×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Mor la reina Isabel II: la monarquia, una institució medieval, es manté

La monarca, de 96 anys, va encapçalar durant les set dècades el regnant més longeu que ha tingut l'imperialisme britànic. Ara la succeirà el seu fill Carles.

EsquerraDiari.cat

dijous 8 de setembre
Facebook Twitter

La reina Isabel II ha mort aquest dijous al castell de Balmoral, a Escòcia, on durant tot el dia han arribat membres de la reialesa britànica.

Fa temps que experimentava "problemes de mobilitat", que van empitjorar aquest dimarts, dia que va rebre a Balmoral a Boris Johnson, qui li va presentar la seva dimissió com a primer ministre, i la seva successora, Liz Truss, a qui va encomanar la formació d’un Govern. El quadre es va agreujar aquest dijous quan els seus metges van informar d’una situació delicada.

Durant els proximos dies es portarà endavant un protocol extricte, rèmora de l’època medieval com la pròpia monarquia, que costarà milers de milions de lliures al poble britànic.

Operació pont de Londres

Després de la mort de la reina s’ha activat un protocol conegut com a "Operació Pont de Londres". El seu secretari privat, Edward Young, immediatament passarà un missatge a la primera ministra Liz Truss dient "El pont de Londres ha caigut". A continuació, la primera ministra es comunicarà amb els governs fora del Regne Unit on la reina és cap d’Estat informat de la seva mort. I això serà seguit per la informació als 36 països de la Commonwealth i després a la resta dels líders mundials.

Avui mateix, el fill major de la Reina, Carlos, es convertirà immediatament en rei. El Govern li jurarà lleialtat i es realitzarà una salutació de 41 canonades a Hyde Park, Londres.

Després d’això, el rei Carles, si aquest és el nom que tria, emprendrà una gira pel Regne Unit, visitant als líders de govern a les capitals de cada país, Edimburg, Belfast i Cardiff, abans de tornar a Londres.

Quatre dies després de la seva mort, el taüt de la reina serà conduït en processó militar des del Palau de Buckingham fins al Westminster Hall. Allà romandrà durant els pròxims quatre dies, quan s’obrirà al públic durant 10 o 12 dies.

Després el taüt serà portat dins de l’Abadia de Westminster, on 2.000 convidats especials inclinaran els seus caps en oració. Després del servei, s’emportarà el taüt al Castell de Windsor i finalment a la Capella de Sanit George.

Tot aquest protocol monàrquic costarà al poble britànic milers de milions de lliures, en un moment en què la inflació ja supera el 10% i s’espera que arribi al 18% anual, la qual cosa ja ha provocat una onada de vagues com no es veien fa anys.

A les despeses milionàries dels funerals s’hi sumen els dels canvis de la figura de la reina per la del rei en el paper moneda, segells, passaports i uniformes de policies i militars. i el canvi en l’himne nacional de "déu salvi a la reina" per "déu salvi al rei", entre altres.

Carles es convertirà en la nova figura d’una monarquia parasitària com a rèmora de l’edat mitjana. Ostentarà el càrrec de rei de 15 de les seves ex colònies (l’any passat va trencar amb la corona l’illa de Barbados), que integren, al costat de 36 països més la Commonwealth. Ex colònies de les quals moltes continuen sent dependents del Regne Unit. A més de que té el càrrec de Cap d’Estat dels territoris d’ultramar. Les Malvines argentines, per exemple, són part d’aquests territoris que Gran Bretanya s’adjudica com a propis.

D’on surt la fortuna de la monarquia?

La corona britànica té tres fonts de finançament. La primera és la subvenció estatal, que en totes les monarquies europees és la partida de l’Estat destinada a mantenir les despeses d’aquesta institució medieval.

Però a Gran Bretanya hi ha la particularitat que prové de “terrenys de la Corona”, que són terres situades a Anglaterra, Gal·les i Nord d’Irlanda, usufructuades per la reialesa, però són de propietat mixta (estatal i privada).

També posseeixen negocis immobiliaris, terrenys agropecuaris, drets miners i cobren llicències i taxes per esdeveniments internacionals com la Real Carrera de Cavalls d’Ascot. Tot aquest patrimoni es calcula en uns 17.000 milions d’euros.

A més de tot això, el Govern anglès destina un 15% del seu pressupost a la “Casa Reial”. Solament entre 2018 i 2019 aquesta xifra va ser de 95 milions d’euros.

Després està el que es diu el “moneder privat” que són propietats urbanes i agropecuàries però exclusives de la monarquia, des de 1.265 (mai oblidem que estem parlant d’una classe de paràsits anteriors al capitalisme). Això només els dona un ingrés anual de 24 milions d’euros. A aquesta altura, millor no fer la suma, o sí. Perquè la seva sola existència, preservada per l’Estat capitalista, és una burla descarada als qui només viuen del seu salari.

Però no és tot, falta la part de les inversions personals: col·leccions d’art, símbols de la iconografia monàrquica i accions en diverses empreses.

La monarquia britànica també va ser de la partida dels qui van aparèixer en els famosos Paradise Papers. La reina Isabel havia posat part de la seva fortuna en territori offshore de les Illes Caiman, lliure d’impostos...la seva majestat.


Facebook Twitter
3 d'octubre de 2017: una jornada que va demostrar que hi ha una alternativa amb independència de classe al processisme

3 d’octubre de 2017: una jornada que va demostrar que hi ha una alternativa amb independència de classe al processisme

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

S'agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l'autonomia

S’agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l’autonomia

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques