El maó aspira a convertir-se en el principal receptor de les ajudes a l’Estat espanyol procedents del Fons de Reconstrucció. La patronal ja ha presentat diverses propostes al Govern que suposen un pressupost de 16.983 milions d’euros.
L’Asociación Nacional de Constructores Independientes (Anci) ha presentat 168 diferents projectes que suposarien una despesa de 16.983 milions d’euros, la majoria de les actuacions es troben llistes per a licitar. Són projectes als quals l’Executiu ja havia contemplat en l’elaboració de les seves “deu polítiques palanca” i en l’Agenda 2030, molts d’ells elements principals en els “objectius de desenvolupament sostenible”.
Les constructores, a pesar que bona part de les seves activitats no es van paralitzar ni en els confinaments més durs de març, afirmen que la pandèmia està afectant greument el sector. A través de l’accés als fons europeus i la complicitat del Govern del PSOE i UP, la patronal de la construcció pretén salvar els seus comptes.
El seu argument principal és que són el sector “ideal”, a causa de diversos motius. Les constructores afirmen que existeix un “dèficit inversor acumulat des de fa més d’una dècada” i per tant "actuacions necessàries postergades". Així mateix, identifiquen els interessos de la patronal amb l’interès general perquè “generen ocupació”, en altres paraules, no sols consideren que es veuen injustament afectats per la crisi, sinó que són la solució a la crisi.
Com ja afirmava la Seopan (Asociación de Empresas Constructoras y Concesionarias de Infraestructuras) al juny: el Govern espanyol “no hauria de renunciar a gairebé l’única palanca que posseeix per a reactivar l’economia”. A aquesta llista de virtuts se suma el que, segons l’Anci, les constructores es posicionen com un sector compromès amb el desenvolupament sostenible i la transició ecològica. El sector és, segons la patronal, "crucial per a l’aprofitament i l’execució dintre del termini i en la forma escaient dels fons europeus".
Si fem un còmput general, en cas de rebre les ajudes de la UE per a la denominada “Reconstrucció Econòmica”, la patronal destinaria la majoria del pressupost a les carreteres i l’AVE, 7.184 milions d’euros per al primer i 2.668 milions per al segon. Malgrat tots els discursos de “greenwashing” i “laborwashing” gens fonamental ha canviat.
Aquests adreços ecologistes a les polítiques de sempre, serveixen més per a donar una bona imatge de cara a la galeria, i per a adquirir suculents fons, que per a realitzar realment transformacions estructurals en models de negoci altament contaminants. La “doble cara” de la patronal es fa patent quan parem esment al contingut real de les seves propostes. Per exemple, al juny, la Seopan va presentar al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana un pla d’inversions amb un pressupost de 157.000 milions. Tots aquests projectes que encaixaven amb l’Agenda 2030 i, no cal dir-ho, amb el “Green Deal” de la UE. Al mateix temps, el vicepresident de la CEOE, Julián Núñez, instava el Govern a recuperar la senda dels anys previs a la crisi de 2008, amb la bombolla del maó, per a convertir aquesta recessió en “un decenni d’oportunitats”. La patronal de la construcció continua sent la patronal de la destrucció dels ecosistemes.
Tant Anci com Seopan consideren que a l’Estat espanyol es construeix poc i que s’hauria de construir més. Com a mostra d’aquest dèficit, afirmen que n’hi ha prou amb treure dades de l’evolució de les licitacions en infraestructures. Des de la crisi del 2008, afirmen amb estupor, es construeix menys que durant la bombolla del maó. En 2009, el conjunt de les Administracions Públiques va treure concursos per gairebé 40.000 milions d’euros i en 2019 la xifra es va limitar a menys de 19.000 milions. Les dades, que han estat recaptats per la mateixa Seopan, afirmen que en 2020 hi ha una caiguda de la licitació pública del 33,6% respecte a 2019. De la mateixa manera, pel que fa a la contractació, ens trobem amb una evolució similar, amb un enfonsament que aconsegueix el 41,9%.
Anci ja s’ha cuidat que tots els projectes presentats al Govern encaixin al mil·límetre en les condicions que exigeix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i el React EU. 142 projectes es destinarien a l’Administració General d’Estat, amb un cost de 13.796 milions d’euros. Al Ministeri de Transports li corresponen 110 projectes de 12.317 milions. També tenen iniciatives per al Ministeri de Transició Ecològica 32 projectes de 1.479 milions d’euros. No sols això, també hi ha 21 projectes per a l’àmbit de la salut destinats a les comunitats autònomes, amb un pressupost de 2.787 milions d’euros, i cinc projectes del mateix tipus destinats a les Administracions Locals, amb un pressupost de 400 milions.
L’economista Pedro Ramiro, investigador d’OMAL i autor de “A on va el capitalisme espanyol” al·ludia amb ironia en el seu compte de Twitter a la qual sembla ser la nova estratègia de les multinacionals espanyoles: “Que les grans empreses espanyoles utilitzaran el discurs de les infraestructures sostenibles i la transició energètica per a emportar-se els fons europeus i sostenir els seus comptes de resultats amb diners públics ja ni cotitza.”
Emmanuel Rodríguez també denunciava aquesta nova operació de les grans empreses constructores, de l’energia i el turisme, que s’emporten entre el 80% i el 90% de les ajudes.
En el marco de la especialización española, son siempre y por este orden, las posiciones del capitalismo patrio: banca, constructoras, grandes empresas de energía y transporte y hoteleros. Da igual quien gobierne y que el modelo tenga sello "eco"...
— Emmanuel Rodríguez (@emmanuelrog) November 18, 2020
Gens nou en el capitalisme, que, davant cada crisi, utilitza tots els recursos de l’Estat per a salvar els negocis dels més rics.
