Publiquem un dels centenars de denúncies de les treballadores precàries de l’educació, en aquest cas de les monitores de temps lliure, un dels col·lectius més perjudicats per una precarietat que en plena pandèmia s’ha aprofundit. Només a Catalunya són més de 20.000 i després de la pandèmia al març s’han acomiadat o suspès amb ERTO. El començament de curs ha desvetllat de manera exponencial la precarietat laboral en la qual es troben, exposades al contagi i a major càrrega laboral. Empreses com Aramark o Endemar, Paideia, Diverjoc, Fundeslplai, Cuina justa o la Pere Tarrès són les que ofereixen serveis d’educació extraescolar però també de servei d’àpats i cuina. Obtenen alts guanys dels centres públics no sols a costa de baixos salaris, sinó també de la molt mala qualitat del servei d’alimentació.
Publiquem una denúncia de la Laia, monitora i vetlladora d’una escola de l’empresa SERHS a Barcelona:
Vull exposar la situació en la qual em trobo. Enguany he començat a treballar en el menjador del centre escolar on també treball com a vetlladora. He deixat el meu lloc de fixa discontínua en el meu anterior centre i empresa per a fer aquest canvi que en principi era a millor.
Des que he entrat, he vist als nens xuclar els plats perquè es queden amb fam, els donen menys d’un cullerot de puré i dues mandonguilles de peix al costat d’una peça de fruita. És el menú d’un dels dies, hi ha hagut dies que del segon plat els he hagut de posar la meitat del peix o de la carn, sense tenir dret els nens a la seva altra meitat si la volien, la qual paguen o tenen becada.
He tingut des de 21 a 27 nens de P3, P4 i P5 per a mi sola, "havent" de mantenir els grups bombolles de tres grups diferents. Durant l’hora que estem en ple servei de menjar, també m’he hagut d’encarregar de fer les tasques de l’auxiliar de cuina que no hi ha: tallar pa, fregar safates, posar rentavaixelles, prendre temperatura del menjar. No m’han donat un paper on constin els nens que són "no carn/no porc" i per sort no tenim al·lèrgics, ja que la coordinadora m’ha dit que ho calculi "a ull" o que els pregunti a ells. Això és molt perillós perquè hi ha nens que no ho saben. I un sense fi de coses més.
És un col·legi on el 90 per cent dels nens estan becats i si els bequen és precisament perquè a la seva casa econòmicament les famílies no van bé, molts no sopen a la nit i que jo hagi de veure com els nens xuclen els plats, literal, i em diguin que volen menjar més i els haig de dir jo que no, després que la ració que els he posat és molt poca. Un dia vaig dir, "comptaré els macarrons" perquè això ja és de broma i vaig comptar 18 macarrons! El puré per exemple se serveix amb això de la línia freda i pel que jo tinc entès això no funciona així. I a més, ho hem arribat a servir com si fos una sopa perquè vam haver de tirar-li aigua perquè condeixi més.
Quan me n’anava a casa, la directora em preguntava com havia anat l’estona del menjador i jo li comentava el que havia vist sense més. Doncs bé, resulta que això a l’empresa no li ha agradat i avui m’han cridat al matí que no m’incorpori al meu lloc de treball perquè no havia superat el meu període de prova. I jo només havia intentat millorar les coses pels nens, i vaig dir que els nens es queden amb fam, en aquesta escola el 90% té beca i molts no sopen. Les empreses juguen amb els nens i amb nosaltres. Estic molt indignada.
