Multes irrisòries, beneficis extraordinaris: així se les gasta el càrtel de les grans constructores espanyoles
Les multes a les grans constructores per funcionar com un càrtel en les licitacions públiques en els últims 25 anys suposen un percentatge ínfim en comparació amb els seus beneficis de 2021. Així espolien el públic les empreses de l’anomenat grup G7: Acciona, Ferrovial, Dragatges, Sacyr Obrascón i Huarte Lain.
Sis de les principals empreses constructores de l’Estat espanyol han estat funcionant com a càrtel en milers de licitacions públiques durant els últims 25 anys. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha aplicat sancions i multes a aquestes empreses. No obstant això, les sancions resulten ínfimes en comparació amb els beneficis d’aquest grapat d’empresaris. Tot això ocorre en el marc d’ofensiva neoliberal, i el seu conseqüent desmantellament de l’anomenat "estat del benestar", on a través del sistema de contractacions d’empreses privades, el públic és capitalitzat per un grapat d’empresaris.

Des de 1992 a 2017, les empreses membres del grup autodenominat G7 (Acciona, Ferrovial, Dragatges, Sacyr Obrascón i Huarte Lain), han estat sancionades per la CNMC amb la multa més elevada fins al moment, per operar com a càrtel -conducta fraudulenta en el marc dels procediments de contractació pública-, que en última instància implica establir un oligopoli. L’empresa Dragatges pertany al grup presidit per Florentino Pérez, ACS, que és al seu torn l’empresa espanyola capdavantera en sancions per falsejar contractes. D’altra banda, les actuacions de la setena empresa involucrada en el G7, Lantania, han estat arxivades per la comissió.

Així, aquest grup d’empreses es reunia una vegada a la setmana per a estudiar les licitacions públiques anunciades, amb la finalitat d’acordar els concursos per als quals compartirien els treballs tècnics necessaris per a presentar-se. Això és, planificar i consensuar quina empresa oferiria quin treball tècnic necessari per a la gran construcció en qüestió (com l’estudi de geotecnia, seguretat i salut, topografia, impacte ambiental, etc.), de manera que es presentessin tots o alguns a una mateixa licitació, amb la finalitat d’aconseguir-la, i exercint així competència deslleial en el marc legal de les relacions empresarials. La nota de premsa emesa per la CNMC fa referència a "milers de treballs compartits" i "fraudulents". És a dir, aquestes grandíssimes empreses passaven per alt el "deure legal" de "proposició única i de secret" -legislació burgesa establerta amb la finalitat de custodiar l’anomenada lliure competència-, de manera que eliminaven la independència exigida a les empreses en els concursos de contractació pública.

L’espoli del públic, al qual dona lloc el sistema de contractació d’empreses portat per les polítiques neoliberals, no sembla ser suficient per a aquests grans empresaris. No els val amb enriquir-se mitjançant la empresarització de serveis públics, sinó que, acudint a l’emissió de càrtels i en última instància a constituir oligopolis, falsegen els concursos per a repartir-se els diners públics amb la finalitat d’accentuar encara més l’ompliment de les seves ja abundants butxaques.

Cal mirar de prop les sancions econòmiques que aplica la Comissió: quant suposen aquestes multes a les empreses en comparació amb els seus beneficis, i si en efecte resulten dissuasives. Tant l’equivalent proporcional de la multa als beneficis de cada empresa, com el seu historial de sancions, i per tant la seva reincidència, ens donen una resposta nítida. Per a Ferrovial, la sanció de 1.197 milions equival a un 3,2% dels seus beneficis en 2021; en el cas de Sacyr suposa el 28% (60 milions); per a Acciona equival al 8% dels seus beneficis (363 milions), el 88% per a Obrascón (sent la sanció de 21,5 milions i havent obtingut 24,5 milions després de la pandèmia); i per a FCC la sanció és equivalent a un 6,97% dels beneficis (580 milions). Dragatges, empresa pertanyent a ACS el president de la qual és Florentino Pérez, va ser l’empresa que va rebre la multa més alta: 57,1 milions. No obstant això, aquesta sanció imposada com a resposta a 25 anys de frau al sistema públic, tan sols correspon a un 1,74% del benefici obtingut l’any de 2021. Falsejar concursos públics i sagnar al sistema públic resulta per als patrons més rics de l’Estat espanyol tremendament barat i fins i tot eludible, com bé veurem en examinar l’execució de les sancions.

Hem d’examinar també els propis mecanismes judicials i el seu historial d’execució. En primer lloc, tenir en compte que cadascuna de les empreses sancionades han recorregut la sentència i estan en procés de litigis, precisament per a evadir les multes. En segon lloc, la CNMC no té competència per a prohibir que les empreses sancionades per dur a terme càrtels no tornin a participar en més licitacions, sinó que és la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat la que pot executar tant la prohibició de participació en els concursos com la durada de tal prohibició. Actualment, la Junta es manté inactiva afirmant que està esperant que la resolució de la CNMC sigui sòlida. La inacció de la Junta és un fet recurrent en altres fraus per part de grans empreses, com el cas de concessionaris automobilístics o cas del càrtel de consultores, a les empreses implicades de les quals que no s’ha arribat a aplicar la prohibició.

Així veiem que no sols les sancions resulten una misèria per a aquestes grans constructores en comparació amb el benefici que obtenen, sinó que tampoc s’emporta fins al final la prohibició de participar en noves licitacions públiques. El que en una primera instància es presenta com una protecció de la lliure competència sota els marcs del capitalisme i la seva legalitat, resulta en la pràctica una via lliure per a la constitució d’oligopolis, al mateix temps que capitalitzen i precaritzen serveis i institucions públiques. Aquests empresaris s’alimenten tant de diners públics -gràcies a les polítiques neoliberals de restauració burgesa, aplicades i avalades pels successius governs de tots els colors-, com de l’explotació dels i les treballadores, que són qui realment produeixen la riquesa.

Si els grans capitalistes es coordinen de la mà dels successius governs de dretes, liberals, social-liberals o neorreformistes per a continuar enriquint-se a costa de l’explotació del treball aliè, els treballadors i treballadores hem de coordinar-nos per a erradicar l’explotació i donar resposta als patiments de les majories populars. Per a enfrontar l’atur, la falta d’habitatge i d’infraestructures bàsiques per a la majoria social, és necessària una àmplia i atrevida organització de “grans obres públiques”. Però aquestes no poden quedar en mans dels capitalistes, l’únic interès dels quals és enriquir-se. Perquè tinguin una incidència real i duradora en la vida de la classe treballadora, han de ser part d’un pla, traçat per a un període de diversos anys, i sota control de les i els treballadors. D’aquesta manera és possible acabar amb el gran negoci de les contractacions d’empreses privades per a obres públiques amb diners públics, que precartiza les nostres vides a costa de l’enriquiment d’uns pocs.