El 4 d’agost, el diari britànic Daily Mail va publicar vídeos de les càmares de Thomas Lane i J. Alexander Keung, els dos primers policies de Minneapolis que es van acostar a George Floyd el 25 de maig. Les imatges revelen que el racisme de la policia contra Floyd va ser encara més extrem que el mostrat en el vídeo original del seu assassinat.
Responent a una anomenada al 911, Lane i Keung van entrar a la botiga de Cup Foods i van parlar durant quinze segons amb un home que tenia un suposat bitllet fals amb el qual Floyd suposadament havia pagat. Aquest home, aparentment un gerent de botiga, portava una pistola en la seva cintura. La policia no va prendre el bitllet per a examinar-lo. Els tres homes van sortir corrent per la porta, i el gerent va assenyalar a Floyd en el seu cotxe i va instar la policia a detenir-ho.
Lane va anar del costat del conductor i Keung al costat del passatger. Quinze segons després d’acostar-se, Lane va treure la seva arma i va apuntar al cap de Floyd. Sense dir-li per què estava sota sospita, va ordenar: "A veure les mans". Queda’t al cotxe" i després, "Aixeca les maleïdes mans ara mateix!" Lluny de fer gens amenaçador, Floyd va dir: "Ho sento... Si us plau... D’acord. Què he fet?... no he fet res." Sostenint la seva arma prop de la cara de Floyd, Lane ho va empènyer i li va ordenar que posés les seves mans en el volant i després al seu cap.
Floyd estava molt angoixat i va dir que li havien disparat abans i estava terroritzat. "T’estic mirant als ulls. Si us plau, no em disparis, home!" Mentre Lane li ordenava sortir del cotxe i li retorçava els braços a l’esquena, Floyd va dir que no sabia per què li detenien i va prometre: "No faré res". Lane li va ordenar repetidament: "Deixa de resistir-te", la qual cosa va negar fer. Els vídeos mostren que Floyd mai va amenaçar a la policia. Li van emmanillar les mans a l’esquena i ho van tenir assegut indefens en la vorera. Estava molt temorós i molest i es va negar a pujar a la seva patrulla, cridant que era claustrofòbic i que sofria d’ansietat. També va cridar que estava en un mal estat d’ànim perquè la seva mare havia mort recentment i ell havia tingut COVID-19. Cap dels policies portava màscares, i no es van qüestionar si havien de posar a algú en una presó plena de gent durant una pandèmia per un suposat bitllet fals de 20 dòlars. Van tractar l’ansietat de Floyd com a evidència que era un criminal perillós i no un home estressat. Els oficials Derek Chauvin i Tou Thao es van unir als dos primers policies. Com tothom va veure al maig, Chauvin va empènyer el seu genoll en el coll de Floyd fins que el va matar, mentre els altres policies el van subjectar i van vigilar als testimonis sorpresos.
Ocultar evidència durant mesos
Aquesta nova evidència mostra que Chauvin no va ser l’únic policia que va amenaçar la vida de George Floyd. Els policies van ser cridats per un suposat bitllet fals de 20 dòlars i van decidir immediatament, sens dubte basant-se gairebé exclusivament en el color de la pell de Floyd, que era culpable i que havien de tractar-lo com un assassí potencial i preparar-se per a usar la força mortal. El diari Minneapolis Star-Tribune va assenyalar que els vídeos mostren que "cap oficial li va dir a Floyd per què se’ls estava investigant fins a diversos minuts després que el detinguessin i després que Floyd ja hagués estat emmanillat".
Per què van trigar gairebé dos mesos a aparèixer aquests fets en els mitjans de comunicació i més temps encara a aparèixer els vídeos? Les cambres corporals de la policia són propietat de la ciutat. Els fiscals van obtenir aquestes imatges quan van acusar Lane, Keung i Thao i, de fet, van revelar que Lane havia apuntat la seva arma a Floyd. Però no van exigir que el vídeo es posés a la disposició del públic per a poder veure el que va passar durant l’arrest i posterior assassinat. Els detalls d’aquests enregistraments només van començar a revelar-se quan l’advocat de Lane les va presentar en el tribunal el 7 de juliol. Increïblement, va argumentar que mostren que Lane és innocent en una moció per a desestimar els càrrecs. L’evidència presentada en un judici es converteix legalment en un registre públic. No obstant això, el públic va trigar un altre mes a veure aquests vídeos.
Part del retard va ser perquè el jutge Peter Cahill va fer tot el possible per a limitar el coneixement públic d’aquestes proves. Va declarar que les proves del judici només estarien disponibles per a ser vistes en persona en el jutjat mitjançant una cita amb el seu encarregat de premsa. El 13 de juliol, una "Coalició de Mitjans" de pràcticament totes les principals empreses de notícies nacionals i locals va presentar un memoràndum en el qual denunciava que als seus reporters encara no se’ls havia permès veure els enregistraments i el jutge havia prohibit la seva publicació, la qual cosa van qualificar de violació de la primera esmena de la constitució [que protegeix la llibertat d’expressió i de premsa, NdelT] i dels procediments del judici. Als mitjans de comunicació se’ls va permetre veure els enregistraments el 15 de juliol, però no copiar-les ni publicar-les. El Daily Mail va publicar segments clau el 4 d’agost d’un vídeo filtrat de l’enregistrament original pres per una font anònima que va usar secretament la seva càmera a la sala d’audiències del tribunal. El jutge Cahill va acceptar oficialment la demanda de la Coalició de Mitjans de comunicació de fer públics els vídeos només després d’aquesta filtració i els vídeos complets van ser finalment mostrats al públic el 10 d’agost, més d’un mes després que l’advocat de Lane els presentés.
Els manifestants i el públic mereixien saber
Quan va revocar la seva prohibició de publicació després que es produís la filtració, el jutge va dir que havia estat tractant d’"evitar contaminar indegudament al possible grup de jurats en perill per l’intens interès dels mitjans de comunicació i la informació" sobre el cas. En altres paraules, una de les autoritats clau en el maneig de l’assassinat de George Floyd va argumentar que, en nom de la neutralitat, aquesta evidència en vídeo no podia ser àmpliament compartida amb el públic. Però realment no hi ha diferència entre el coneixement públic de les accions de Derek Chauvin a partir del vídeo d’un testimoni, i el coneixement de les accions de Thomas Lane a partir del vídeo de la policia. És un concepte deshonest i instrumental de neutralitat que diu que la gent comuna ha de ser protegida de la informació.
Els funcionaris electes van tenir una resposta múltiple a les protestes explosives després de l’assassinat de Floyd. Els alcaldes van denunciar als que van destruir la propietat i van desafiar els tocs de queda i van dir que no eren veritables manifestants antiracistes. Van jurar que ells mateixos simpatitzaven amb el moviment Black Lives Matter. Però volien desesperadament que cessés el "desordre", així que van autoritzar la policia a usar gas lacrimogen i bales de goma. Els van dir als manifestants que donarien resposta al racisme sistèmic a través d’una reforma. L’ús de càmeres corporals en els últims cinc anys havia d’espantar els policies perquè no assassinessin als afroamericans o perquè fos fàcil condemnar-los si ho feien. Res d’això va ocórrer a Minneapolis. El fet que la cap de policia, l’alcalde i el jutge impedissin que la gent veiés per si mateixa les proves de les càmares mostra per què no es pot confiar en les reformes dels funcionaris.
La cap de policia Medaria Arradondo va prometre revisar les polítiques de la policia de la ciutat de Minneapolis i disciplinar als policies problemàtics. L’alcalde Jacob Frey, afiliat al partit Demòcrata, va prometre "una profunda reforma estructural en termes de com funciona el departament... que reconeix que la forma en què s’han fet les coses durant dècades i dècades no és acceptable". No obstant això, una protesta massiva li va preguntar a Frey si aboliria la policia militar i va cridar "Vés-te a casa" quan el funcionari es va negar. En el moment en què van fer aquestes declaracions estaven retenint els vídeos de les càmeres de Lane i Keung del públic.
L’alcalde i la cap de policia volien evitar el que raonablement van predir que passaria si la gent veia tota la veritat sobre les accions de l’oficial Lane: més rebuig al sistema, majors protestes i demandes més radicals. Van dir que simpatitzaven amb els sentiments dels manifestants. Però si van mantenir ocults els vídeos de Lane i Keung, estaven realment compromesos amb la justícia?
Sens dubte, els oficials argumentarien que el lloc apropiat per a examinar aquesta evidència és durant el curs complet del judici dels oficials. Però això és enganyós. El Jutge Cahill ha fixat el judici per a març del pròxim any. Lane i Keung estan lliures sota fiança. Cahill va ordenar a la Fiscalia General de Minnesota que digués als oficials de govern que no parlessin públicament sobre el judici i als advocats de totes dues parts que evitessin les declaracions públiques. "El tribunal no estarà content d’escoltar sobre el cas en tres àrees: mitjans de comunicació, evidència i culpabilitat o innocència".
Conclusió
El periodista anònim que "va filtrar" imatges del que Lane va fer és un heroi. El concepte de neutralitat que s’imposa aquí està en oposició directa a la responsabilitat democràtica, i es basa a silenciar tots els fets de la violència policial. L’objectiu és evitar que la gent comuna intervingui directament en la presa de decisions. L’objectivitat real significaria avaluar les accions de la policia basant-se en totes les proves, no aïllar el seu judici de l’opinió informada de la comunitat negra i de tots els que protesten contra la brutalitat policial quotidiana.
El sistema jurídic no és neutral. No es dóna una veritable "presumpció d’innocència" a la majoria dels acusats negres, llatins o pobres que no poden pagar un advocat i reben el servei per part de l’estat. A més que són intimidats en les negociacions prèvies perquè es declarin culpables. El fet que el sistema originalment acusés Chauvin d’assassinat involuntari quan ara ho acusa d’assassinat culpós, i Lane no s’enfronta a cap càrrec per amenaçar de disparar a George Floyd, tot demostra el parcial que és.
L’ús de càmeres corporals va ser la reforma més important després dels aixecaments de Ferguson i Baltimore. Però no ha detingut el racisme policial.
D’una manera molt seriosa, l’aparició d’aquesta nova evidència en vídeo planteja una prova i una pregunta al moviment Black Lives Matter. Quan les protestes van esclatar en tot el país, l’alcalde demòcrata de Los Angeles va dir: "Estem posant tot el que tenim [és a dir, la policia] per a mantenir la pau, i posarem tot el que tenim en la promoció de la justícia, i ningú ha de triar entre ambdues". Els funcionaris demòcrates van apel·lar a la confiança de la gent en la seva bona fe i van prometre accions per a acabar amb el racisme policial. El líder de la National Association for the Advancement of Colored People (Associació Nacional per a l’Avanç de les Persones de Color - NAACP) de Portland, E.D. Mondainé, va denunciar recentment als manifestants i va argumentar que el racisme policial ha d’acabar a través de negociacions "a les sales de juntes, a les escoles, als ajuntaments, en els passadissos de la justícia, en les rebotigues fumejants d’un govern enganyós".
Les càmeres corporals de Minneapolis mostren de nou les falses que són les excuses d’"unes quantes pomes podrides" i "entrenament inadequat" donades, oberta o implícitament, pels quals estan en el poder. No va ser només un policia el responsable de la brutalitat. Chauvin era un oficial veterà amb dècades d’"entrenament", però Lane era un novençà recentment sortit de l’acadèmia de policia amb l’"entrenament" més actualitzat. Lane no "només seguia ordres". Va amenaçar la vida de Floyd sense cap provocació per la seva pròpia iniciativa.
Si la brutalitat policial contra els oprimits i els pobres, especialment els negres, no és una excepció, sinó la norma, llavors està determinada per les característiques essencials de la seva missió real. Una força establerta per a "fer complir la llei" en una societat profundament desigual sempre tindrà com a objectiu a la gent de color i a la classe treballadora. No és un accident que la institució mobilitzés quatre policies i usés força mortal pel suposat ús d’un bitllet fals per a "robar" un paquet de cigarrets. La policia existeix per a protegir els guanys i la propietat, no per a servir o protegir a la gran majoria de la gent.
Però si el racisme policial és un tret incorporat i constantment reproduït de la seva naturalesa social, és impossible canviar-lo sense una gran confrontació. L’exposició del que va succeir quan els policies es van acostar i van arrestar a George Floyd hauria d’haver provocat una ona massiva de lluita en resposta. Les mateixes forces de l’ordre i la tranquil·litat que diuen que la policia ha de ser avaluada en la calma d’un tribunal nou mesos després del fet i no en la calor de la controvèrsia pública, han fet tot el possible per a desmobilitzar i "atenuar" la capacitat d’intervenció pràctica del moviment Black Lives Matter. Amagar aquestes cintes va ser una complicitat pràctica amb els racistes que automàticament criden, "No tots els policies són dolents", i promouen campanyes racistes en favor de la policia.
El moviment Black Lives Matter no necessita abaixar el to. Necessita la fortalesa per a superar les bases que mantenen i reprodueixen l’acció racista massiva en aquesta societat. Per tant, Black Lives Matter necessita construir la seva hegemonia i mobilitzar sectors decisius de la classe obrera en una agenda antiracista. El Partit Demòcrata afirma ser l’eina indispensable per a lluitar contra la dreta racista als Estats Units. Però aquest exemple de decisions dels funcionaris estatals demòcrates, demostra que van ocultar proves que donen la resposta perfecta per a derrotar l’argument conservador que preval avui dia en la vida pública: l’afirmació que Derek Chauvin pot ser racista però que la policia com a institució és necessària i digna de confiança. En múltiples nivells entrellaçats, la influència predominant del Partit Demòcrata equival en la pràctica al desarmament deliberat del Black Lives Matter.
