La vaga del taxi va començar divendres passat a Barcelona. Els taxistes catalans van llançar una convocatòria de vaga indefinida, que posteriorment es va estendre a altres ciutats de l’Estat espanyol, a causa de l’anul·lació per part del TSJC ( Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) del reglament de l’Ajuntament de Barcelona que limitava les llicències de lloguer de vehicles amb conductor (VTC).

Després de diversos dies de vaga, el Ministeri de Foment es va reunir aquest dimarts amb una àmplia representació del taxi, composta entre altres associacions per Elite, Plataforma Caracol, Asociación Gremial, Federación del Taxi i altres associacions menors de diferents punts del país.

La principal demanda posada damunt de la taula és l’aplicació efectiva de la Llei de Transport, segons la qual solament pot haver-hi una llicència VTC per cada 30 taxis. Les associacions de taxistes reclamen que aquesta llei no solament s’ha incomplit sistemàticament a causa de raons tècniques per poder aplicar-la, sinó que hi ha hagut un tracte de favor cap a grans multinacionals com Uber o Cabify atorgant-los un nombre il·limitat de llicències.

Els taxistes exigeixen que es compleixi la llei rigorosament i que aquests vehicles no puguin fer captació pel carrer. És a dir, que quan acabin el seu servei tornin a la central per recollir un nou client.

La protesta es va estendre ràpidament per les principals ciutats, tenint especial impacte a Barcelona i Madrid. En aquests moments les reivindicacions dels taxistes està latents en pràcticament totes les comunitats de l’Estat espanyol.

Aquesta vaga és una altra demostració de com el capitalisme es va nodrint de si mateix. Quan un sector és productiu sempre apareixen empreses amb més poder econòmic o polític, per devorar a les petites empreses o treballadors i així no compartir el pastís amb ningú.

Per als treballadors assalariats del taxi aquest conflicte és complex i contradictori. Ja que per a molts de nosaltres aquesta situació implica posar en perill al taxi com a forma de vida, la qual cosa per a una part important de treballadors i petits propietaris és l’única cosa que han conegut. D’altra banda també hi ha en aquesta protesta un reflex d’un sector d’empresaris que utilitzen la gestió de les llicències com un negoci i es nodreixen del treball dels assalariats, als quals sotmeten a unes condicions de gran precarietat.

Aquests patrons utilitzen als treballadors perquè els facin el treball brut de lluitar als carrers i defensin els seus interessos en nom del sector del taxi en general. No obstant això, molts d’ells també comencen a comprar de forma important llicències VTC.

La meva conclusió és que després d’aquesta vaga si s’aconsegueixen els objectius marcats, els conductors assalariats seguirem estant en les mateixes condicions de precarietat. Treballant 16 hores diàries per poder subsistir en el millor dels casos. És necessari comprendre que per combatre les condicions d’explotació a les quals ens sotmet la patronal del taxi, hem de fer unitat d’acció amb els altres treballadors del transport, com els conductors de Uber i Cabify. I no amb els grans propietaris de taxis que solament vetllen pels seus interessos i no pels seus assalariats.