Les precàries condicions laborals de les empreses low cost torna a portar als treballadors a la vaga i a paralitzar els aeroports. A Europa, gairebé 16.000 vols han estat cancel·lats a l’agost amb motiu de les aturades dels Tripulants de Cabina de Passatgers (TCP), principalment d’Easyjet i Ryanair. No obstant, s’han sumat treballadors de Lufthansa, British Airways o Transavia. És una vaga que ha afectat a nivell internacional i que ha provocat gairebé 26.000 cancel·lacions en el que portem d’estiu. Les cancel·lacions s’han succeït a París, Brussel·les i Londres. A Espanya, són Mallorca, Barcelona i Màlaga els aeroports més afectats, amb centenars de cancel·lacions i retards. Foment considera que aquestes mobilitzacions afectaran un 57% dels vols durant el període vacacional.
La vaga ha estat convocada per USO i Sitcpla. El primer sindicat vivia aquest divendres la seva tercera jornada de vaga; el segon, la seva sisena jornada i tots dos arribaran fins a dotze, havent-hi una nova onada de vagues a l’agost. Les reivindicacions dels treballadors són múltiples. Per part de Ryanair, la plantilla ha denunciat que la companyia no respecta la llei de drets laborals i que ha fet un conveni compost per aquells retalls legals de diferents països que més afavoreixen els guanys de l’empresa. La necessitat d’un conveni local i clar per als treballadors segons el seu país, amb la legislació convenient, és una de les exigències més antigues dels treballadors de la companyia, que encara està pendent de conquistar.
Ryanair és una empresa coneguda per explotar brutalment als seus treballadors i forçar-los a treballar en condicions ínfimes: no respecta vacances, no respecta les baixes i obliga els seus empleats a fer la declaració a Irlanda malgrat viure en altres països. D’igual manera, durant les vagues, l’aerolínia trasllada treballadors de múltiples països per pal·liar les pèrdues, o denunciant a treballadors per no complir abusius serveis mínims que alguna vegada s’han aproximat al 100%. Ni què dir que l’absència d’un conveni pactat és un símptoma de la política de Ryanair, la qual no s’ha assegut a negociar. De fet, ja ha advertit a la plantilla que no hi ha possibilitat d’acord. La plantilla, des dels seus sindicats, ha respost amb més convocatòries de vaga.
D’altra banda, els treballadors d’Easyjet han denunciat la falta d’equiparació salarial amb l’SMI. Els seus treballadors cobren menys del salari mínim. Tant Easyjet com Ryanair (i aquest tipus d’aerolínies) aprofiten la seva «posició internacional» per situar els seus convenis fora del marc legal dels països d’origen dels treballadors, quelcom que només pot perjudicar els empleats, els quals (hipotèticament) estarien al marge de tota legislació. Aquest és un punt en el qual insisteixen les empres, tot i que institucions de justícia, com el Tribunal Suprem en l’Estat Espanyol, ja van advertir en vagues anteriors que els convenis han de ser aplicats sobre la base de la legislació dels països de residència dels treballadors.
Vols cancel·lats, retards i molta incertesa per als passatgers. Els vols afectats es compten per centenars i totes dues empreses estan molt lluny de cedir. Lídia Arasanz, secretària d’USO a Ryanair, advertia que l’empresa va fer una crida a treballadors en vacances o de baixa per incorporar-se a treball i intentar que l’impacte de la vaga sigui més lleu.
D’igual manera, apunta a la manipulació que els mitjans fan amb aquestes vagues. Basta veure els mitjans informatius per adonar-se que la notícia no és que Ryanair explota treballadors o Easyjet no paga el salari mínim, sinó que milers de persones es queden sense vacances. No és nou que es culpi als treballadors de la vaga. Amb cada vaga dels aeroportuaris (o de qualsevol sector del transport) cal recordar que les vagues no són una decisió fortuïta i que darrere d’una vaga estan els atacs incessants d’empreses per precaritzar més l’ocupació i explotar encara més als treballadors. Arasanz encerta quan afirma que l’autèntic problema és que Ryanair prefereix deixar als passatgers a terra i crear un caos en desenes d’aeroports abans que concedir un salari digne als seus treballadors. I reivindica que la lluita és l’única manera de conquistar drets, quelcom que els treballadors de Ryanair, Easyjet i altres tenen clar a l’hora d’enfrontar a la patronal.
