Durant el primer trimestre de 2021 les dades avalen que ha seguit l’hemorràgia social perniciosa dels desnonaments amb milers de famílies al carrer. Un nou fiasco d’un Govern “reformista sense reformes” incapaç per les seves polítiques socioliberals de tocar mínimament els interessos dels fons voltor, les grans forquilles i la banca per a facilitar habitatge urgentment a les famílies vulnerables en plena pandèmia.
Les dades publicades el dilluns passat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre la incidència dels desnonaments durant el primer trimestre de l’any 2021, que suposen un increment del 14% de mitjana, són un autèntic escàndol polític. Més enllà de les seves promeses, el Govern “progressista” no ha acabat, ni tan sols limitat, els desnonaments de persones i famílies senceres al carrer en plena pandèmia, incloent menors i persones ancianes al seu càrrec sense alternativa residencial digna.
Aquest frau social, més enllà de la propaganda cínicament autoproclamatoria del Govern, afecta no sols al terreny de la política d’habitatge, on van assegurar que no hi hauria ni un sol desnonament de persones vulnerables sense alternativa residencial mentre durés la pandèmia, sinó que és una constant en la implementació de les polítiques d’atenció a les necessitats socials més peremptòries de la població més vulnerable.
Malgrat que el PSOE i Unides Podem no van deixar de declarar que “ningú es quedaria enrere” per la pandèmia, l’única cosa certa és que han seguit les cues de la fam, el fiasco de l’Ingrés Mínim Vital que a penes ha arribat a un quart de la població prevista -unes 260.000 llars-, les polítiques xenòfobes i repressives contra els migrants, la continuïtat dels desnonaments com veiem, o els acomiadaments i els ERO indiscriminats.
Mentrestant, la ministra Yolanda Díaz, es limita a realitzar alguna declaració discordant, molt matisada, sobre la política d’habitatge del Govern, encara que sense trasgredir el territori de la seva cartera ministerial. I res més.
Si aquesta és l’opció d’Unides Podem com a candidata a la presidència no se li pot augurar molt d’èxit electoral. Sobretot, quan vinguin les retallades socials en drets laborals exigits des de la UE per a obtenir els fons de 140.000 milions Next Generation, que afectaran directament el seu departament i deixaran nua -per si encara feia falta- la subordinació completa de UP a les polítiques neoliberals del PSOE.
S’incrementen els desnonaments en 2021
Les dades ofertes el dilluns pel CGPJ indiquen que en el primer trimestre de l’any 2021 els desnonaments s’han incrementat un 14% en taxa interanual fins a aconseguir una xifra demolidora de 7.862 llançaments, només per impagament del lloguer. El total de desnonaments ha estat, fins i tot bastant superior aconseguint els 10.961, si incloem tant lloguers com els produïts per impagaments de la hipoteca, o per altres causes. Això suposa un creixement d’un 13,4% respecte de l’any anterior, encara que implica un 29,5% menys que en 2019.
Els produïts per impagament de la hipoteca, un tipus de desnonament que s’ha vingut desinflant -a diferència dels del lloguer que han continuat augmentant- ja des d’abans de la pandèmia però que ha mantingut, no obstant això, un degoteig constant, amb el que es demostra que la moratòria del pagament de les hipoteques aprovada pel Govern de Sánchez també ha estat un fracàs, han aconseguit en el primer trimestre de l’any els 2.548 llançaments, un 6,5% més que en 2020.
Els desnonaments en general, siguin per impagament de lloguer o hipoteca, és clar que no sols no s’han aconseguit paralitzar, sinó que de nou comencen a augmentar. Cal tenir en compte, no obstant això, que el primer trimestre de l’any passat es va veure afectat durant 18 dies -del 14 al 31 de març- pel tancament i paralització de l’activitat judicial conseqüència de la declaració del primer estat d’alarma. Així i tot, les dades del primer trimestre de 2021 són demolidores i molt significatives si valorem que el Govern ha estat destacant la seva labor legislativa dins de l’anomenat “escut social” que, entre altres mesures, se suposa que feia inviable qualsevol desnonament de famílies vulnerables, almenys mentre durés la pandèmia. Alguna cosa que no ha passat de ser al final mera propaganda cínica del Govern, ja que les seves tímides polítiques enfront dels interessos de les grans forquilles, fons voltor i la banca -la SAREB ha entrat en fallida i l’Estat ha assumit el deute i segueix sense expropiar el seu patrimoni immobiliari per a facilitar habitatge social de manera immediata- han impedit prendre cap mesura eficaç de manera definitiva contra els desnonaments a famílies vulnerables.
L’anàlisi territorial posa blanc sobre negre l’enorme impacte desencadenat per la crisi social de la covid-19 que no ha estat atesa en cap moment. Així els desnonaments han augmentat en 29 de les 50 províncies, tenint en compte que Ceuta i Melilla estan sense dades. L’increment ha estat molt significatiu en províncies com Cuenca (450%), Ávila (150%), Guadalajara (82%) o Granada (80%). També s’ha pogut comprovar la incidència forta en aquelles zones més dependents del turisme que ha colpejat l’ocupació amb molts aturats i treballadors en ERTO, són els casos de Castelló (46%), Tenerife (42%), Balears (35%) o Las Palmas (26%).
El Govern, mentrestant, continua mirant per a un altre costat. El decret extraordinari de mesures urgents contra les situacions de vulnerabilitat en habitatge, prorrogat recentment fins a agost, es mostra incapaç de detenir els desnonaments i segueix sense fer res més. Fa pocs mesos fins i tot el ministre del ram, José Luis Ábalos, declarava que ja no es produïen desnonaments gràcies a aquesta reglamentació extraordinària, la qual cosa era una mentida descarada.
Les plataformes d’afectats i activistes han estat denunciant constantment la continuïtat dels desnonaments des de fa mesos i posant el cos contra la repressió policial que continua intervenint en els desnonaments, fins i tot a Catalunya malgrat la promesa d’ERC a la CUP que el deixarien de fer les unitats antidisturbis. Llançaments que s’han produït fins i tot per part d’agències públiques d’habitatge, una autèntica vergonya. I, per descomptat, sobretot per fons voltor, bancs, immobiliàries, grans forquilles aprofitant l’ambigüitat d’un text legal que sempre va intentar, sobretot, salvaguardar els interessos dels grans capitalistes i que no sofrissin cap minva significativa en els seus beneficis especulatius, enfront dels interessos dels més vulnerables. Per això, per exemple, durant els primers mesos de pandèmia, es deixava fora del paraigua a aquells dels quals del desnonament no fos directament relacionat amb la situació de la pandèmia. Alguna cosa, a més, difícil d’aconseguir i la demostració del qual era a càrrec de la família vulnerable, sense recursos, sense assistència social i gairebé sempre, sense els coneixements ni recursos necessaris per a aconseguir defensar-se de les grans forquilles d’habitatge.
La resposta a la tragèdia de la falta d’habitatge social, la lluita contra els preus abusius dels lloguers i els desnonaments no vindrà des de dalt. La solució ha d’imposar-se des de la lluita i la mobilització social encapçalada per les plataformes i sindicats d’inquilins en defensa de l’habitatge i contra els desnonaments, l’esquerra sindical, les dones i la joventut, que imposi el front únic a les burocràcies sindicals de CCOO i UGT perquè hi hagi un pla de lluita per habitatge digne per a totes i tots. Per a aconseguir una autèntica llei anti desnonaments i crear un parc d’habitatge públic destinat al lloguer social, sobre la base de l’expropiació sense indemnització dels habitatges de les grans forquilles d’habitatge, fons voltor i entitats financeres.
