×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Margarita Robles sabia que estava sent espiada quan negava que s’espiés a l’independentisme

La ministra de Defensa, Margarita Robles, negava recentment que s'hagués utilitzat el programari Pegasus per espiar a líders de l'independentisme. Però ho feia sabent que ella mateixa i el president del Govern, Pedro Sánchez, també havien estat espiats.

Diego Lotito

Roberto Bordón

dimarts 3 de maig
Facebook Twitter

L’escàndol de Pegasus dona un nou gir després que la ministra de Defensa i responsable política del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) admetés que coneixia que des de fa un any tant ella com Pedro Sánchez, president del govern, també estaven sent espiats a través del famós programari.

La notícia és un terratrèmol polític que ja ha provocat diferents reaccions i moviments en l’arc parlamentari. D’una banda, diputats del PSOE han filtrat als mitjans que pensen que la negativa de Robles a admetre en seu parlamentària sobre l’espionatge del CNI als diputats catalans té a veure amb el coneixement que el seu telèfon també estava punxat. D’altra banda, el diputat d’EH-Bildu Jon Iñarritu planteja que la revelació d’aquesta informació, encara que veraç seria també una manera de distreure l’atenció mediàtica de l’atac als drets democràtics que va ser l’espionatge a l’independentisme per part de l’Estat espanyol.

Et pot interessar: El Govern notifica que Sánchez i Robles van ser espiats amb Pegasus

Per a Oriol Junqueras, líder d’Esquerra Republicana, el govern ha perdut credibilitat amb el succeït i en tractar de cobrir l’escàndol de l’espionatge amb aquesta nova informació. Junqueras assenyala que independentment d’aquest nou succés, el govern espanyol no pot esquivar la responsabilitat d’haver espiat a 60 persones del moviment independista català. Argumenta que és un cop a la confiança que qualsevol demòcrata pugui tenir en l’Executiu actual i exposa la hipocresia d’escudar-se darrere de la llei per a no admetre l’espionatge a l’independentisme al mateix temps que revelen quan és convenient el succeït a membres del govern espanyol.

Tant per a Junqueras com per a Jon Iñarritu, d’EH Bildu, sembla convenient que la informació sobre Robles i Sánchez es faci pública just ara que el Govern havia de respondre sobre les escoltes a diputats catalans, com una manera de construir un relat favorable per cobrir una crisi política.

Des de Podemos s’ha demanat explicacions per saber si s’ha espiat a ministres de la seva formació i s’han demanat depurar responsabilitats polítiques. Tant Ione Belarra, secretària general de Podemos com Pablo Iglesias, exsecretari i fundador de la formació, han assenyalat a Robles ja que és la màxima responsable política del CNI. Iglesias des de la seva posició mediàtica aprofita també per demanar el cap de Fernando Marlaska, ministre de l’Interior, en entendre’l també com coresponsable de la situació.

Des del PP han aprofitat la crisi política oberta per aquest escàndol per moure fitxa enviant presumptament a una persona de confiança a filtrar als diputats independentistes informació sobre les escoltes. Segons aquest individu fins a 1.500 càrrecs públics de l’Estat i autonomies estarien sent espiats usant Pegasus, sent el cost de 6.000 euros per telèfon punxat, un preu molt per sota del cost real que se suposa que té aquesta activitat. Si bé aquesta persona assegura tenir informació de primera mà sobre el que ocorre en el CNI, no ha volgut aclarir si aquestes activitats van començar amb el govern de Rajoy o si han estat iniciades pel govern del PSOE.

Per part del Govern han interposat a través de l’Advocacia de l’Estat una denúncia que inclou dos informes elaborats pel Centro Criptológico Nacional amb data del 30 d’abril d’enguany. Aquests informes són la prova principal del procediment.

El CNI per la seva part hauria confirmat avui mateix que és impossible saber qui va espiar als ministres o a Sánchez, tan sols és possible saber on es van descarregar les dades. No es descarta per tant que puguin sortir més casos en els pròxims dies, com per exemple el de la ex ministra d’exteriors Arancha González Laya.

Comissió independent i dissolució del CNI

L’escàndol de les escoltes mitjançant el programa Pegasus, que ja no sols ha estat utilitzat conta els líders independentistes catalans, sinó contra el propi Govern, mostra la podridura del règim polític espanyol i la impunitat amb la qual continuen operant les “clavegueres de l’Estat”.

I si ho fan, és perquè existeix una llei de Secrets Oficials promulgada en 1968, en ple règim franquista, que permet que tot tipus de crims d’Estat perpetrats pels serveis d’intel·ligència, les forces policials i parapolicials acollides pels Governs, segueixin guardats amb pany i clau. Fins i tot de fets succeïts fa més de 30 anys, com el cop del 23F, o les operacions assassines dels GAL, o les tortures de Billy el Niño i altres torturadors franquistes, que segueixen classificats.

Encara que ja s’ha confirmat que Pedro Sánchez compareixerà davant el Parlament per donar explicacions sobre l’espionatge denunciat pel Govern espanyol, no hi haurà una comissió de recerca en el Parlament sobre l’ús de Pegasus després dels vots en contra de PP, Vox, Ciudadanos i PSOE. Però, fins i tot en cas que n’hi hagués, seria una comissió d’opereta subjecta al control dels propis investigats.

Per enfrontar decididament al “deep state” i acabar amb l’espionatge il·legal cal començar per prendre mesures que trenquin l’statu quo, començant per tres que són elementals:

1) Formació d’una Comissió de recerca independent de les actuacions de l’Estat, per determinar els fets i aconseguir el judici i càstig als responsables materials i polítics de l’espionatge.

2) 2) Dissolució del CNI, derogació de la Llei de Secrets Oficials franquista i desclassificació de tots els arxius secrets en mans de l’Estat i els seus serveis d’intel·ligència

3) Cessament de tota persecució política i la llibertat dels presos polítics que encara romanen en la presó a conseqüència del procés i de totes les lluites socials i ciutadanes.


Facebook Twitter

Diego Lotito

Nació en la provincia del Neuquén, Argentina, en 1978. Es periodista y editor de la sección política en Izquierda Diario. Coautor de Cien años de historia obrera en Argentina (1870-1969). Actualmente reside en Madrid y milita en la Corriente Revolucionaria de Trabajadores y Trabajadoras (CRT) del Estado Español.


Les administracions i els sindicats condemnen als interins al “joc de la cadira”

Les administracions i els sindicats condemnen als interins al “joc de la cadira”

Lluitem per imposar a la patronal del lleure un conveni millor

Lluitem per imposar a la patronal del lleure un conveni millor

El lleure és educació: a la vaga amb el suport de les estudiants, contra l'externalització i la precarietat

El lleure és educació: a la vaga amb el suport de les estudiants, contra l’externalització i la precarietat

Podcast En Clau Roja | Verónica Landa: "Convoquem vaga en solidaritat amb les docents i perquè se'ns consideri part del sector educatiu"

Podcast En Clau Roja | Verónica Landa: "Convoquem vaga en solidaritat amb les docents i perquè se’ns consideri part del sector educatiu"

Tres motius per manifestar-se contra l'OTAN amb una política independent

Tres motius per manifestar-se contra l’OTAN amb una política independent

7 raons per les quals Pablo Iglesias és fan de David Simon

7 raons per les quals Pablo Iglesias és fan de David Simon

La “hegemonia” del PSOE i l'ensorrament de l'esquerra andalusa: algunes claus de les eleccions a Andalusia

La “hegemonia” del PSOE i l’ensorrament de l’esquerra andalusa: algunes claus de les eleccions a Andalusia

Les elèctriques ara prefereixen la hidràulica per mantenir els seus beneficis

Les elèctriques ara prefereixen la hidràulica per mantenir els seus beneficis