El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la pujada en un 8% del SMI (Salari Mínim Interprofessional), fins als 1.080 euros bruts al mes en 14 pagues, amb efectes retroactius des de l’1 de gener d’enguany. Unes xifres que lluny de suposar una “pujada històrica”, tal com anuncia el Govern, es tradueixen en què els salaris continuïn perdent poder adquisitiu, mentre els beneficis empresarials no paren de créixer.
Per què és insuficient aquesta “pujada” del SMI? Perquè en el context actual d’inflació, aquesta mesura no suposa una pujada real dels salaris, sinó una actualització dels mateixos respecte a l’IPC anual, és a dir a l’augment dels preus.
Les pujades del SMI en 2021 (1,57%) i 2022 (3,63%) van sumar un total del 5,2%. No obstant això, si sumem la inflació d’aquests dos anys, amb un 6,7% al desembre de 2021 i un 5,8% en 2022, obtenim un índex total inflacionari de 12,5 punts. D’aquesta manera, la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris aquests últims anys ha estat d’un 7,3%.
L’actual “pujada” del SMI d’un 8% que ha aprovat el Govern de PSOE i UP, per tant, no compensa aquesta gran pèrdua que acumulen els salaris en els últims anys. I es quedarà en res durant un 2023, que ja va arrencar al gener amb 5,8% d’inflació. Aquesta és la “pujada històrica” del SMI del “Govern més progressista de la història”.
Segons dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), el 47% dels assalariats estan per sota dels 1.500 euros, xifra que estima aquest organisme que és el salari necessari perquè una persona pugui sostenir-se; és a dir, 400 euros per sobre del SMI actual que ha aprovat el Govern.
Mentrestant, les empreses de l’IBEX 35 acumulen beneficis extraordinaris i es continuen forrant a costa de la superexplotació de la classe treballadora i l’especulació amb els preus. Durant 2022 els beneficis dels empresaris van créixer set vegades més que els salaris, un 21,1%, segons dades del Banc d’Espanya.
El que necessitem no són mesures cosmètiques, per a presentar a la premsa abans de la campanya electoral. El que fa falta, de manera urgent és un salari mínim de 1500 euros, que s’actualitzi en forma automàtica d’acord amb la inflació i l’IPC real.
Només així evitarem continuar perdent poder adquisitiu. Juntament amb això, existeixen altres mesures d’urgència que es podrien prendre de manera immediata contra la inflació, com el control de preus per a acabar amb l’especulació de les grans cadenes alimentàries, les empreses d’energia i moltes altres.
I enfront dels beneficis extraordinaris dels capitalistes, fa falta imposar impostos extraordinaris a les grans empreses i fortunes, així com la nacionalització sota control obrer de les grans empreses energètiques. Són mesures elementals per a evitar que sigui la classe treballadora i els sectors populars els que continuen pagant la crisi.
