Aquest dimarts 23 de juny, l’ONG Intermón Oxfam ha publicat el seu últim informe sobre pobresa i desigualtat titulat: “Una reconstrucció justa és possible. No és moment per a l’austeritat, triem dignitat”. Un text que ve a mostrar xifres concretes de l’augment de la desigualtat social i de la pobresa per la crisi social generada per la Covid-19.
L’informe assenyala: “amb un augment esperat de la taxa d’atur del 13% al 19%, a més d’una caiguda del PIB del 9% durant l’any 2020, estimem que el nombre de pobres a Espanya podria augmentar en més de 700.000 persones, fins a aconseguir els 10,8 milions de persones. En termes percentuals, aquest augment suposa un increment de la pobresa relativa de 1,6 punts, fins a aconseguir al 23,1% de la població (enfront del 21,5% abans de la COVID-19).
Xifres que poden ser encara pitjors ja que com apunta l’ONG “aquests números poden portar-nos a engany, perquè la forta caiguda en el PIB també suposa una important caiguda del llindar de pobresa. Considerant constant el llindar de pobresa, la pobresa relativa podria arribar a aconseguir al 26% (més de 12,3 milions de persones)”.
Així la crisi del coronavirus ha aguditzat les tendències del capitalisme a l’Estat espanyol feia l’augment de la desigualtat, la precarietat i l’explotació. L’informe assenyala que “en els sectors més afectats per la destrucció d’ocupació ocasionada per la pandèmia, el 73% de les persones treballadores corresponen a grups de cotització baixos. Sectors precaritzats, amb una major presència de dones, joves i persones de baixa qualificació”.
De nou les treballadores i treballadors migrants molt colpejades, segons els càlculs preliminars de l’informe, “una de cada tres persones per sota del llindar de la pobresa sigui una persona immigrant, una xifra que multiplica per 2,5 la seva proporció sobre el conjunt de la població total”.
I de la mateixa manera s’aprofundeixen les desigualtats territorials: “En termes d’increment de la pobresa relativa, l’augment més important es produiria a Balears, amb un increment superior a l’11% del percentatge de persones per sota de la línia de pobresa, seguit de Castella i Lleó. En termes absoluts, destaca Andalusia, amb 201.000 persones més per sota de la línia de pobresa. L’impacte de la caiguda del PIB en la renda neta disponible per càpita serà més acusat a Extremadura, Canàries i Andalusia, i menys en les comunitats autònomes més riques: País Basc, Navarra, Catalunya i Madrid”.
L’informe mostra els profunds límits de les polítiques del Govern del PSOE i Unides Podemos, especialment de l’Ingrés Mínim Vital, que ha estat presentat com la forma de “no deixar a ningú enrere” davant la nova crisi, una retòrica que no se sosté de cap manera. Per a Oxfam la mesura és insuficient i denúncia que exclou a moltes persones, especialment a les migrants en situació irregular.
La perspectiva d’Oxfam és il·lusòria, perquè pretén “humanitzar” el capitalisme amb mesures de redistribució de la riquesa i reformes en la política fiscal. No obstant això, el seu informe posa en evidència la dramàtica situació social que s’està vivint en l’Estat espanyol i els límits d’aquest Govern anomenat “progressista”, que continua carregant la crisi sobre la classe obrera, especialment sobre la joventut, les dones i les persones migrants.
