La repressió contra els dirigents catalans es referma una altra vegada. Les maniobres del Tribunal Suprem contra el president Puigdemont, la Fiscalia que apel·la en la causa contra els acusats del cas Judes (23S) i ara l’embargament del “No-tribunal” de comptes contra una trentena de membres de la conselleria d’exterior entre 2011 i 2017. Els membres d’aquest "Tribunal" especial es trien mitjançant un acord entre els partits polítics, centralment el PSOE i el PP. Un membre destacat és el germà de l’expresident José María Aznar. Per això, alguns dirigents política parlen de "Tribunal de ajuste de cuentas".
La causa que porta el “No-tribunal de Comptes” es basa en “proves” completament increïbles. Ells citen diverses conferències, viatges i declaracions que van fer diferents càrrecs on explicaven aspectes del moviment democràtic del poble català per poder exercir l’autodeterminació legalment.
Sembla que els càrrecs públics només poden pronunciar les paraules que hi ha a la Constitució espanyola. La famosa “lleialtat institucional” implica que el que digui el govern central i els òrgans centrals de la judicatura va “a missa”. I cap ni un altre càrrec pot dir res en contra. I a més ho ha d’acceptar somrient.
Aquesta repressió en forma d’embargament milionari ja es fa abans de cap judici, abans de declarar culpable a ningú. S’embarga a 30 persones per més de 5 milions d’euros preventivament. Si anys després, resulta que hi ha una sentència favorable als acusats, se’ls tornaria tots els diners (!!!). Aquesta és la “justícia” del Règim del 78.
No és casual que la repressió faci embranzida en aquestes setmanes. El poder judicial conjuntament amb tot l’arc de la dreta fa setmanes que fan l’impossible per evitar l’entesa entre el govern del PSOE-UP-IU i Esquerra Republicana. I, clar estat, d’aquesta manera afavorir la convocatòria d’eleccions anticipades que podrien portar al govern espanyol la unió del PP amb Vox.
La passivitat i l’immobilisme és impotent davant la repressió
La postura del govern de la Generalitat és: queixar-se, pagar i callar. L’actual govern d’ERC-JxCat i l’anterior de JxCat-ERC fan sempre el mateix. Moltes declaracions queixant-se de la repressió, denunciar la injustícia del poder judicial, esmentar les barbaritats de la repressió del govern central.
El problema és que els diferents governs catalans i els partís processistes que en són part, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, no volen treure els peus del plat que serveix el Règim del 78. Ells no volen desobeir, només volen un repartiment diferent dels pressupostos generals de l’Estat que beneficiï a les grans empreses catalanes.
Et pot interessar: Verónica Landa: "Per a enfrontar la repressió i exercir l’autodeterminació necessitem una esquerra de classe, anticapitalista i revolucionària"
L’objectiu dels representants de la burgesia catalana era el famós pacte fiscal que inicialment va demanar Artur Mas quan dirigia l’antiga Convergència. I és el que persegueixen els seus deixebles de Junts per Catalunya quan volen gestionar les milionàries inversions a l’aeroport i Esquerra Republicana amb la seva negociació amb els pressupostos.
Tot això demostra que prefereixen ser víctimes del Règim del 78 i queixar-se’n que lluitar per conquerir l’autodeterminació. Això és el que va passar a l’octubre del 2017. Van preferir no lluitar per la república que el poble havia escollit i defensat l’1O i amb la vaga general del 3O. Tenen molta més por de la classe treballadora i el poble mobilitzat al carrer que de la repressió del Règim del 78.
La Generalitat també reprimeix
Una mostra més que els representants polítics tenen més por de la mobilització popular que de la repressió del Règim del 78 és que ells es constitueixen en acusació particular contra el jovent que es mobilitza pel dret d’autodeterminació. Qüestió que no només ve des de la judicatura de Madrid.
Et pot interessar: la secció Encausades que dona veu als perseguits polítics
El Govern de la Generalitat també és part de la repressió contra l’Esquerra independentista. Per una banda com a acusació particular en diversos judicis (el de Marcel Vivet és el més conegut, però ara també amb els del 30G que van sortir a defensar la investidura de Carles Puigdemont el gener de 2018). I per l’altra amb la repressió policial que fan els Mossos contra el jovent de la Plaça Urquinaona, de la llibertat a Hasél i de les botellades.
⚠️NOSALTRES NO VAM FALLAR⚠️
7 independentistes van a judici per haver estat al carrer, aquell 30 de gener de 2018, quan s'havia d'investir @KRLS
❌entre 2 i 4 anys de presó
❌la @gencat també acusa
❌1r dia de judici: 25 de novembre: Fem-los costat!#EncausatsInvestidura30G🔥 pic.twitter.com/HbIQ9qsBbN— Alerta Solidària (@AlertaSolidaria) October 14, 2021
Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya no volen que ningú tregui “els peus del plat processista”. Les dues formacions són representants polítics de la burgesia catalana. I ara es troben negociant pressupostos i les inversions dels fons europeus de Next Generation. I, clar estat, no volen interrupcions, ni problemes per part de l’esquerra, ni del jovent i molt menys de la classe treballadora (cal dir que la burocràcia sindical ajuda moltíssim aïllant els conflictes).
“Posar dempeus un moviment antirepressiu en tot l’Estat”
Això deia la companya d’Esquerra Diari Verónica Landa, quan la vam entrevistar per la sèrie d’entrevistes Encausades. El poder central està atacant a tot l’activisme català que defensa el dret d’autodeterminació i als dirigents d’ERC i JxCat que van participar. I també està atacant a tota forma de dissidència política, sindical i social a tot l’estat.
El problema més greu no és que la judicatura i la dreta promoguin aquesta repressió. Això és el que fan els descarats defensors d’aquest règim podrit que només afavoreixin als rics. Fins i tot, no és una novetat que ho faci el PSOE i la seva fiscalia que tenen les mans brutes de calç. El que és més greu és que ho facin amb el suport d’Unidas Podemos i d’Izquierda Unida dins del mateix govern.
La llei mordassa continua intacta el seu pas des que el PP amb la seva majoria absoluta. Encara sort que “tenim” el “govern més progressista de la història” (imagineu-vos els governs anteriors). La Fiscalia que en temps de Mariano Rajoy “todo te lo afina” sembla exactament igual en temps del PSOE-Unidas Podemos. Tot això ja ho coneixen els activistes d’Euskadi i Catalunya que van patir una greu repressió quan el jutge estrella era el “progressista” Baltasar Garzón.
Precisament per tot això, cal “posar dempeus un moviment antirepressiu en tot l’Estat”. Un moviment unificat, que organitzi a treballadores, el jovent, les dones i totes les “encausades” per lluitar en comú contra els poders del Règim del 78, dels grans empresaris i la monarquia. Hem d’enderrocar la llei mordassa, la llei de partits i acabar la repressió dels jutges i els cossos repressius.
