No fa molt que hem arribat des de diferents punts d’Europa i ja ens trobem amb una de les estampes més quotidianes de la Palestina ocupada (Cisjordània) i que més aprofundeix en la pobresa del dia a dia dels palestins que encara romanen a la zona. Parlem de les demolicions constants i sense previ avís que executa l’Estat d’Israel periòdicament.

Ens situem al poble de Kafr ad-Dik, al nord del West Bank i a pocs quilòmetres de la Línia Verda. No són ni les vuit del matí quan ja comencen els preparatius militars de l’exèrcit d’israel per demolir l’habitatge d’un matrimoni jove amb dues filles petites, i que just en aquells dies acabaven d’enllestir per entrar-hi a viure en les pròximes dues setmanes.

Com de costum, els soldats arriben sense avís, i menys encara sense ordre que justifiqui l’enderrocament de la casa. Tot seguit tallen els accessos per evitar que desenes de palestins poguessin accedir a la zona i defensar la família de la imminent demolició.

No obstant, en veure que una seixantena de persones s’acostaven per impedir l’enderrocament, l’exèrcit va començar a carregar primer amb granades de so i després amb gasos lacrimògens com a mesura repressiva de dispersió. Cal destacar, i és una qüestió que els reporters hem sofert en primera persona, que les bombes de gas que utilitzen els soldats israelians actuen com a veritables substàncies crematòries tant a les zones dels ulls i la cara, com també a tot el cos. Quelcom que s’utilitza indiscriminadament tot i que el gas utilitzat supera en molt aquell que està legalitzat internacionalment.

Quan des de la premsa vam poder accedir a la zona de l’habitage, aquest ja estava enderrocat, tot i que la repressió dels soldats israelians encara seguia amb descàrregues de bales de goma per reprimir la mobilització que s’havia format, tot fins al punt de ferir greument al cap a un jove que estava defensant l’habitatge, entre altres contusions i ferides de diferents consideracions.

Sens dubte, les constants demolicions que porta endavant l’Estat d’Israel, com aquesta que vam poder presenciar i donar a conèixer, són el pas previ per estendre i aprofundir en la construcció del mur de Cisjordània que des de fa gairebé dues dècades està cercant i desposseint de les seves terres a la població que roman en un West Bank cada cop més minvant.

En l’actualitat, i des de fa anys, la zona de Massafer Yatta n’és una de les més afectades per les demolicions on aquestes són més constants i passen ininterrompudament per damunt d’equipaments locals com escoles i instituts en els límits de la Línia Verda. Tot i que els enderrocaments s’estenen al llarg de tot el territori ocupat seguint l’estratègia dlenta i silenciosa de desgast. En aquest sentit, per aquest mes de setembre està previst la demolició d’una escola de beduïns, tot sense cap tipus de fonament per justificar l’enderrocament.

I en aquest sentit, les demolicions van sempre en la mateixa direcció a la construcció d’assentaments colons confiscant territori, tot fent que els palestins acabin abandonant les seves terres i pateixin humiliacions constants i l’exercici del poder colonial.