El gasoducte, que ja funcionava al 20% del seu potencial des de juny després de la realització d’una revisió programada, tanca indefinidament l’aixeta.

I ho fa, segons el Kremlin, per les mesures contra el sector energètic rus que des de l’esclat de la guerra a Ucraïna ha posat en marxa la Unió Europea (UE). “No hi ha altres raons que puguin portar a aquests problemes amb el bombament”, subratllen des de Rússia.

Et pot interessar: Europa en un atzucac: guerra, inflació i vagues de descontentament

Pocs creien divendres passat, quan es va anunciar el cessament de l’activitat, que l’aturada en el gasoducte es devia a problemes tècnics trobats en l’estació situada en sòl rus.

La política imperialista de la UE i els EUA centrada en gran mesura, encara que no només, en sancions econòmiques contra Rússia, continua mostrant el seu efecte bumerang sobre les condicions de la classe treballadora i els sectors populars de la UE. No només aquestes sancions afecten en primer lloc a la població russa, sinó que a més colpegen als sectors populars de la UE en forma d’una inflació galopant que mossega cada dia que passa més i més els salaris.

La tardor i l’hivern es preveuen durs a Europa. Sumat a la inflació històrica, l’oferta d’energia i el preu d’aquesta, dibuixen un escenari de molta incertesa.

Abans d’aquesta mesura de pressió russa, els preus de l’energia, especialment la del gas, ja eren desorbitats. A finals d’agost, França i Itàlia veien com el MWh aconseguia els 700 euros, un nivell rècord.

Tampoc la mesura particular de Portugal i l’Estat espanyol (l’excepció ibèrica, centrada en desenganxar el preu de l’energia del preu del gas) ha fet efecte. El preu mitjà del MWh a l’agost a l’Estat espanyol ha estat de 307,80 euros, un 19,3% més que al juliol (258,10 euros), sent a més el mes més car des que hi ha registres, segons les dades de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat (OMIE).

No sols l’economia de la llar es veu atacada per aquest escenari, l’escassetat d’energia i els preus també està començant a provocar aturades i reducció en la producció, EROs i tancaments en moltes fàbriques.

L’anunci del tancament del gasoducte Nord Stream a més ha fet aflorar tensions i contradiccions entre els socis europeus. Alemanya, conscient del cop que li suposa la fi del subministrament a través de la mar Bàltica, empeny per a la construcció i posada en marxa del gasoducte MidCat. Un canal que hauria de portar gas des de la península al centre d’Europa.

Per a Macron és “fals, factualment fals” que el MidCat resolgui els problemes i la manca de gas. Després de la reunió amb el canceller Scholz, que no ha estat capaç de fer canviar d’opinió al president francès, aquest ha reptat a Pedro Sánchez a aportar-li i presentar-li altres raons. “Si demà el president Sánchez em diu: ‘heus aquí els fets’, jo estic disposat a revisar la meva posició”, ha assegurat Macron.

Però més enllà d’aquest intercanvi banyat de diplomàcia, la veritat és que el MidCat suposa una pedra important en la unitat de dos socis centrals per a l’estabilitat de la UE, Berlín i París.

Actualment França és l’entrada al nord d’Europa des del sud, alguna cosa que no cedirà a Portugal i l’Estat espanyol, amb l’opció que a curt termini es converteixin en centres logístics de primer ordre, no sols per a la importància de gas, sinó també de mercaderies.

Sumat a això, el suport d’Alemanya per enfortir la península ibèrica, l’acosta estratègicament al Nord d’Àfrica. De fet la diplomàcia entre Berlín i el règim reaccionari del Marroc passa per un moment de pau, i tant al Marroc com a Algèria, Alemanya vol potenciar la producció d’hidrogen verd. Per a França tota política en el mediterrani i al Nord d’Àfrica es gestiona a través de París i no de Berlín. Valgui dir que el Club Méditerranée parla francès. És un enfocament històric de París.

I lligat al punt de les energies verdes, Macron també té comptes pendents amb Berlín en aquest punt. El rebuig a l’energia nuclear per part d’Alemanya (almenys fins abans de l’esclat de la guerra d’Ucraïna) perjudica seriosament els interessos d’un país la seguretat energètica del qual i militar gira entorn de l’energia nuclear.

El tancament del Nord Stream ha posat més núvols en la tardor i en l’hivern de la UE, però també ha fet saltar, potser per primera vegada i de forma més visible, les contradiccions que existeixen entre les potències imperialistes, en aquest cas entre Berlín i París.