La situació de Nissan, que ha anunciat avui un expedient que afectarà a més de 2.500 treballadors no és un fet aïllat. Hi ha altres conflictes importants com el de Alcoa a Galícia, que ha despertat la solidaritat de la regió enfront d’una altra patronal que pretén tancar després de rebre ajudes multimilionàries. Fins i tot està en el seu horitzó la qüestió de la nacionalització.

A aquestes dues grans fàbriques en conflicte s’hi sumen l’anunci del tancament de Siemens a Navarra, la fallida anunciada d’Abengoa, empresa espanyola emblemàtica en tecnologia i energia renovable i l’acomiadament de 900 treballadors d’Airbus com a part d’una reestructuració de la plantilla.

És a dir, casos de grans empreses que tanquen o fan acomiadaments massius, moltes després de rebre diners públics en forma d’ajudes milionàries i ERTOs.

Això ocorre al mateix temps que el govern “progressista” del PSOE i UP està en negociacions per a arribar a un acord amb Ciudadanos i PP perquè votin a favor de l’acord de "reconstrucció". Tota una paradoxa.

Segons el propi govern, les estimacions de destrucció de llocs de treball en finalitzar l’any serà de gairebé dos milions d’ocupacions.

La realitat és que el procés de destrucció d’ocupació i teixit productiu, producte de la crisi sanitària que ha significat la pandèmia, s’ha accelerat a ritmes que superen amb escreix els de l’última crisi del 2008 i que encara en patim els efectes socials.

Et pot interessar: Nissan presenta l’ERO per a més de 2.500 treballadors: Nacionalització sense indemnització sota control obrer

En aquesta situació, és necessari lluitar perquè tota empresa que tanqui o acomiadi, sigui nacionalitzada sense indemnització i sota control dels seus treballadors i treballadores. L’única manera de preservar els llocs de treball i posar aquests recursos al servei de les necessitats socials. Les indemnitzacions no són més que una sortida individual i una derrota col·lectiva.

Les centrals sindicals majoritàries han de posar fi a la seva política de pau social i d’aïllament dels conflictes en curs. Cal unificar les lluites, modificar-les i envoltar-les de solidaritat per a enfrontar l’onada de tancaments i acomiadaments.

Per a l’esquerra política i sindical que es reclama anticapitalista i de classe, davant l’amenaça de tancament i acomiadaments massius, l’únic programa efectiu per a salvaguardar les maquinàries, impedir que se les emportin i protegir els llocs de treball, és l’ocupació de les plantes pels treballadors i treballadores. I el primer pas per a això és fer una crida a envoltar-los de solidaritat, per a exigir que les plantes es nacionalitzin, sense cap indemnització i sota control obrer.

Una sèrie de nacionalitzacions que a més posi per davant els interessos dels treballadors enfront els negocis patronals i els seus beneficis i les fàbriques i els serveis de cara a satisfer les necessitats de les majories socials.