El Govern, que al març ja havia manifestat que preferia una rebaixa fiscal enfront de la idea de posar topall al preu de la llum, troba ara l’excusa perfecta per a no tocar els beneficis de les elèctriques. Iberdrola i Endesa, principalment, són les més dures davant qualsevol mesura que toqui els seus enormes beneficis. L’any passat les elèctriques van guanyar 6.500 milions d’euros a l’Estat espanyol, millorant en 2.000 milions els seus resultats de l’any anterior, mentre que el preu de la llum es va duplicar a les llars.
Ignacio Galán, president d’Iberdrola va parlar aquest dimarts en públic, oposant-se a tots aquells que afirmaven que calia posar topall al preu del gas, i arremetent especialment contra la proposta que va realitzar Sánchez davant la Comissió Europea plantejant que Portugal i Espanya fossin considerats una “illa energètica” en la qual es topés el preu del gas. Una cosa per a la qual, finalment, donaria permís la presidenta de la Comissió.
El president d’Iberdrola va afirmar que "el camí" per reduir el preu de l’electricitat a Espanya" és modificar la tarifa regulada d’electricitat i aplicar la fórmula portuguesa. Plantejava que, amb això, va dir, la factura cauria en un 30% i un 40%. Ocultant amb això que la factura de la llum portuguesa ocupa el vuitè lloc entre les més cares d’Europa, tan sols dos llocs per sota de la factura de l’Estat espanyol.
L’anomenat “pool”, l’organisme de taxació de preus elèctrics de l’Estat espanyol, també s’ha posicionat en contra de qualsevol mesura. No és cosa menor, el “pool” engloba tant als productors, com els comercialitzadors, i els venedors, entre els quals es troben bancs com el Santander o BBVA. "El Govern espanyol està proposant quelcom en contra de tot el sistema", indicava un representant de les companyies.
Ara les fonts governamentals afirmen que “les negociacions estan molt difícils”. Donant a entendre que, no és el Govern el que s’oposa a posar límits a la factura de la llum, sinó les elèctriques. La teatral baralla entre Govern i elèctriques té, no obstant, poc recorregut. L’esmentada proposta de Sánchez lluny estava de constituir una “excepcionalitat ibèrica”. Les xifres que maneja l’Executiu, que són d’un topall al preu del gas d’uns 60 euros/MWh, suposarien una reducció de la factura de la llum res ambiciosa.
La solució passaria, en canvi, per la nacionalització sense indemnització de la producció i distribució d’un bé tan essencial i estratègic com l’energia. Aquesta és l’única manera d’evitar que les grans empreses monopolístiques especulin i continuïn obtenint beneficis multimilionaris a costa de les classes populars. Unidas Podemos només ha esmentat una sortida d’aquest tipus amb la boca petita, i alguna vegada ha plantejat la necessitat de comptar amb una empresa elèctrica estatal, una cosa ambigua i que no ha passat d’una declaració més.
Per a fer front a l’escalada generalitzada dels preus és fonamental posar en marxa un pla de lluita i de mobilitzacions unificat que es discuteixi en cada centre de treball i estudi, en cada barri popular, mitjançant assemblees convocades pels sindicats, les organitzacions socials, veïnals i polítiques a l’esquerra del Govern. A les direccions dels sindicats burocratitzats de CCOO i UGT cal exigir-los que trenquin el pacte social permanent amb el govern, per impulsar un pla de lluita real.
Entre les mesures urgents es troba la inclusió de la clàusula de revisió salarial en tots els convenis per garantir el nivell adquisitiu dels salaris i un salari mínim d’almenys 1.200 euros nets, el control de preus i la nacionalització de les elèctriques. Això no hauria de deslligar-se de la mobilització contra la guerra i el rearmament imperialista, que són part de les causes de fons d’aquesta crisi que estem travessant.
