Des del 18 d’octubre del 2019, la classe treballadora i el poble, al costat de la joventut, dones i les nacions oprimides, es van expressar amb la clara perspectiva d’acabar amb el Xile dels trenta anys. Amb aquest aixecament, amb assemblees, amb milions mobilitzats als carrers i amb la primera línia, es va obrir un procés que va qüestionar els pilars de les herències de la dictadura.

Per a frenar la revolta, des de les files del vell règim, dels seus partits i parlamentaris, des de la UDI al FA de Boric van signar l’Acord per la Pau, per a salvar al govern de Piñera i desviar la lluita cap a nova transició que els permeti restablir la governabilitat perquè res canviï.

En l’esquerra els qui van subscriure el pacte —el FA i els que van acabar legitimant-lo com el Partit Comunista— ens volen fer creure que és possible realitzar les demandes d’octubre dins del marc de la institucionalitat hereva de la dictadura. Tal camí no sols és inadequat sinó que anticipa noves frustracions per a la nostra classe.

El qüestionament al Xile dels trenta anys no s’ha tancat. La lluita per la llibertat dels presos de la revolta, acabar amb les AFP, per salaris i pensions sobre el cistell bàsic, posar fi a aquesta salut que mata i fa emmalaltir al poble treballador i conquistar un sistema de salut i educació pública de qualitat i gratuïta, entre altres demandes, estan lluny de resoldre’s i amb la pandèmia milions hem vist agreujades les nostres condicions mentre continua el saqueig dels grans empresaris, banquers i multinacionals.

A un mes d’instal·lada la Convenció Constitucional, malgrat que ni la dreta ni l’ex-Concertació van obtenir el terç, la Convenció ha respectat les regles de l’Acord per la Pau i s’ha mantingut llunyana a les urgències populars. El Frente Amplio és el principal guardià d’una Convenció subordinada als poders constituïts com a mostra la seva recent votació a favor dels dos terços, i al costat del PS i al PC han acabat conciliant amb el vell pinochetisme. No són una alternativa per a la classe treballadora. El seu programa es basa en majors impostos i endeutament, sense posar fi al saqueig dels grans amos del país, i busquen aliances amb els vells neoliberals del PS, falsos amics del poble.

La Lista del Pueblo que es presentava com a alternativa, ha acabat per subordinar-se a les regles de la cuina i de l’Acord per la pau. Moltes i molts companys que tenen expectatives en què marquin un camí diferent, han vist que aquest camí de conciliació els porta a una crisi, croada per diverses acusacions de màquines i assumptes de diners, i producte de subordinar-se al vell parlamentarisme i d’abandonar la mobilització. Es mostren "independents" però el seu programa no es diferencia fonamentalment del programa de Boric, de reforma de l’Estat capitalista, i no per a acabar amb aquest sistema econòmic i social d’explotació i opressió.

Per això les organitzacions signants d’aquesta declaració hem resolt fer un pas unitari i conformar un nou referent enfront d’aquestes eleccions que es proposi lluitar pel conjunt de les demandes d’octubre; que denunciï la subordinació de la Convenció als poders instituïts i que exigeixi que aquesta trenqui amb el pacte del 15 de novembre, decreti l’amnistia a tots els presos polítics per lluitar i deliberi sobre: NO+AFP, el dret a la salut, habitatge i educació, el dret a l’avortament i les demandes del moviment de dones i LGTBIQ+, el dret a vot als majors de catorze anys, devolució de les terres al poble maputxe pel dret a l’acte-determinació, la nacionalització dels recursos estratègics sota control dels treballadors per a resoldre les demandes socials, entre altres mesures. És a dir, exigir que es declari sobirana, discuteixi i prengui totes les mesures sense respectar cap limitació dels vells poders com pretén l’acord per la Pau.

Un front de treballadors que denunciï els atacs dels empresaris i els paranys dels vells partits del règim, així com la conciliació dels qui es diuen representar al poble, però acaben al costat de la dreta i la vella Concertació. Un front que es proposi reprendre el camí de la lluita, mobilització i autoorganització independent de la classe treballadora i el poble, en la perspectiva de la vaga general, que permeti acabar amb el Xile de la transició i lluitar per un govern de la classe treballadora en ruptura amb el capitalisme i pel socialisme.

Des d’aquesta iniciativa lluitem pels següents punts que posem a consideració de sindicats, assemblees territorials i populars, coordinacions, comitès i olles comunes, per a reprendre el camí de la mobilització per les nostres demandes, i per la conquesta d’un govern dels treballadors de ruptura amb el capitalisme:

1.- Llibertat immediata a presos de la revolta i del poble maputxe. Anul·lació de les lleis anti protesta i antiterrorista. Judici i càstig a Piñera i el seu govern, i als policies implicats en els assassinats. Presó comuna, perpètua i efectiva als genocides i els seus còmplices civils. Dissolució de la policia.

2.- Salari i pensió mínima de 600 mil pesos. No més AFP. Sistema de pensions solidari administrat per treballadors i jubilats. Prohibició d’acomiadaments i suspensions. Prou de treball precari. Treball per a tots, repartiment de les hores de treball sense afectar el salari entre ocupats i desocupats. Anul·lació de les lleis antisindicals. Dret a vaga efectiva. Negociació col·lectiva per branca. Pel triomf de totes les lluites de les i els treballadors. Prou de conciliació de les burocràcies com la CUT amb el govern i empresaris. Pla de lluita cap a reprendre el camí de la vaga general.

3.- Sistema de salut pública, gratuïta i de qualitat en benefici del poble treballador. Prou de subsidis a les clíniques i ISAPRES. Educació pública, gratuïta, laica i no sexista en tots els nivells, sense subsidi a l’educació privada ni a l’església.

4.- Habitatges dignes per a les famílies treballadores. Per un pla nacional d’habitatges. Eliminació de l’IVA. Impostos progressius a les grans fortunes i extraordinaris als guanys dels grans empresaris i banquers.

5.- Que tot polític, funcionari i jutge guanyi el mateix que una professora. Prou de privilegis de la casta política i judicial. Dret a revocar als representants que traeixin el mandat popular. Dret als majors de catorze anys per a votar i ser elegits. Elecció popular de jutges i judicis per jurats. Dissolució del Tribunal Constitucional i la Cort Suprema.

6.- Devolució i restitució immediata de les terres usurpades al poble i nació maputxe. Expropiació de les terres de les forestals en mans de Matte i Angellini i grans grups econòmics. Dret a l’autodeterminació del poble maputxe.

7.- Prou de saqueig. Fora les multinacionals del coure. Nacionalització sense indemnització i sota administració de treballadors, de la gran mineria, al costat de les comunitats. Nacionalització i estatització sense pagament de totes les empreses privatitzades en dictadura i democràcia sota gestió de treballadors i control dels usuaris populars.

8.- Prou de feminicidis i trans/travesticidis i altres crims d’odi. Ni una menys. Pels drets de les dones treballadores, a igual treball, igual salari. Sales bressols i jardins gratuïts en els llocs de treball i estudi. Contra tota forma d’opressió o discriminació contra gais, lesbianes, travestís, intersexuals i transsexuals.

9.- Per la independència política dels sindicats enfront de l’Estat i els seus governs. No al diàleg social amb els grans empresaris. Fora la burocràcia sindical. Per direccions antiburocràtiques i classistes. Per l’autoorganització dels treballadors i el poble en comitès, coordinadores i assemblees.

10.- Contra el bloqueig i qualsevol classe d’agressió imperialista contra Cuba. Per una política internacional de suport a la rebel·lió obrera i popular a tot el món. Per la unitat socialista d’Amèrica Llatina. Solidaritat amb la resistència del poble palestí contra l’Estat sionista i racista d’Israel.

11.- Enfrontar la desfeta mediambiental que a escala mundial provoca el capitalisme. Al nostre país, la progressiva sequera, la destrucció d’ecosistemes, les plantacions de boscos de pins i eucaliptus, la imposició de mines, està destruint el medi en el qual vivim milions de persones. Lluitem per planificar la utilització i el consum de recursos naturals, al servei de la classe treballadora i el poble. Donem suport a les lluites de comunitats assetjades per grans empreses enfronten, partint pel dret d’aquestes comunitats de participar resolutivament en l’aprovació o desaprovació de projectes que tinguin impacte ambiental.