Aquest dimarts s’han conegut les dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadístiques) que confirmen una caiguda històrica en l’economia espanyola. Davant això, el Banc d’Espanya ha emès un informe on recomana gastar ara, però ajustar els comptes més endavant, per a contenir l’augment del deute. La recepta? Eliminar tipus reduïts de l’IVA, crear impostos especials, revisar la despesa pública i reformar la Seguretat Social. Qui ho pagarà? Els de sempre.

El producte interior brut va caure entre un 5,2% entre gener i març, la major caiguda que s’ha registrat mai des de 1970, quan comença la sèrie estadística de l’INE. L’única comparació possible és amb els anys posteriors a la Guerra Civil. Encara més dur serà la dada de la caiguda en el segon trimestre, ja en ple confinament. El Banc d’Espanya calcula que la caiguda en aquest trimestre serà del 20%, alguna cosa que es confirmarà en unes setmanes.

La caiguda es registra en tots els índexs, ja que el consum de les llars es va reduir un 6,6% i la inversió un 5,1%. Discriminat per sectors, el més colpejat va ser el relacionat amb el comerç, transport i hostaleria, amb una caiguda del 11,1%, mentre que la construcció es va retreure en un 6,8% durant el primer trimestre.

És la reculada de l’economia més important des del segon trimestre de 2009, quan el PIB va retrocedir un 4,4% interanual. En canvi, des de 2013 els resultats havien estat positius.

Fa uns dies l’FMI també va fer pronòstics catastròfics per a l’Estat espanyol, anunciant que l’economia es contraurà enguany un 12,8%, la major caiguda entre els països més avançats, a causa de la pandèmia del coronavirus, mentre que el dèficit espanyol es dispararà al 13,8% enguany i el deute fregarà el 124%.

En aquest context, els pronòstics del Banc d’Espanya són que, sense un ajust fiscal, el deute públic aconseguirà el 120% del PIB enguany i es mantindrà per sobre del 110% fins a 2030.

La lògica que recomanen és “gastar ara”, però “ajustar després”.
“En aquest moment no hi ha dubtes: la política fiscal ha d’actuar de manera contundent per a salvar ocupacions i empreses, i evitar així enormes costos socials i econòmics a mitjà i llarg termini”, afirma el governador del Banc d’Espanya, Hernández de Cos. “Però una vegada superada la crisi, ens trobarem amb el major nivell de deute públic en moltes dècades. Haurem llavors d’embarcar-nos en reformes pressupostàries profundes que redueixin l’endeutament i donin marge per a afrontar possibles dificultats futures”.

En el receptari del Banc d’Espanya es troben altres receptes picants, com augmentar la flexibilitat del mercat laboral (augmentar la precarietat) i implementar la motxilla austríaca, perquè sigui el propi treballador el que finança el seu acomiadament per endavant -una mesura que també és del gust de la ministra Nadia Calviño-.

Tot apunta al fet que, encara que en l’immediat l’establishment deixa de costat les polítiques de retallades i ajustos directes que van aplicar després de la crisi del 2008, el moment de l’ajust arribarà. I, mentrestant, la situació és crítica per a milions de treballadors que estan sense ingressos, en l’atur, o amb el temor al fet que els ERTEs es transformin en EREs.

Una vegada més, serà necessari oposar a aquestes receptes, un programa de sortida obrera i popular a la crisi, apuntant als guanys dels grans capitalistes, amb impostos a les grans fortunes, reducció de la jornada laboral amb igual salari, i inversió massiva en sanitat i educació per a poder garantir la salut de la població.