Membres del Govern d’Adolfo Suárez aplaudeixen, dempeus, després d’haver estat aprovada la proposició de Llei sobre Amnistia a l’octubre de 1977. EFE
Paqui Maqueda, Merçona Puig Antich, Camús Galant, Josu Ibargutxi, María Ángeles Martín, Paco Vargas Mendieta, María Bueno, Kutxi Echegoyen i Soledad Luque, familiars i víctimes de crims del franquisme, encapçalen una petició en Change.org per a exigir “a tots els partits polítics que modifiquin la Llei d’Amnistia de 1977 perquè no impedeixi la recerca i enjudiciament dels crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura franquista”.
Veure la petició aquí
“Ens diem María, Paqui, Merçona, Camús, Kutxi, Josu, María Ángeles, Paco, Soledad… Però som milers. Som les víctimes del “Pacte de l’Oblit”, forjat en la Transició. Volien que passéssim pàgina, però no podem fer-ho sense abans haver-la llegit. Encara hi ha torturadors caminant lliures pel carrer, cossos en fosses comunes, i bebès robats que no coneixen la seva veritable identitat.”
El PP, PSOE i Ciutadans han rebutjat en diverses oportunitats els intents de debatre en el Congrés una reforma de la Llei d’Amnistia de 1977, una proposta d’Units Podem i els partits nacionalistes.
La Llei 46/1977d’Amnistia va ser aprovada a l’octubre de 1977. En el seu article 1 es va establir una amnistia general a “tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes i faltes realitzats amb anterioritat al dia quinze de desembre de mil nou-cents setanta-sis”. I en el seu article 2 especificava que “En tot cas estan compresos en l’amnistia:(...) els delictes comesos pels funcionaris i agents de l’ordre públic contra l’exercici dels drets de les persones”.
Fa més de 40 anys, aquesta Llei va ser aprovada per àmplia majoria, amb els suports de la UCD, el PSOE, el PCE i els nacionalistes bascos i catalans. En el seu moment, el PCE va justificar el seu suport a la Llei d’Amnistia sostenint que permetria “marxar cap endavant en aquesta via de la llibertat, en aquesta via de la pau i del progrés” (en paraules de Marcelino Camacho). No obstant això, la Llei d’amnistia deixava segellat el pacte d’impunitat per als crims de 40 anys de dictadura franquista, i per a tots aquells, civils, integrants del govern, de forces policials i militars que continuarien complint papers destacats en la Transició i en el Règim del 78. El cadenat que va clausurar la possibilitat de condemnar els crims del franquisme des de 1936, un genocidi d’Estat orquestrat per a aixafar a la classe treballadora i la pagesia espanyola que havia gosat començar una revolució.
Avui, els impulsors de la petició denuncien que aquesta Llei ha suposat un veritable “Pacte de l’Oblit” i d’impunitat.
Recentment, el jutjat número 49 de Madrid ha admès a tràmit la querella presentada per Miguel Ángel Gómez Álvarez “Gus” contra “Billy el niño” i altres quatre torturadors. La jutgessa sosté que es tracta d’un crim de “lesa humanitat” i per tant imprescriptible. El mateix que vénen barallant des de fa dècades organitzacions com La Comuna, i els integrants de la “Querella argentina” contra els crims del franquisme.
L’impacte mediàtic del documental “El silenci dels altres” és part de la llarga lluita per a acabar amb la Llei d’amnistia i exigir judici i càstig per a tots els crims del franquisme. La lluita per la derogació de la llei d’amnistia i pel càstig als crims del franquisme només pot ser guanyada mitjançant una àmplia mobilització social. Una lluita que no pot estar separada del reclam d’anul·lació de les lleis repressives com la Llei mordassa, l’absolució de tots els lluitadors i activistes condemnats i la llibertat de tots els presos polítics, com els presos catalans o els joves d’Altsasu.
