Cada cert temps van sortint a la llum diferents estudis i recerques que posen números a l’augment de la despesa militar que tant a l’Estat espanyol com a la resta de la Unió Europea es ve produint en els últims anys, però especialment en el passat 2022.
L’últim d’aquests estudis que ajuda a posar en perspectiva i donar-li el pes real que té aquesta política militarista i imperialista de la qual el govern “progressista” de Sánchez i Díaz són punta de llança, ha estat elaborat per Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).
Segons aquest informe, que s’ha presentat en el Col·legi de Periodistes de Barcelona i que ha comptat amb representants de diferents organitzacions, entre les quals es trobaven el Centre Delàs i l’International Peace Bureau, situa a l’Estat espanyol en el top 20 de països amb major despesa militar, concretament en el lloc 16.
Però aquesta xifra, ja de per si mateix destacable s’emmarca millor en el context de política guerrerista que està portant endavant Moncloa amb tot el beneplàcit de la resta de partits del Congrés i dels diferents actors del Règim.
Segons dades oficials, l’any 2022, l’increment de les partides oficials per aquest any va ser d’un 7,3%, un augment que segueix l’objectiu acordat per l’OTAN i aplaudit per l’Executiu d’aconseguir el 2% del PIB en inversió militar.
Però tal com denuncien diferents organismes, entre ells el propi Centre Delàs, existeixen moltes partides amb finalitats militars que no són comptabilitzades sota el Ministeri de Defensa, però que sí que haurien de computar-se en la suma total de la despesa.
En una entrevista realitzada per aquest diari a Pere Ortega, investigador del Centre Delàs, si es comptabilitzessin totes les despeses que van al “camp militar” veuríem què “l’augment és molt major. Amb la despesa total, el govern espanyol estarà gastant ja el 2,13%, una xifra colossal.”
Però si continuem afegint més peces a aquest puzle, per tenir una foto encara més completa, res millor que contraposar la pujada “oficial” en despesa militar amb l’augment d’inversió en dues partides socials principals, Sanitat i Educació.
Si comparem l’augment entre 2021 i 2022 en despesa militar, el citat 7,3%, amb l’augment en Sanitat, veurem que existeix una lleugera diferència a favor de la despesa militar. En Sanitat l’Executiu va destinar en 2022 un 6,7% més que en 2021. Ara bé, 2021 va suposar un decrement en inversió del 10% vs 2020. És a dir, malgrat l’augment del 6,7% en 2022, aquest va augmentar no va aconseguir igualar la inversió en Sanitat que es va tenir en 2020.
Però si ho analitzem amb Educació, una altra de les partides socials centrals, la comparativa deixa encara en pitjor lloc a aquest Govern. L’augment en la partida d’Educació entre l’any 2021 i el 2022 va ser del 2,66%, és a dir, gairebé tres vegades menys que l’augment destinat a despesa militar en el mateix període.
Aquestes decisions polítiques òbviament tenen el seu impacte, perquè a més són preses enmig d’un període d’inflació, de precarietat, de sous a la baixa i que generar un context de total incertesa, especialment per als joves.
Però aquest és el veritable signe d’aquest Govern, allunyat de tot el relat progressista i social que avui, a les portes d’un nou període electoral, no es cansen de repetir tant el PSOE com Unides Podem i Yolanda Díaz.
Només cal tirar un ull a l’últim informe presentat per l’INE, segons l’Enquesta de Condicions de Vida el 7,7% de la població va presentar mancances materials greus i el 8,7% va declarar dificultats per a arribar a fi de mes.
El període electoral obert la veda per a repetir un relat que no se sustenta en la realitat, un relat allunyat de la realitat de milers de famílies i de treballadors i treballadores que sofreixen les conseqüències de la situació social i econòmica actual mentre el govern prossegueix la seva política militarista.
