Fa ja molts anys que en les mobilitzacions de protesta se sol cantar “li diuen democràcia i no ho és” referint-se a la “democràcia espanyola”. No obstant això, aquesta “democràcia” en els últims anys i més encara amb els esdeveniments catalans s’ha anat blindant per facilitar una reacció repressiva contra els treballadors i els pobles de tot l’Estat.
Hem tingut alguns casos famosos sobre com les institucions ens “defensen”. Els titellaires, acusats d’incitació a l’odi; el cantant de Def con Dos, César Strawberry, acusat d’enaltiment del terrorisme; el raper Pablo Hasel, per injúries contra la Monarquia o Cassandra pels tuits sobre Carrero Blanco, també acusada per humiliació a les víctimes del terrorisme. Així com també l’hem sofert en Esquerra Diari. Tan sol per esmentar els més coneguts.
El poder judicial espanyol i el Govern del PP, en els temps de la recent majoria absoluta, van organitzar un atac directe a la llibertat d’expressió. En realitat, a la llibertat d’expressió d’aquells que d’una manera o una altra, critiquem els colossals dèficits democràtics que sofrim en la península. El PP va aprovar en solitari la Llei Mordassa per poder actuar contra les mobilitzacions als carrers protegint a les forces de seguretat i les institucions.
La via judicial de Catalunya
Des del 9N català a aquesta part, el Govern de Rajoy amb el suport del PSOE i Cs, s’ha dedicat a llançar una brutal ofensiva judicial i policial (i ara ha deixat via lliure als seus gossos mastins de la ultradreta). Amb la Reforma del Tribunal Constitucional del 2015, el Govern va aconseguir tenir una institució “lligada i ben lligada” al seu servei. De fet és un dels principals instruments en la “via judicial”.
Aquesta ofensiva ha tingut alguns moments destacats amb el judici a Artur Mas i companyia que han de pagar una multa de 5 milions malgrat haver estat declarats innocents, la presó preventiva contra els Jordis i mig Govern català, les causes contra els membres de la mesa del Parlament, entre altres.
El poder judicial, que va passar intacte de la dictadura franquista a la “democràcia” per a rics, està protagonitzant una interpretació mega reaccionària de les lleis i dels fets. L’acusació de sedició i rebel·lió no se sosté per cap part. A més, tots els membres de la mesa i els consellers ja estan abjurant de la República i rendint homenatge al 155. El Tribunal Constitucional suspèn l’ordre de presó als fatxes de Madrid però bé que la jutgessa Lamela va ingressar a presó als consellers.
El delicte d’odi s’utilitza per defensar a la majoria opressora. Precisament tot el contrari pel que va ser fet. Els jutges admeten a tràmit casos en els quals es critiquen la repressió policial, o crítiques al Govern. En lloc de defensar a les minories nacionals, serveixen per oprimir-les encara més. Per si fos poc tenim una desfilada de mestres en els jutjats per parlar del procés. I es prepara una altra desfilada d’alcaldes.
L’atac és tan fort, que estableixen mesures inèdites per a aquesta democràcia per a rics. Per exemple, la Junta Electoral Central ha prohibit portar “llaços grocs” als membres de les taules electorals. Fins i tot PP i Cs han arribat a l’extrem de sol·licitar la prohibició de la il·luminació de color groc als edificis de Barcelona, proclamant la necessitat de mantenir la neutralitat en les eleccions. Què més ens imposaran els opressors?
La via policial
La via judicial es complementa amb la “via policial”. El Govern ha desplegat milers d’efectius policials i guàrdies civils a Catalunya i s’ha fet càrrec dels Mossos d’Esquadra depurant només al Major Trapero. Les forces de seguretat es van encarregar de la repressió de l’1-O i de la confiscació d’urnes; els qui estan identificant (i multant) als qui van participar en els piquets del 8N i en qualsevol manifestació o acte espontani.
La policia i la justícia fan els ulls grossos amb els seus gossos mastins ultradretans. Els van donar carta blanca en les manifestacions unionistes i ara s’atreveixen a fer algunes pintades i fins i tot agredir a gent i edificis públics a la vista de tots. Ni Mossos, ni policies es mouen per impedir-ho, com no podia ser d’una altra manera. Després diran que no hi ha connivència.
Van a per totes
El PP, la Monarquia, el poder judicial, l’Ibex 35 al costat del PSOE i Cs van a per totes. El Rei es va dirigir als espanyols sense parlar de la repressió de l’1-O, el PP troba múltiples eines repressives amb el suport de Sánchez i Rivera. L’Ibex 35 es porta les empreses de Catalunya.
Tenim a Xavier García Albiol que es proposar “normalitzar” al personal de la televisió catalana. Per a això es proposa tancar TV3, igual que el PP valencià va fer amb la seva pròpia televisió. Per després obrir-ho amb gent “normal”. Segurament, estarà pensant en l’“imparcialitat” de la RTVE.
La marca taronja dels populars posa el seu punt de mira a l’educació catalana. Per a aquests fatxes de camisa i corbata la immersió lingüística ha rentat el cap de molts independentistes i els ha aconseguit “abduir” com deia el finat Maza. Rivera i Arrimadas han aconseguit escapar dels llargs tentacles dels mestres catalans.
Montoro es va encarregar de la part econòmica amb l’ofec econòmic primer, i després amb l’intervenció directa. En un plis plas el ministre d’Hisenda va inventar un decret per afavorir la pèrdua d’empreses catalanes. Amb el 155 es van quedar amb tota Catalunya. Tant és així que van convocar unes eleccions que són les més tramposes des de la Transició. Mentrestant els rics tenen els seus capitals a Panamà o aprofiten amnisties fiscals.
Catalunya com a laboratori per a tot l’Estat
L’atac del Règim del 78 no està dirigit exclusivament contra el poble i els treballadors de Catalunya. Catalunya és el primer que ho rep, però es prepara per aplicar-se en el grau que sigui necessari per a la resta de l’Estat espanyol. El PP s’ha transformat en jutge i part. El 155 està acabant amb el pobre Estat de les autonomies.
Alguns dirigents del PP van amenaçar amb aplicar el 155 a Navarra i a Castilla-La Mancha. Qui no amenaça és el ministre d’hisenda. Cristóbal Montoro ha intervingut els comptes de Madrid amb l’excusa que els pressupostos no es compleixen. Si aquest fos el motiu real, segurament la meitat dels municipis de l’Estat estarien intervinguts.
El PP de Rajoy, al costat de tot el Règim del 78, està reprenent l’agenda recentralizadora de José María Aznar. I, per a això no dubta a blindar totes les institucions i a mostrar el veritable caràcter repressiu d’aquesta democràcia per a rics. No solament el poble català ha patit la Policia espanyola, sinó també el poble murcià que lluita contra les obres de l’AVE.
Una democràcia que és per als rics: garanteix la seguretat jurídica i els guanys milmillonaris als grans empresaris. Al mateix temps que manté un atur de dos dígits creant ocupació precària i mal pagada. El creixement del 3% anual es fa sobre la base d’una forta caiguda dels ingressos salarials.
S’està posant dempeus l’Espanya de l’Ibex 35 i la Monarquia. Liderats per la dreta bunkeritzada de Rajoy, amb el suport directe del “nou” PSOE de Sánchez i la marca taronja de Rivera. Amb la participació directa de les forces repressives del poder judicial i policial. A la “democràcia” espanyola li cau la careta i és cada vegada més clar que governa per als rics.
