Món obrer

1er DE MAIG

Manifestació unitària a Catalunya contra la precarietat en un Primer de Maig anticapitalista

A més d'un any de pandèmia, la manifestació del Primer de Maig ha estat convocada per tots els sindicats alternatius, les organitzacions polítiques d'esquerra, col·lectius socials i de treballadors i treballadores.

Itziar Batet

Educadora | Barcelona

diumenge 2 de maig| edició del dia

A més d’un any de pandèmia, la manifestació del Primer de Maig ha estat convocada per tots els sindicats alternatius, les organitzacions polítiques d’esquerra, col·lectius socials i de treballadors i treballadores.

Des de fa anys, l’1 de maig era una data de convocatòries diferents, en llocs i horaris diferents mostrant una gran divisió en diferents blocs entre el sindicalisme alternatiu i les organitzacions d’esquerra. Enguany, a Barcelona el Passeig de Gràcia ha estat escenari de la més unitària de les manifestacions en anys, amb un manifest titulat: “Unim-nos i responguem als atacs del capital”. També s’han dut a terme concentracions a Lleida, Girona, Manresa, València, Reus, Alcant, la Seu d’Urgell, Ripoll o Cornellà del Llobregat.

El primer pas cap a aquesta important concentració unitària la va donar la conformació de la “Taula Sindical” conformada pels sindicats combatius: Confederació General del Treball, CGT Catalunya-; Confederació Nacional del Treball, -CNT Catalunya i Balears-; Co.Bas – Sindicato de Comisiones de Base; Coordinadora Obrera Sindical – COS sindicat de classe i feminista dels Països Catalans; Intersindical Alternativa de Catalunya -IAC; i Solidaritat Obrera –SO.

Un pas molt important en el marc que la classe treballadora comença a protagonitzar incipients processos d’organització i resistència enfront de la greu crisi social, econòmica i política, tal com assenyala el manifest unitari. A més d’un any de crisi pandèmica s’han desenvolupat processos de conflictivitat obrera que promet desenvolupar-se i estendre’s enfront de la magnitud dels atacs patronals i sota un govern que no ha complert cap de les seves promeses i al que se l’hi ha caigut la seva disfressa “progressista”.

Et pot interessar: Manifest Unitari: sindicats combatius criden a la coordinació i a les seves afiliacions a participar dels colectius anticapitalistes

“La lluita sindical i social són part de la mateixa lluita”

En el seu manifest la Taula Sindical també feia una crida molt potent i necessaria a les seves afiliacions, "a participar en aquells col·lectius anticapitalistes i socials que considerin. A unir les nostres mans, perquè la lluita sindical i social són part de la mateixa lluita”. I a les organitzacions i moviments socials: "A centrar-nos en les nostres coincidències i participar conjuntament tant en les manifestacions de l’1 de maig com en tot combat coordinat contra la xacra que atempta contra les nostres vides: el capitalisme".

Això va portar a que les assemblees preparatòries de l’1 de maig fossin protagonitzades també per importants col·lectius, com els que s’organitzen pel dret a l’habitatge, per les persones migrants, col·lectius de dones treballadores com Sindillar. Si bé la concentració, que es va convertir en una manifestació fins a Plaça Catalunya, no va ser massiva, va encoratjar a múltiples col·lectius a marxar com Las Kellys o Riders x Derechos. Tots units sota una sèrie de reivindicacions i un programa de denúncia al sistema capitalista i les conseqüències nefastes contra la classe treballadora i sectors populars que l’actual crisi està evidenciant.

Et pot interessar: Manifest 1 de Maig: unim-nos i responguem als atacs del capital

“Dècades de capitalisme neoliberal i especialment les últimes reformes laborals han deixat a la classe treballadora en una situació límit. La taxa de temporalitat d’Espanya és la més elevada de la UE (26%), en 2019 una de cada tres persones assalariades va tenir, almenys, tres contractes temporals. 5,5 milions de persones estan treballant a temps parcial menys hores de les que volguessin. L’atur en persones de menys de 25 anys és del 40%, el més alt de la UE. I com no podria ser d’una altra forma, aquest escenari s’enceba en les dones, que representen el 74% dels contractes a temps parcial”, denunciava el manifest unitari.

La manifestació a Barcelona va comptar amb la participació de molta joventut. Sobre aquest tema Pablo Castilla de l’agrupació juvenil Contracorrent denunciava que: “Els governs de les polítiques neoliberals a la universitat són els mateixos que ens precaritzen al conjunt de la classe treballadora”.

Alhora que vinculava les reivindicacions laborals i sindicals, amb les reivindicacions enfront de la deterioració de la situació sanitària, econòmica i social, abordant els problemes més candents que sofreix avui el conjunt de la classe treballadora: des del racisme institucional, els desnonaments i el greu problema de l’habitatge, la repressió política a l’activisme social i cap a la joventut que va evidenciar el cas Hasel, el robatori de les pensions, entre molts altres.

Entre les reivindicacions el manifest va acordar la derogació total i completa de les Reformes Laborals del PSOE i PP. Contra el Pacte de Toledo. Renda bàsica universal d’emergència social per a garantir que accedeix tothom qui ho necessiti, Increment de l’SMI a 1300 euros. Reducció de la jornada laboral a 30 hores, repartiment de tots els treballs. Ús social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Sanitat, dependència i educació pública 100% i prou de finançar la concertada i prioritzar l’atenció primària. També per la derogació de la llei d’estrangeria i tancament dels CIE. Una sinergia entre les reivindicacions socials i sindicals que mostren un camí a seguir cap a la coordinació.




temes relacionats

IAC   /    Coordinadora Obrera Sindical (COS)   /    Món obrer   /    1r de maig   /    Lluita de classes   /    CGT Catalunya   /    Día Internacional dels Treballadors

Comentaris

Comentar