Gairebé en una vintena de ciutats catalanes, entre elles Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, tindran lloc aquest 19 de desembre les manifestacions impulsades per les CUP i col·lectius de l’esquerra independentista sota el lema “Que la crisi la paguin els rics”, a la que diferents col·lectius socials i organitzacions sindicals s’han sumat.
🔴 Aquest dissabte 19D: grans manifestacions #QueLaPaguinElsRics arreu del territori. Organitzem la resposta col·lectiva a la crisi! ✊
➡️ Manifest, adhesions i convocatòries: https://t.co/rq1LKF75aY pic.twitter.com/sNSiXhGhDE
— CUP Països Catalans (@cupnacional) December 13, 2020
Per a la convocatòria d’aquesta manifestació els organitzadors han redactat un manifest, amb el mateix lema que la convocatòria, per adherir-se. Al llarg del text es deixen patents alguns dels aspectes més durs que està deixant la crisi de la covid19, com la desocupació, que malgrat els ERTO ja aconsegueix el 16%. Per no parlar dels desnonaments, que es s’han disparat des del tercer trimestre (especialment a Barcelona) una vegada la moratòria aprovada per l’Executiu central sota l’Estat d’alarma, va desaparèixer.
El manifest també fa referència a la situació brutal de les persones migrants, un col·lectiu fortament precaritzat ja abans de la pandèmia que amb l’esclat d’aquesta ha vist empitjorar encara més la seva situació laboral, econòmica i social, com demostra el crim social de Badalona, on el racisme institucional va tornar a costar la vida de quatre immigrants i va deixar gairebé a una vintena ferits, tres d’ells en estat crític.
Aquesta cara amarga de la crisi res té a veure amb la cara dels més beneficiaris, les grans empreses de l’Ibex35 que han vist en aquests mesos com a través de les ajudes del Fons de Rescat Europeu poden fer-se amb suculentes inversions. Sense oblidar-nos d’aquestes empreses “multiserveis” com Eulen o Sacyr, que en hospitals i residències s’han continuat lucrant a costa d’oferir un servei precari i deficient per a treballadores i pacients.
Però la situació de crisi econòmica, social i laboral que ha creat el coronavirus, no és una cosa natural” i incontrolable, és producte d’una gestió i de decisions polítiques. I és en aquest punt on el manifest passa de puntetes amb una genèrica “complicitat de les institucions”.
Perquè aquesta crisi la paguin els rics i les mesures que s’adoptin siguin radicalment diferents a les actuals, és imprescindible aixecar un projecte polític anticapitalista i d’independència de classe. Independència política d’aquests mateixos que han afavorit l’enriquiment de les grans empreses mentre han abandonat a la seva sort, reprimit a la classe treballadora i els sectors populars i criminalitzat a la joventut.
PSOE i Podemos des de Madrid i ERC i JxCat a Catalunya, són els responsables polítics de la gestió de la pandèmia que ha deixat gairebé 50 mil morts a nivell estatal. Ja vam veure en què va quedar “l’escut social” de Moncloa, quan l’últim Consell de Ministres va retardar la prohibició dels desnonaments i la prohibició de tallar als col·lectius més vulnerables serveis bàsics com la llum o el gas. Per no parlar dels retards en el pagament dels ERTOs, el bloqueig en la tramitació de l’Ingrés Mínim Vital (menys d’un 40% de peticions tramitades) o el manteniment de les deportacions “express” per als immigrants.
Però i des de la Generalitat? Quan es passarà factura al Govern del negoci que va garantir a la sanitat privada estenent un xec de 43.000 euros per pacient d’UCI en ple pic de la primera onada a l’abril? Una relació suculenta per a la sanitat privada a costa de la sanitat pública, que des de 2010 ha perdut més de 2.500 professionals i 1.300 llits d’hospital.
En el terreny econòmic la sintonia entre Generalitat i Moncloa ha estat total. Uns i altres han defensat les polítiques de rescat a les grans empreses – com els ERTO o les ajudes directes a sectors que acumulen anys de beneficis històrics - , s’han negat a aplicar mesures urgents com a impostos especials a les grans fortunes, la prohibició dels acomiadaments i tots els desnonaments o una renda de quarantena per a totes aquelles persones que s’han quedat sense ingressos.
No assenyalar clarament els responsables polítics suposa no diferenciar-se clarament d’ells i les seves polítiques. Llavors, com passar a l’ofensiva, com assenyala el manifest?
Et pot interessar: La proposta de la CUP no és alternativa, necessitem un front anticapitalista i d’independència de classe
Passar a l’ofensiva en una situació de crisi com l’actual, passa per aixecar una esquerra que defensi mesures com la nacionalització sense indemnització i sota control dels seus treballadors dels sectors estratègics, aquelles empreses que tanquin o acomiadin i el conjunt del sistema financer, de tots els pisos buits dels grans tenidors i especuladors o de tota la sanitat i laboratoris privats. Que lligui aquestes demandes tant a la denúncia dels diferents governs capitalistes, com a la denúncia i la lluita contra la burocràcia sindical. Que desenvolupi la mobilització i autoorganització de la classe treballadora i els sectors populars. Que treballi per a disposar aquestes forces socials cap a una lluita contra el règim, que imposi processos constituents lliures i sobirans sobre les seves ruïnes, en la perspectiva de conquistar repúbliques de treballadors que puguin federar-se lliurement.
També pots llegir: Catalunya eleccions 14F: l’esquerra revolucionària hem de construir una alternativa d’independència de classe
Una alternativa real per a la classe treballadora i els sectors populars que avui les CUP no representa. L’omissió dels responsables, especialment els que es troben en la Generalitat, va en sintonia amb el “nou cicle” que presenta la CUP per al pròxim 14F.
Un “nou cicle” molt semblant a l’anterior, on es manté la cerca de la “unitat estratègica” amb la burgesia independentista mentre s’aprofundeixen les il·lusions en la comunitat internacional i es limita i modera encara més el seu programa social i econòmic amb l’objectiu de no incomodar als seus hipotètics socis, ERC i JxCat, arribat el moment.
Objectiu que els va portar a abstenir-se en l’última votació de l’Estat d’alarma que va validar allargar aquesta mesura fins al 9 de maig del 2021, un enfortiment brutal de l’aparell repressiu de l’Estat. La decisió de vot de la CUP va ser en clara sintonia amb el vot favorable d’ERC i l’abstenció de JxCat, però que va suposar deixar passar sense crítica al govern central (ni a ERC ni a Junts) una mesura lliberticida centrada en la repressió individual i la criminalització de la joventut i els sectors més vulnerables com a culpables d’aquesta pandèmia i les seves conseqüències.
La CUP i la “insurrecció democràtica”, la radicalitat en la forma per a un contingut moderat
Són per aquests motius que des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores participarem de les manifestacions, per a denunciar les mesures del Govern i de la Generalitat, però no ens adherim al manifest perquè no s’assenyalen als responsables polítics i que impedeix ser alternativa en aquesta situació de crisi.
