

Aquest pla és la resposta de la Comissió Europea davant "possibles interrupcions addicionals en el subministrament de gas de Rússia en vista de la pròxima temporada d’hivern". Per a aconseguir l’objectiu de la reducció del 15%, el pla descriu diverses mesures mitjançant les quals els estats membres poden fomentar la disminució de la demanda i el consum de gas per part del sector públic, empreses, així com les llars.

El document inclou mesures disponibles per a incentivar el canvi de combustible i la disminució del consum de gas i presenta criteris perquè els estats membres identifiquin als consumidors crítics no protegits en cas que sigui necessari el racionament: sectors que inclouen salut, aliments, seguretat, refineries i defensa, així com la provisió de serveis ambientals; cadenes de subministrament transfrontereres, sectors o indústries que proporcionen béns i serveis crítics per al bon funcionament de les cadenes de subministrament de la UE; entre altres.

A més, el pla ve acompanyat d’una proposta legislativa que introdueix una nova eina d’emergència de la UE per a abordar una bretxa potencial entre l’oferta i la demanda en el mercat europeu del gas. El reglament que proposa Brussel·les (basat en l’article 122 del Tractat de la UE), introdueix un procés per a declarar, prèvia consulta al Consell (els Governs), una alerta de la UE si els objectius voluntaris de reducció de la demanda no són suficients per a evitar aquesta bretxa. En cas de tal situació, la Comissió està facultada per a activar un propòsit vinculant de reducció de la demanda (és a dir obligar a consumir menys als Estats)".

La Comissió argumenta també que "Abans de considerar les reduccions, els estats membres haurien d’esgotar totes les possibilitats de substitució de combustibles, plans d’estalvi no obligatoris i fonts d’energia alternatives. Sempre que sigui possible, s’ha de donar prioritat al canvi a energies renovables o opcions més netes, menys contaminants o amb menys emissions de carboni". "No obstant això", diu Brussel·les, "el canvi al carbó, petroli o nuclear pot ser necessari com a mesura temporal".

Malgrat estendre els seus tentacles imperialistes cap a Àfrica i els acords multimilionaris per a les arques estatunidenques, la UE comença a albirar un hivern realment fosc on la possibilitat de realitzar talls en l’ús del gas siguin una realitat.

Inclusivament, sembla insuficient el pacte amb Israel, que a través d’Egipte espera importar gas a la UE. Un pacte amb una dictadura brutal i carnisser del poble palestí al qual fa dècades que massacra.

Anys anteriors sense el context de la guerra d’Ucraïna ni les sancions imperialistes de fons, ja en l’Estat espanyol i altres estats de la UE, els barris obrers i més humils van sofrir apagades, falta d’aigua calenta o calefactors, provocant morts i autèntic drama social.

Amb la mirada posada en la tardor i especialment en l’hivern la principal preocupació en aquest cas és que una disminució total de les seves importacions des de Rússia, produeixi una escassetat en les indústries, però també en les llars de les seves poblacions, provocant un augment en la disconformitat cap a aquests mateixos governs.

Uns governs que continuen augmentant els seus pressupostos militars en detriment de partides pressupostàries que vagin a les necessitats bàsiques de les majories populars, com la salut, l’habitatge o el subministrament energètic.