Pandèmia

TREBALLADORES EN PRIMERA LÍNIA

Les heroïnes del batalló oblidat, les “confinades" a Caprabo -Eroski

Les heroïnes del batalló oblidat, les “confinades" en Caprabo-Eroski En aquest temps de pandèmia es fa més palesa la precarietat en llocs de treball que demostren que, en una situació que cap desitgem, les oblidades i oblidats som necessaris i “essencials", encara que estiguem tan exposats fins a un risc que ens pot portar a la mort.

Vanessa Mañas

Trabajadora de CGT Caprabo / Barcelona

dissabte 11 d’abril| edició del dia

Abans de res lamento que hi haurà persones que després de llegir aquest article mirin a la seva empresa, amb altres ulls. Jo comptaré sobretot una realitat que està ocorrent a l’empresa on treballo, Caprabo-Eroski. Un mes abans d’aquesta, anomenem-la crisi per no anomenar-la guerra biològica, a Caprabo s’esperava una reducció important de llocs de treball i segurament modificacions substancials de les condicions de treball tremendes, on els que avui dia exposen la seva salut i la dels seus, ja estaven amb amenaces vetllades d’acomiadaments.

Sempre s’ha vist que l’empresa Caprabo-Eroski mai de la vida hagi tingut cap mena de consideració vers les seves treballadores a l’hora de ser mares, accedir algun càrrec, etc. Llavors, què podíem esperar d’ells en aquesta crisi? Jo res, jo no em sorprenc, perquè haig d’escoltar a companyes de caixa que només es recorden d’elles els veïns que treballen en el sector clínic, baixant-lis una simple màscara ja que des de l’empresa les deixen exposades, sense seguretat, sense guants, sense gel desinfectant, sense mampares o amb unes mampares ridícules.

Avui dia se’ls fa tancar a les 20hs. És el que es diu de cara al públic, però l’empresa les obliga a quedar-se sense necessitat ficats dins fins a les 21hs o les 21:30hs, i després de setmanes la sobrecàrrega laboral que tenim -a la que afegir també l’emocional- està més que patent en els seus cossos.

Se’ls fan anar a treballar un divendres sant a porta tancada, una vegada i un dia més exposat. Els és igual, per a l’empresa som el segon batalló, un treball precari, però ironia de la vida som essencials en una lluita contra un enemic que segons ells no contempla classes socials.

Caprabo-Eroski: mai se li podrà perdonar i sobretot mai hauran d’esperar que les seves treballadores els mirin com una empresa compromesa amb elles. Estan deixant-les a cadascuna d’elles als peus dels cavalls sense donar-los treva, ni una mínima seguretat per a protegir-se. Tornen amb por a les seves cases, amb por al fet que la seva filla li faci una abraçada d’alegria de veure-la i hagi de rebutjar-la pel seu bé. És més, ni després d’una dutxa i posar ha rentadora pot donar-li aquesta abraçada i aquest petó que li donaria si no estigués exposada i l’exposessin.

Pot interessar-te: VIDEO: Entrevista a Vanessa: traballadora i delegada de CGT de Caprabo a Barcelona.




temes relacionats

Pandèmia   /    Crisi coronavirus   /    #Covid-19   /    #Coronavirus   /    Dones en lluita   /    Dones treballadores   /    Dones   /    Món obrer Estat espanyol

Comentaris

Comentar