Política Estat espanyol

DESCONFINAMENT

La "nova normalitat" de Sánchez: crisi, atur i més control policial

El govern del PSOE i Unidas Podemos imposa un "nova normalitat" després de la desescalada que acabarà sent l'aprofundiment de la crisi per a la classe treballadora i els sectors populars amb una taxa d'atur major d'atur, més precarietat i una major vigilància als carrers.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

dimecres 29 d’abril| edició del dia

Pedro Sánchez desxifrava aquest dimarts el pla de desescalada del Govern davant la crisi del coronavirus i avui s’ha debatut en el ple del Congrés dels Diputats.

Una desescalada que en paraules del mateix president serà "gradual i asimètrica" i en la qual l’Executiu prendrà el control de la coordinació en comunitats i províncies per a arribar a la "nova normalitat" prevista per a finals de juny.

El pla del Govern PSOE-Unidas Podemos per a aquest desconfinament general està proveït de quatre fases en la que la primera, denominada fase zero, s’inclou les sortides dels menors de 14 anys com ja s’està facilitant aquests dies, no sense polèmica, i els passejos per a les persones adultes a partir del pròxim dissabte.

En la fase número u, petits comerços de restauració podran habilitar les seves terrasses en un 30% de la seva capacitat, sota "condicions estrictes". Així com en la fase dos els espais interiors de bars i restaurants podran també obrir en un terç del seu aforament i el mateix podran fer els hotels.

En la mateixa fase, cinemes, teatres i altres espais dedicats a l’oci i espectacles podran obrir les seves instal·lacions fins a ocupar un màxim de 400 persones. No obstant, el curs escolar no començarà fins al setembre i també sota estrictes restriccions, suposadament.

En l’última fase és quan es començarà amb la flexibilització de la mobilitat entre CCAA, províncies o illes, fins a arribar a la "nova normalitat" anunciada pel Govern de Pedro Sánchez.

No obstant, aquest article no té tant per objecte la crítica exhaustiva de les respectives fases de desescalada respecte al confinament i l’Estat d’alarma del govern "progre" del PSOE i Unidas Podemos, això ho deixem per a d’altres plumillas afilats, sinó més aviat com serà la "nova normalitat" de Sánchez i la deriva fins a arribar a ella i sobretot una vegada superada, fent deutora d’això a la classe treballadora i els sectors populars, com en qualsevol crisi predecessora.

La "nova normalitat" de Sánchez: més crisi, més atur i més control policial

Sens dubte, l’emergència de la pandèmia del coronavirus ha convulsionat els fonaments del món tal com el coneixem fins ara. Tanmateix, això no fa més que obrir en clau nacional i també internacional un escenari de profunda crisi molt superior a la iniciada en 2008.

Et pot interessar: Coronavirus: La pandèmia i el nou ordre econòmic mundial

En aquest sentit, i analitzant directament en clau domèstica una crisi que ja està sacsejant totes les baules de l’economia espanyola, cal ressaltar que des de l’inici d’aquesta emergència pandèmica, el govern de Sánchez no ha fet una altra cosa que vetllar per a assegurar els beneficis de les patronals i les grans empreses que mouen el cotarro a l’Ibex35, a costa de la salut de la classe treballadora i que aquesta mateixa comenci a carregar amb els costos de la crisi.

És a dir, des de l’inici de la crisi el govern central ha enviat a treballar a milions de treballadors dels sectors no essencials, mentre ens bombardejava que ens quedéssim a casa per a després donar màniga ampla per a aplicar una llista interminable d’ERTOs per part dels empreses, i tot seguit imposar la tornada al treball dels sectors no essencials sense poder garantir les condicions de seguretat.

Així han estat les primeres setmanes d’Estat d’alarma, però que ens oferirà la "nova normalitat" de Sánchez, Iglesias i cia?

L’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2020 passa comptes del brutal impacte de la crisi de la Covid-19 en el món laboral. Encara que la tendència a la desacceleració econòmica i l’augment de la desocupació ja era un fet, en tan sols dues setmanes els afectats pels ERTOs i la desocupació s’han multiplicat.

Com explica Carlos Muro en aquest article, durant aquest trimestre, de gener a març, l’ocupació ha caigut en 285.600 persones, la major caiguda des de la recessió de 2012. Al mateix temps, el nombre de treballadors i treballadores afectats per expedients de regulació d’ocupació ascendeix a 578.300, fins a 35 vegades més que en el trimestre anterior.

Tant és així que el nombre de persones en atur ascendeix a 3,31 milions (amb un augment de 121.000 persones més que a finals d’any) el que suposa una taxa de desocupació del 14,4%. Una xifra que en realitat és major perquè no es contempla a milers de treballadors que treballen en negre, concentrats en sectors per exemple com l’hostaleria i el turisme.

No obstant això, per molt de pla de descalada que s’anunciï, les previsions econòmiques per als següents trimestres són catastròfiques. Institucions com l’FMI o el BCE parlen d’una caiguda del PIB d’entre el 8 i el 15%. Sectors sencers, com l’hostaleria, l’oci i el turisme podin ser pràcticament liquidats, arrossegant altres serveis.

Alhora, milions de llars és veuran sotmeses a la ruïna i en moltes d’elles avui ja no s’hi estan garantit ni el proveïment diari i suficient d’aliments.

Queda clar, llavors, que totes les mesures del govern central estan orientades a rescatar als grans capitalistes. Crida molt l’atenció que quan Pablo Iglesias presumeix que aquesta vegada s’està rescatant les famílies amb un potent “escut social”, senzillament estigui mentint a milions de families.

I és que l’aturada dels desnonaments o el tall dels subministraments, dels que tant llueix Unidas Podemos, no seran permanents, sinó que de ben punt s’arribi al bellmig de la desescalada d’aquest govern "progre" tots els mecanismes capitalistes és concentraran com a base per a que la classe treballadora i els sectors populars tornin a pagar amb escreix els costos d’aquesta nova crisi històrica, tal i com ja està passant.

Per altra banda, una desescalada com és preveu per part del Govern de PSOE i Unidas Podemos no és pot garantitzar d’una altra forma que mitjançant la militarització dels carrers, tal i com també ve passant, especialment cap a les persones migrades. Unes operacions policials contra les quals, ningú d’Unidas Podemos ha gosat aixecar la veu en contra en el Consell de Ministres.

I de ben segur que aquesta militarització dels carrers continuarà aprofundint-se durant la desescalada i la "nova normalitat" que imposaran des del Govern del PSOE i Unidas Podemos.

Et pot interessar: [VIDEO] Tres casos brutals de violència policial i racista d’una repressió que no cessa

Un control policial, a més, que se sustenta en les normatives reaccionàries actuals com són la llei mordassa o les lleis d’estrangeria. Com és el cas de les declaracions d’avui mateix del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska en anunciar la negociació de la deportació a Tunísia de més de 600 migrants que es troben actualment en Centres d’Internament de Melilla.

Et pot interessar: Un programa anticapitalista i de classe per a enfrontar la catàstrofe econòmica que ve

Però davant això, enfront de la sortida que pretén impulsar el binomi que representa la patronal i els partits del Govern basada en la desocupació, la pobresa i la liquidació de conquestes socials i laborals, és urgent construir una esquerra revolucionària independent dels partits de la burgesia, oposada a l’esquerra institucionalista que representen Unidas Podemos i Izquierda Unida, avui en el govern "progre" de Sánchez, i que imposi mitjançant la lluita un programa d’emergència que afecti els interessos dels grans capitalistes i acabin pagant ells aquesta nova crisi.




temes relacionats

Crisi coronavirus   /    #Covid-19   /    #Coronavirus   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Repressió policial   /    Política Estat espanyol   /    Societat

Comentaris

Comentar