Si el Tribunal Suprem considera que la rentada dels diners -producte de la corrupció- es va produir abans d’aquesta data, el rei emèrit quedarà, novament, impune. Ho empara el famós article constitucional de la “inviolabilitat” del monarca, una garantia de barra lliure per a la corrupta casa reial i per a les accions de comisionista de Juan Carlos, amic de dictadures saudites i milionaris espanyols.

Sobre els fets no hi ha dubte possible: la recerca suïssa va revelar que la examant de Joan Carles I, Corinna Larsen, va rebre al 2012 una transferència de 65 milions d’euros per part de la fundació panamenya Lucum. Aquest compte de la fundació havia rebut, l’any 2008, la suma de 100 milions d’euros per part del ministeri de finances de l’Aràbia Saudita. El compte, gestionada pel gestor de fons ginebrí Arturo Fasana, pertanyeria al rei emèrit.

Al setembre de 2018, un jutge de l’Audiència Nacional va arxivar l’anomenada “peça Carol”, una causa oberta a partir dels enregistraments difosos per l’excomissari Villarejo. Aquest havia filtrat l’enregistrament realitzat en 2015 a Corinna Larsen, assegurant que el Rei tenia comptes secrets a Suïssa. Per què es va arxivar la causa? L’excusa va ser la inviolabilitat del Rei, ja que els fets investigats van ocórrer quan aquest encara no havia abdicat.

Al juny de 2014, el rei Joan Carles I va passar a ocupar el títol de “rei emèrit”, una decisió presa després d’altres escàndols que envoltaven a la família reial, com el del cas Nóos que involucrava a la infanta Cristina i a Iñaki Urdangarin, o la caça d’elefants a Botswana. El prestigi de Juan Carlos estava pels sòls i la seva abdicació cap a Felip VI, que apareixia en els mitjans de comunicació com “el preparat”, va ser un intent de rentar la cara la Monarquia.

Al març d’enguany, quan la recerca a Suïssa avançava amb passes de gegant, i ja no era possible “amagar l’elefant” a l’habitació, Felip VI va decidir separar-se dels escàndols del seu pare, anunciant que renunciava a la seva herència personal i llevant-li a Juan Carlos el “estipendio” establert en els pressupostos de la Casa del Rei, ni més ni menys que 194.232 euros anuals. Per aquesta via Felip VI intenta una nova “rentada de cara” de la monarquia, una institució completament anacrònica i totalment reaccionària, que ha estat un pilar clau del règim del 78 des dels seus orígens.

I com a bons partícips d’aquest ordre monàrquic que són, PP, Ciutadans, VOX i el PSOE es negaran una vegada més al fet que els escàndols de corrupció de la Casa reial s’investiguin des del Congrés, tal com han sol·licitat des dels grups parlamentaris d’ERC, Junts per Catalunya, la CUP, PNB, BNG, MasPaís, Compromís i EH Bildu. Aquests partits registraran aquest dimecres la comanda d’una comissió de recerca “relativa a la trama vinculada a les presumptes il·legalitats comeses per membres de la Casa Reial i les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb l’Aràbia Saudita”.

En el cas d’Unides Podemos, han anunciat aquest dimarts que sol·licitaran també una comissió de recerca parlamentària, encara que ja saben que serà rebutjada pels seus socis de govern, per la qual cosa no passa de ser una declaració totalment testimonial, consubstancial amb la renúncia de Podemos i Esquerra Unida a a plantejar-se seriosament la lluita per acabar amb la monarquia i la seva corrupció infinita. I encara menys sent part del govern pro monàrquic al costat del PSOE, com es va veure en l’acte d’inici de la Legislatura, amb els ministres d’Unides Podem aplaudint dempeus al Rei Felip. O encara pitjor, amb l’escandalós suport d’Unides Podem al veto en el Congrés a la iniciativa de la CUP perquè el Rei comparegui pels contractes amb l’Aràbia Saudita. Un nou i enorme batracio que estan disposats a empassar els ministres “del canvi”.

Exili a República Dominicana?

El que ocorri amb la recerca del Tribunal Suprem depèn en gran part de fins a on arribi la recerca de la Fiscalia de Suïssa. Mentrestant, sembla que Juan Carlos ja té preparada la seva nova residència en instal·lacions de luxe a República Dominicana, un paradís per a rics com ell i els seus amics, grans empresaris de tot el món. El tancament del cèrcol judicial sobre l’excap de l’Estat podria haver accelerat la decisió de sortir d’Espanya.

Diferents fonts a República Dominicana han confirmat a Diario16 que al país del Carib s’està preparant la nova residència per al rei Joan Carles, situada ni més ni menys que en una de les zones més exclusives: “La Romana”, una privilegiada zona residencial internacional.

L’emèrit podria compartir el seu exili allí envoltat d’amics i amigues, entre ells, Felipe González, Jesús Barderas, Carlos Slim, la família Clinton, i, fins i tot, familiars de l’actual candidat demòcrata a la Presidència dels Estats Units, Joe Biden. “Un ambient molt propici per al rei emèrit, on podrà gaudir de la seva fortuna sense que ningú el molesti”, ironitza Diario16 en la seva exclusiva.

La possible marxa de Joan Carles de Borbó a República Dominicana pot ser una via per a protegir-se enfront de possibles citacions o reclamacions dels tribunals, ja que el tractat d’extradició entre Espanya i el país del Carib, en el seu article 8, indica que: “No es concedirà l’extradició quan la responsabilitat penal s’hagués extingit per prescripció o una altra causa, conforme a la legislació de qualsevol de les Parts”. Per la qual cosa seria molt difícil que l’Estat dominicà li concedís a Espanya l’extradició, en cas que fera requerida.

D’altra banda, República Dominicana està molt prop de Panamà, un paradís fiscal amb el qual l’emèrit ha tingut molta relació. Va ser justament en aquest país on es va crear la Fundació Lucum, investigada per la Fiscalia de Suïssa per ser on es va rebre la suposada comissió de 100 milions d’euros pagada per l’Aràbia Saudita.

Cal expropiar a la Casa reial i acabar amb la monarquia

La revista Forbes estima la fortuna real de Juan Carlos en 2.000 milions d’euros. Quantes vides es podrien salvar si aquests diners fossin expropiats i s’invertís en la sanitat pública? Enmig d’una crisi sanitària i social sense precedents, amb milions d’aturats i persones sense ingressos, la Casa reial una altra vegada esquitxada per la seva corrupció i els intents desesperats de salvar a una institució reaccionària que ha de ser expropiada i la seva fortuna posada a la disposició del poble treballador en aquesta crisi.

Ja són més de 40 anys que portem suportant aquesta “democràcia” borbònica sorgida de les entranyes del franquisme. No permetem un nou pacte per dalt que tracti de tancar aquesta nova crisi de la monarquia i el Règim, per a donar-nos 40 anys més del mateix. La lluita per un referèndum per a decidir sobre la forma d’Estat i per a acabar amb la monarquia, continua sent una tasca pendent.

Davant el creixement de Vox, és a dir de la sortida d’extrema dreta a la crisi orgànica del règim monàrquic espanyol, no hi ha sortida mitjançant el “mal menor”. Fa falta lluitar perquè la classe treballadora s’erigeixi en subjecte hegemònic, en aliança amb les i els estudiants, el moviment de dones i tots aquells que no volen continuar sent súbdits d’aquest Règim imposat, per a lluitar per una sortida d’independència de classe a la decadència del Règim del 78.

Avui més que mai, davant la integració del neorreformisme al règim monàrquic al govern neoliberal “progre”, fa falta una alternativa política que es planti enfront d’aquest règim i la seva monarquia. Una alternativa que lluiti per l’obertura de processos constituents lliures i sobirans sobre les ruïnes d’aquest règim decadent per a “decidir-lo tot”, com a part de la lluita pel govern de les i els treballadors. Perquè aquesta crisi la paguin els capitalistes i la corrupta monarquia borbònica.