Al llarg d’aquestes setmanes d’hivern tornem a veure incendis degut als greus problemes que tenen moltes famílies obreres per escalfar casa seva i, a més, continuen els desnonaments sense cap alternativa d’habitatge. Cada vegada hi ha més llars que no tenen prou diners per pagar l’energia i cada vegada més el govern se n’oblida i deixa malviure a la gent expulsada de casa seva per impagaments.

Això és el que va passar a Montcada i Reixac quan va morir per inhalació una parella que vivia en un barracó després d’encendre un foc per escalfar-se. I també a una família que vivia en una seu bancària tancada al voltant de la plaça Tetuan de Barcelona i que va morir en un incendi. No fa molt de temps van desnonar a un centenar de persones que vivien com podien en una nau abandonada de Badalona.

La gestió que els governs fan de la crisi econòmica i sanitària permetent els ERO i ERTO, que continuïn els desnonaments (i en plena pandèmia!) i que el preu de la llum es dispari; fan que la pobresa del poble treballador s’agreugi a passes agegantades. El govern, autoanomenat “el més progressista de la història”, està aprovant una llei de reforma laboral que revalida la del PP del 2012 i en va aprovar una altra que provocarà un ERO enorme sobre l’administració pública, la Llei Iceta.

I per dissipar algun dubte que pogués sobrevolar sobre si els governs espanyols velen per l’interès de les grans empreses energètiques, només cal veure l’ascens meteòric del preu de l’energia elèctrica i del gas en els últims mesos. Les elèctriques com Iberdrola, Endesa i Gas Natural estan feien el seu “agost” en desembre i gener cobrant el triple que fa un any enrere.

Milers de persones conviuen amb la pobresa energètica

Els indicadors de pobresa energètica encarregat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2018 ja demostraven que la situació a les llars més pobres de la classe treballadora, la situació era lamentable. En aquest informe s’indicava que l’any 2016 unes 170.000 persones, només a la ciutat comtal, patien fred a casa seva, ja sigui per haver estat desconnectat de la llum per l’empresa elèctrica o per no poder pagar una factura tan alta.

I si a aquest document afegim els centenars de milers que van patir mesos d’ERTO i l’augment de l’atur i la precarietat, conjuntament amb els costos econòmics, socials i psicològics de patir dos anys de Covid; els indicadors de 2021 segurament s’hauran apujat substancialment. I si a més afegim l’especulació que fan les empreses energètiques amb les nostres necessitats, la situació d’amples franges de la població més empobrida se situa en una extrema gravetat.

A més hem de tenir en compte que moltes famílies no surten en aquestes estadístiques. És el cas de les famílies que es veuen obligades a ocupar un habitatge, les famílies que immigren i no tenen papers tampoc es reflecteixen. Els centenars de persones que ocupaven la nau a Badalona i han estat desallotjats com un drap vell menys encara. Les desenes de milers de famílies que han estat desnonades i entren en un immoble buit, tampoc. La realitat és molt més dura que les estadístiques oficials.

Segon un informe de l’Aliança contra la pobresa energètica (APE) i d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), més de 200.000 families no van poder pagar els subministraments bàsics i van haver de demanar ajuts a la Generalitat de Catalunya. Més d’un 1% de les famílies catalanes han patit al menys un tall dels seus subministraments (llum, aigua o gas).

La Generalitat i Endesa es faran càrrec del deute d’aquestes famílies. Els anys 2015 a 2018 seran condonats per Endesa amb la suma de 17,5 milions i la resta, al voltant dels 20 milions, seran pagats per la Generalitat i diverses entitats supramunicipals (és a dir amb els impostos que paguem entre tots). Però amb la pandèmia s’espera un fort creixement del deute per a l’any 2021 i 2022. No obstant, els guanys de les empreses energètiques es mil milionari.

Les energètiques fan l’agost augmentant els preus

Les tres grans empreses que controlen el 85% del mercat a tot l’Estat, Endesa, Naturgy i Iberdrola, han guanyat més de 700.000€ per hora al llarg de l’últim lustre augmentant els seus beneficis més d’un 23%. Sumades tenen un benefici anual que supera els sis mil milions d’euros. És a dir que podien pagar els 17 milions del deute de quatre anys de les famílies empobrides amb els guanys de 24 hores.

No obstant, aquests increments encara no mostren els augments exorbitants que hem patit al llarg de tot l’any 2021 i començament d’enguany. Els preus de l’energia (electricitat, gas, benzina, etc) ha crescut desmesuradament i moltes famílies hauran de pagar més de 500 € de mitjana més, si és que poden. Segurament augmentaran els problemes per mantenir la temperatura de les llars més pobres.

L’aspecte més peculiar és que el consum mitjà d’energia de les llars de tot l’Estat ha baixat un punt i mig. Entre gener i juny passats la demanda de l’electricitat queia un 16% però el preu pujava més del 38%. Però l’augment del segon semestre ha estat molt superior tot duplicant o triplicant el preu de fa un any. I tot això amb una petita caiguda de la demanda mitjana de les llars.

Les grans empreses estan amb beneficis record amb preus desorbitats que fan que més del 10% de la població tingui problemes per escalfar la llar. Les empreses de l’Ibex fan el que volen i tot això és legal i permès, mentre a casa de la classe treballadora es fa cada vegada més difícil viure amb dignitat o directament és impossible.

Dret a l’aigua, la llum i el gas

El capitalisme cada vegada més es demostra com un sistema parasitari. Mentre un punyat d’empresaris guanyen milers de milions d’euros, enfonsen a milers de famílies i llars en la pobresa que no poden pagar els preus desorbitats dels subministraments.

A més, els guanys d’aquestes empreses es basa en l’explotació de milers i milers de treballadors. Iberdrola, Naturgy i Endesa no es cansen de subcontractar empreses per a l’atenció telefònica, comercialització, reclamacions, etc. Paguen misèria amb els contractes d’oficina o d’ETT generalitzant la precarietat laboral.

L’únic interès en mantenir els preus caríssims i els salaris de misèria, és dels grans empresaris de l’energia, que com els de l’Ibex-35 compren als polítics de torn perquè li facin la feina bruta (reformes laborals, contractes abusius, liberalització dels serveis, etc.).

Només el poble pobre i els treballadors volen un bon servei, econòmic, eficaç i amb un tracte digne vers als treballadors. Per això, cal que els sindicats creïn comitès de treballadors i usuaris (sobre tot dels que tenen problemes per pagar) que s’encarreguin que no falti llum a cada llar, que la factura de les famílies més pobres vagi a càrrec d’aquests grans empresaris i que els treballadors tinguin una feina digne i ben pagada.

Això només podrà ser aconseguit mitjançant una gran lluita de tots els sindicats de treballadors al carrer i a les empreses energètiques. I si els empresaris no deixen exercir el control dels treballadors i els usuaris, caldrà la nacionalització sense indemnització i sota el control obrer de les empreses i dels clients castigats pels preus abusius.