Pandèmia

CORONAVIRUS

Ni Sánchez, ni Torra es preocupen per la classe treballadora

La decisió del Govern del PSOE-UP d'aixecar el confinament semi-total i la ferma oposició de la Generalitat han marcat aquesta setmana. No obstant això, cap d'ells diu com evitar que moltes famílies es quedin sense ingressos.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dilluns 13 d’abril| edici� del dia

Alguns milions de treballadors de l’Estat espanyol tornaran al lloc de treball d’acord amb les ordres del president Pedro Sánchez. Aquesta mesura implica abandonar el confinament gairebé total. Ara no sols treballaran els dels serveis essencials, tornarem al confinament dels primers quinze dies. La Generalitat catalana es va oposar a penes va ser anunciat el canvi. De fet, venia sol·licitant el confinament semi-total des de l’Estat d’alarma.

Com es pot llegir en diversos articles de la nostra edició, el President Sánchez provoca amb les seves mesures que milions de treballadors corrin un gran risc de contagiar-se en el treball o en el seu desplaçament. Risc que també correrà la seva família o aquelles persones amb les quals viva, ja que és gairebé impossible evitar el contagi a casa, a menys que ens vestim com a “astronautes” i ens rentem les mans cada vegada que toquem alguna cosa.

El risc d’un rebrot més fort de la pandèmia, és el que està per darrere de les queixes del President de la Generalitat Quim Torra i altres autoritats. Sens dubte, que un repunt del virus allargarà el confinament i farà que la recuperació de l’activitat econòmica sigui encara més lenta. Tenint en compte que Sánchez no ha preparat les mesures per a evitar el contagi, el risc és més que real. La discussió està servida.

Diversos epidemiòlegs alerten del risc de rebrot del Coronavirus. L’epidemiòleg Antoni Trilla, Cap de medicina preventiva de l’Hospital Clínic de Barcelona, alertava “Cal mantenir aquest 70% de reducció de mobilitat: significa menys contagis”. Oriol Mitjà, de l’Hospital Germà Trias-Can Ruti i Jaume Padrós del President del Col·legi de Metges de Barcelona en sengles twitters també destaquen el problema del confinament.

No tot el que brilla és or amb el confinament total

El confinament total és una estratègia obligada perquè la capacitat de la sanitat catalana s’ha vist greument “retallada” i perquè en el Govern espanyol i en el català no es van anticipar a l’arribada del virus i perquè no van voler realitzar una inversió enèrgica en tests ràpids per a tenir un mapa de l’expansió del virus. A tota aquesta situació d’indefensió ens van portar els governs del PSOE i el PP, els del PNB i Convergència (PDeCat).

Estem pagant amb escreix la desídia dels diferents governs i la falta de planificació. Portem un mes del pitjor confinament que hi ha a Europa i, segurament, s’ampliarà un altre mes més; per no parlar del temps que portarà el “desescalat”. La desídia i la falta de planificació s’expliquen pels anys de neoliberalisme i pels pitjors ajustos sobre la sanitat posteriors a la crisi de 2008. Capitalisme pur i dur.

Per això és que la discussió entre la Generalitat i el Govern central no reflecteixen posicions totalment oposades. Per descomptat, que cal reconèixer a Torra que el confinament total farà reduir el contagi i ajudarà a controlar els casos nous de Covid. El govern de Sánchez, com a responsable únic de les mesures, va decidir “sucumbir” davant les pressions de l’empresari.

Els empresaris s’han queixat de la llei que prohibeix els acomiadaments per ser de “dubtosa constitucionalitat”. A la patronal espanyola tampoc li va agradar el “permís retribuït no recuperable” encara que els treballadors havien de retornar les hores posteriorment. Sí que és a gust de l’Ibex 35, quan Sánchez va facilitar els ERTOs i que els empresaris no pagarien res d’aquests salaris. D’això, Quim Torra no diu res. Ni tampoc de que la Cecot catalana demani que el Covid no es considere accident laboral.

Perquè el confinament gairebé total sigui útil ha de preservar a la classe treballadora que és la que produeix tot. Per això cal anul·lar tots els acomiadaments realitzats durant el virus. Aquells treballadors amb ERTOs han de cobrar la nòmina sencera a costa dels empresaris (els de l’Ibex 35 van guanyar 24 mil milions en 2019), ajudar als falsos autònoms fins que se sumin a la plantilla de l’empresa. Posar totes les mesures de seguretat perquè els treballadors dels serveis essencials treballin amb plena seguretat. Nacionalitzar tota la sanitat sota control dels treballadors i aquelles empreses perquè produeixin els productes necessaris per a acabar amb el Covid19.

Aquestes mínimes mesures, serien reclamades per qualsevol govern que es reivindiqui progressista o que es preocupi pels treballadors que hi ha en el seu territori. Res d’això, com es pot veure, és reclamat per Sánchez o Torra. Ni tampoc per Pablo Iglesias.

I, és normal. Al cap i a la fi, ells governen per als grans empresaris. Sánchez ha donat sobrades mostres d’això al llarg d’aquesta crisis. Torra, si bé en una posició més d’espectador per les mesures centralitzadores de Sánchez, també ho ha fet. No sols pel comptar amb el suport del PDeCAT (antiga Convergència), sinó també perquè amb la Llei Aragonès buscava privatitzar més serveis públics.




temes relacionats

Pandèmia   /    Crisi coronavirus   /    #Covid-19   /    Crisi sanitària   /    #Coronavirus   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Quim Torra   /    Política Estat espanyol   /    Pedro Sánchez

Comentaris

Comentar