Són milers les persones refugiades que es troben amuntegades en camps de les illes gregues, en unes condicions del tot infrahumanes. Mentre el govern conservador grec de Nova Democràcia reforça la seva política antimigratoria amb una reforma de la llei que ha servit perquè es rebutgin moltes més peticions d’asil que abans, al mateix temps que anuncia deportacions massives.

A Grècia es troben 112.000 persones refugiades, de les quals 31.000 són a l’Illa de Lebos, d’on no poden sortir a l’espera que se’ls concedeixi la condició legal de refugiades. Un temps que pot allargar-se mesos i anys que han d’esperar en uns camps desbordats que manquen dels serveis mínims d’higiene, seguretat, llum, aigua o menjar.

El camp de Moria, des d’on va partir la protesta, té una capacitat per a acollir a unes 2.800 persones, no obstant això, es troben entorn de 20.000. Enfront d’aquesta situació, la mobilització de les refugiades tenia per objectiu denunciar aquesta situació infame partint en manifestació cap a Mitilene, la capital de l’illa, com ja han fet en diverses ocasions.

No obstant això, en aquest cas i en un clima alimentat pel propi govern xenòfob, la policia va reprimir amb més brutalitat a les famílies refugiades, amb nens i nenes que es trobaven en la capçalera de la manifestació. Davant la càrrega policial i el llançament de gasos lacrimògens va condir el caos, no obstant això, joves que participaven en la protesta es van enfrontar a la repressió i un grup de 100 persones va poder arribar a Mitilene i realitzar una asseguda.

Situacions com aquesta s’afegeixen a la que va viure novament el Open Arms, que després de rescatar a 365 persones al Mediterrani, va estar cinc dies a l’espera de poder accedir a un port. Finalment va poder desembarcar dissabte passat en el Pozzallo, a l’illa italiana de Sicília.