Jovent

JOVENTUT

La joventut doblement colpejada: acomiadaments i criminalització

Sens dubte aquest ha estat l'any del coronavirus. L'impacte de la pandèmia ha sacsejat totes les esferes de la societat, des de la sanitat fins a l'economia, passant per l'educació i les formes de socialització. Entre els sectors més afectats en l'àmbit laboral ens trobem nosaltres: els i les joves.

Pablo Castilla

ContraCorrent Barcelona

dilluns 2 de novembre| edici� del dia

Segons un informe de l’Institut de la Joventut (INJUVE), el mes de juliol només el 33,5% de les persones joves tenien ocupació, incloent-hi als qui estaven en ERTO. La dada s’agreuja quan tenim en compte que el 29,6% d’ells tenia un alt risc de perdre la feina per treballar en sectors vulnerables com l’hostaleria i els serveis. En aquest sentit, amb l’avanç de les mesures restrictives i el tancament o reducció de l’activitat en bars, restaurants, teatres i altres sectors de l’oci i la restauració, tot apunta al fet que es confirmaran els pitjors pronòstics sobre aquest tema.

A més, els treballs d’estiu, una de les principals fonts d’ingressos per als joves, també s’han vist afectats. L’ocupació juvenil estacional va caure un 14,1% al juliol respecte a l’any passat en aquestes dates. Durant aquesta època molts i moltes joves no han estat contractades a causa de la reducció de la demanda de treball o han estat acomiadades davant el tancament d’activitats.

Et pot interessar: Segona assemblea virtual: un centenar de joves i treballadores connectats per a continuar organitzant-se contra la precarietat

Hi ha qui especula dient que, davant la falta de treball, els i les joves optarem pels estudis. No obstant això, també fa anys que patim un procés d’elitització de la universitat amb taxes desorbitades, la qual cosa fa que no sigui forassenyat pensar que aquest fenomen s’agreugi. El resultat és que hi ha un gran nombre de joves que no estudien i no treballen, però perquè tampoc poden si més no permetre-li-ho.

Abans de la pandèmia ja érem un dels sectors més precaris i ara això s’aprofundeix. I com ens tracten? Amb persecució i criminalització. Se’ns titlla d’irresponsables i s’assenyalen els pocs exemples de mal comportament, però no es parla dels transports públics abarrotats o els treballs precaris sense mesures de seguretat.

L’efecte de la pandèmia no sols ha afectat al laboral, sinó també al psicològic. Segons un informe publicat per l’OIT, més de la meitat dels i les joves entre 18 i 29 anys a escala mundial afrontaven amb incertesa o temor les seves perspectives laborals de futur; un 50,2% presentava possible ansietat o depressió.

Som una generació marcada per les crisis, primer la del 2008 i ara la del coronavirus. Hem vist clarament com en aquest sistema les pèrdues se socialitzen i els beneficis es privatitzen. Els qui deien representar una alternativa per a la joventut avui formen part d’un govern que impulsa una FP de “rider”, assegurant així que la mà d’obra, a més de barata, estigui ben educada per servir als interessos de les empreses.

Els qui deien representar una alternativa per a la joventut i els treballadors ràpidament van deixar de ser-ho i avui són els qui governen amb el PSOE sufragant els ERTOs d’empreses milionàries. Davant aquesta situació d’augment de la precarietat laboral, acomiadaments i incertesa de futur per al jovent, Unidas Podemos forma part dels qui avui ens diuen: a descansar a la nit segurs a casa que demà cal anar a treballar.




Comentaris

Comentar