Esquerra

ELECCIONS ARGENTINA

Nicolás del Caño, del Frente de Izquierda, guanya el debat als candidats de l’ajust i la mà dura

El candidat del Frente de Izquierda va despullar la demagògia de l'ultraliberal Espert, va creuar al peronista Tolosa Paz per l'ajust que va continuar al de Macri i va ser l'únic que va rebutjar la mà dura que tots els altres candidats van demanar per a criminalitzar la protesta i la pobresa.

divendres 22 d’octubre| edició del dia

Aquest dimecres, pocs minuts després de les 22 hs, va començar el debat entre els candidats i candidates a diputats per la província de Buenos Aires. Diego Santilli (Juntos), Victoria Tolosa Paz (Frente de Todos), Nicolás del Caño (Frente de Izquierda), José Luis Espert (Avanza Libertad), Florencio Randazzo (Vamos con vos) i Cynthia Hotton (+Valores) van debatre durant gairebé dues hores sobre "Qualitat institucional, seguretat i justícia"; "Economia, treball i educació"; i "Polítiques sanitàries durant la pandèmia".

Des del començament, va quedar clar que seria un debat en el qual l’única veu clara contra la criminalització de la protesta i la pobresa sota el malnom de "inseguretat" vindria des de l’esquerra, en la veu de Nicolás del Caño. També l’únic planteig contra els plans d’ajust que ve sofrint el poble treballador des de fa anys i que colpegen durament sobre la vida de milions.

Per a dir-ho sense moltes voltes, sense la presència del candidat del Frente de Izquierda i de Trabajadores Unidad (FITU), el debat hauria deixat fora la denúncia contra l’ajust en curs, però també la situació de la joventut treballadora que exerceix labors en un marc de forta precarització laboral. I la reivindicació del massiu moviment de dones que va conquistar el dret a l’avortament a l’Argentina. Va ser Del Caño el que va contestar les constants dretades que van venir de Hotton, Santilli i Espert. El mateix pot dir-se respecte de la baralla en defensa del medi ambient i contra les polítiques extractivistes.

Al llarg del debat, Santilli, de la dreta Juntos, i Tolosa Paz, candidata del peronista en el govern Frente de Todos, van apostar una i un altra vegada a l’"esquerda" i a la polarització entre ells, evitant respondre a les crítiques que sorgien de la resta dels candidats. Espert, de la dreta ultraliberal, va apel·lar a la demagògia de la dreta falsament llibertària, mentre que Randazzo i Hotton van tenir un més deslluït paper.

El primer tram del debat va mostrar una competència furiosa entre la major part dels candidats en l’objectiu de fer els plantejos més reaccionaris sobre mà dura i inseguretat. El fantasma de "ficar bala als delinqüents" Ruckauf, va sobrevolar una altra vegada l’agenda de la província de Buenos Aires. Expressions com a "delinqüents presos", "llei d’excarceracions", "penes més dures" o "baixa de l’edat d’imputabilitat", copaven el debat. Espert va arribar a parlar de reduir l’edat d’imputabilitat als 12 anys. Un veritable despropòsit reaccionari. No obstant això, no van anar només els candidats de la dreta: també Victoria Tolosa Paz va defensar haver cedit al xantatge armat de la Policia de la província de Buenos Aires en 2020 i va reivindicar la construcció de presons així com els fons destinats a les forces de repressió. Buscant un vot dretà, va triar aquest eix per a confrontar amb Diego Santilli a l’hora de l’encreuament entre tots dos.

La veu dissonant la va donar per descomptat Nicolás del Caño, que va denunciar que el gran delicte és dirgeix per un entramat mafiós que inclou a sectors de la Policia Bonaerense, el Poder Judicial i el poder polític, que s’aprofiten de la situació de vulnerabilitat i sense futur que sofreixen milions. "Els que et volen fer creure que el problema de la inseguretat es resol amb la policia ficant bala i baixant l’edat d’imputabilitat estan encobrint aquest entramat mafiós i admetent que mai resoldran els problemes de desigualtat i pobresa en què es recolzen. El narcotràfic està basat en la il·legalitat d’un negoci milionari", va afirmar. En aquest tram, també va demanar per la legalització de la marihuana al costat de campanyes de prevenció del consum problemàtic, i per la llibertat a tots els presos per conrear.

Va ser en aquest tram també, on Del Caño va recordar les repressions realitzades a Guernica pel Govern de la Província de Buenos Aires i en la Vila 31 pel Govern de la ciutat de Buenos Aires, senyor Larreta. Repressions deslligades contra famílies humils que reclamaven habitatge.

Durant el bloc destinat a debatre Economia, treball i educació, així com en el de Polítiques sanitàries durant la pandèmia, es van entrecreuar debats, en els quals cada candidat va triar terreny des del qual situar-se.

Des del costat de l’oposició de dreta, tots van optar per qüestionar la gestió de la pandèmia que va fer el Govern del Frente de Todos, denunciant els mals resultats tant en economia com en salut. Amb petits matisos, van criticar la "quarantena eterna", les escoles tancades, les activitats laborals pausades. A l’hora de les propostes, els beneficis als empresaris es van presentar gairebé com la sortida única.

Mirant el terreny de l’economia, el més incòmode va ser Santilli, que carrega amb el pes dels quatre anys de Macri. Tolosa Paz, no obstant això, no va poder esquivar les crítiques de Del Caño en el moment en què es va parlar de l’ajust. Va ser el candidat de l’esquerra el que li va recordar l’eliminació de l’IFE en plena pandèmia i l’ajust sobre milions de jubilats abans que la mateixa iniciés.

“Recentment escoltava a Tolosa Paz quan parlava dels jubilats i fa ràbia. Avui la jubilació mínima és una jubilació d’indigència i abans de la pandèmia el Govern li va llevar la mobilitat a jubilats i jubilades que pro primera vegada anaven a rebre un rebre un augment per sobre de la inflació”, va disparar Del Caño. La candidata oficialista va triar eludir la resposta.

Durant aquest punt va quedar en evidència, a més, el complet alineament del conjunt dels candidats amb les polítiques d’ajust que es porten endavant i amb l’acord del FMI que es discuteix cap a després de les eleccions. Si bé Espert es va referir al mateix va anar només per a ratificar la necessitat de pagar-ho. Va ser Del Caño el que va criticar el mateix i va assenyalar que només podia portar més ajust.

Pel costat de l’oficialisme, Tolosa Paz va buscar sortir de les acusacions per la gestió de la pandèmia excusant-se no sols en el difícil de la situació, sinó apel·lant també al fet que les decisions van ser preses en conjunt amb els governadors de les províncies i amb Horaci Rodríguez Larreta. Amb forçada empatia, va voler parlar-los als quals no l’estan passant bé, però a penes si puc apel·lar a l’herència rebuda de Macri com a argument o la contraposició de models amb l’apel·lació a un Estat més present que col·labori amb "empresaris i persones" (sic).

Des d’una perspectiva completament oposada, Nicolás del Caño va emfatitzar que "ara et fan promeses de campanya. Però uns van governar quatre anys i els altres ja van per dos anys. Et van continuar ajustant. Que rar que Santilli no parla del projecte de Lousteau d’eliminar les indemnitzacions. I Tolosa Paz no diu res de l’acord flexibilitzador en Toyota que lleva drets als treballadors i el govern l’avala. Falta treball i l’única proposta d’avançada és la del Frente de Izquierda. Reduir la jornada laboral a 6 hores, per a repartir el treball entre ocupats i desocupats amb un salari mínim que cobreixi la canastra familiar. Aplicant aquesta mesura només en les grans empreses es crearien 900.000 nous llocs de treball. Gairebé la meitat de la desocupació que informa l’INDEC.

El desenvolupament de la tecnologia podria alleujar la càrrega del treball als qui fan jornades de 10, 12 hores. I crear ocupació genuïna per als qui estan desocupats o informals. La tecnologia en mans dels capitalistes està al servei d’explotar més al treballador. N’hi ha prou de salaris i jubilacions que perden amb la inflació fa 4 anys. Proposem un augment d’emergència per a recuperar el poder de compra perdut amb Macri i Fernández. Per un salari mínim que cobreixi el cost de la canastra familiar i que s’actualitzi automàticament segons la inflació".

El candidat de l’esquerra va ser també l’únic a assenyalar la furiosa ofensiva que despleguen les patronals de les grans alimentoses per a garantir-se continuar augmentant preus lliurement. "Cal parar-li la mà a les corporacions que controlen la producció d’aliments i continuen augmentant els preus. Vénen guanyant com mai en la pandèmia. I fins es donen el luxe de dir que ens desabastiran i a no respectar el control de preus", va llançar.

Ja en el tram final del debat els candidats i candidates van debatre sobre les polítiques portades endavant durant la pandèmia. Com no podia ser d’una altra forma, Santilli i Tolosa Paz van apostar a polaritzar entre ells, amb mútues crítiques i acusacions. Va ser Del Caño l’encarregat de recordar que el Frente de Izquierda havia plantejat una sèrie de mesures urgents que cap dels dos espais havia acceptat posar en discussió.

Va ser en aquest tram on el candidat de l’esquerra va denunciar que la pandèmia era també un resultat de la destrucció del medi ambient i l’absència d’esquerda quant a les polítiques extractivistes entre Juntos i el Frente de Todos.

Prop del final del debat va tenir lloc l’encreuament de candidats. Santilli i Tolosa Paz es van triar mútuament, reforçant l’intent d’utilitzar l’esquerda al seu favor electoralment. Al mateix temps, amb això, van garantir que ningú més els pogués incomodar dins dels altres candidats.

L’encreuament següent el van protagonitzar Del Caño i Espert. Allí el candidat del Frente de Izquierda va deixar en evidència al seu rival. Ho va mostrar com el que és, un defensor obert dels interessos de les grans patronals que va arribar a dir "les empreses, per mi, que facin el que vulguin. Que contractin en relació de dependència, monotributo (autònoms)". La resposta de Del Caño va ser contundent: "Defenses als empresaris que s’escapoleixen la plata que falta en salut, educació i habitatge".

Una mica més primerenc, en el mateix sentit, Espert havia quedat com un ferm defensor de les grans patronals del camp, quan les va presentar com a "víctimes" de les polítiques de l’Estat nacional.

Minuts més tard, vaig tenir lloc un encreuament entre Randazzo i Hotton, el major mèrit del qual va ser produir molts memes per a les xarxes socials reflectint l’avorriment.

El minut final del debat va repetir l’esquema que es va veure al llarg de les dues hores: esquerda entre Santilli i Tolosa Paz; Espert i una limitada denúncia contra la casta; Randazzo i Hotton intranscendents.

En el seu tancament Nicolás del Caño va redoblar la crida a secundar al capdavant d’Esquerra. "Transformarem la brega i el descontentament en lluita i organització. Nosaltres no fem promeses electorals, sinó un compromís de lluita. Estem construint una nova alternativa política de la classe treballadora en tot el país, socialista i anticapitalista", va afirmar el candidat de l’esquerra.

"Tots et criden a resignar-te a la misèria del present. Però podem conquistar un altre possible. El 14 de novembre, anem amb el Frente de Izquierda Unidad", va finalitzar en un anomenat a aquesta important baralla.




temes relacionats

Frente de Izquierda y de Trabajadores - Unidad (FITU)   /    Esquerra   /    Esquerra revolucionària   /    Eleccions   /    Argentina   /    Nicolás del Caño   /    Internacional

Comentaris

Comentar