L’exvicepresident Pablo Iglesias, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska i la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez, han rebut en els últims dies cartes amb amenaces de mort en les quals es van col·locar bales d’ús militar. “Això és una altra conseqüència més de la normalització i l’emblanquiment del discurs d’odi de la ultradreta. Això és conseqüència de la normalització mediàtica de les mentides contra nosaltres. I també és la conseqüència de la impunitat”, ha denunciat en Twitter el dirigent de Podemos sobre aquestes cartes anònimes.
Al matí del divendres, Pablo Iglesias ha abandonat el debat en la Cadena SER, en repudi a les declaracions de Rocío Monasterio de VOX, qui va dir que no creia que anessin verídiques aquestes amenaces. “Els espanyols no ens creiem res d’aquest Govern. Si és tan valent, vag’’s. Vagi’s, que és el que volem molts espanyols”, va assegurar la candidata de VOX. Davant la qual cosa Iglesias va respondre que no era acceptable i que “permetre que segueixin en el debat així és blanquejar a la ultradreta". Després de la qual cosa es va retirar del debat.
Les amenaces anònimes arriben enmig de la campanya electoral a Madrid, on l’extrema dreta de VOX ve buscant una campanya d’extrema polarització: actes provocadors com el de Vallecas, els cartells racistes que han col·locat en el metro de Madrid i les declaracions trumpistes de Monasterio en el debat de candidats. Des de VOX estan buscant disputar el vot de la dreta enfront de l’atracció que genera Ayuso entre els seus propis votants. Exacerbant un discurs xenòfob i racista, amb cartells plens de mentides, com els col·locats en el metro de Madrid, i polaritzant contra Podemos, al qual acusen de ser l’encarnació del “comunisme” i “Veneçuela”.
Les amenaces contra Pablo Iglesias mereixen un ampli repudi. Té raó Pablo Iglesias quan diu que aquest tipus d’amenaces i les provocacions de VOX són conseqüència de la “impunitat”. Ara bé, caldria agregar que la impunitat per a aquesta mena d’actes es recolza en un pacte d’impunitat garantit per tot el Règim del 78. La impunitat de les forces repressives de l’Estat, des de la Transició fins a l’actualitat, és una cosa que ha garantit sempre el soci de Podemos, el PSOE, juntament amb el PP. Recordem la impunitat dels crims del franquisme, els GAL, la repressió i persecució a l’esquerra basca, i més recentment, la repressió i l’empresonament dels polítics independentistes catalans. O la impunitat dels policies torturadors, cosa que l’actual ministre de l’interior, Marlaska, deixava córrer quan era jutge. Tota aquesta impunitat és la que aprofita l’extrema dreta per a desplegar els seus discursos reaccionaris contra les persones migrants, les dones, la joventut combativa, i, fins i tot, els polítics com Pablo Iglesias.
Creure que és possible frenar a l’extrema dreta o democratitzar les forces repressives amb "bones intencions" i des de dins de la gestió de l’Estat capitalista governant amb el PSOE, com fa Podemos, s’ha demostrat una vegada i una altra com un camí fallit. Mentre es desarma a la classe treballadora de la mobilització, es generen il·lusions de derrotar a l’extrema dreta per la via pacífica i electoral, i no mitjançant la lluita de classes, que és el que fa falta. En tant no avancem a acabar amb tota aquesta impunitat, l’extrema dreta continuarà campant a plaer.
