Foto: Martí Segura Ramoneda - @segraam

L’ERO presentat per l’empresa nipona al Departament de Treball afectarà 2.525 treballadors directes. Un número una mica menor als 3.000 que proposava la patronal a l’inici.

Això és perquè el centre de recanvis del Prat (110 persones) quedaria per fora de l’expedient i podria quedar fora del pla de tancament el centre tècnic i el de compres, uns 400 treballadors més, encara que segons l’empresa en funció de com es doni la negociació sobre l’ERO.

El mateix dia que es van presentar aquests números van donar inici a les consultes amb els representants sindicals.

La direcció de Nissan mostra així la seva voluntat que la seva decisió sigui irreversible quant al tancament de les plantes, i només queda negociar les condicions. Tot un xantatge.

A la primera trobada de la negociació, a la que l’empresa va acudir amb un notari per deixar-ne constància del lliurament de la documentació de l’expedient, no va acudir Frank Torres, el responsable designat per la multinacional per a portar endavant el tancament de les plantes. Pel que els sindicats no van reconèixer la constitució de la taula que no va tenir més recorregut.

El conseller de Treball, Chakir El Homrani via twitter escrivia: “Nissan ha registrat un ERO que afecta milers de persones treballadores. Vetllarem pels seus drets. Els que van promoure la reforma laboral, els que li van donar suport i els que no l’han derogat, avui són l’exponent d’un fracàs polític en defensa dels drets laborals”.

Nissan ha registrat un ERO que afecta a milers de persones treballadores. Vetllarem pels seus drets. Els qui van promoure la reforma laboral, els que li van donar suport i els que no l'han derogat, avui són l'exponent d'un fracàs polític en defensa dels drets laborals.

— Chakir el Homrani 🎗 (@ChakirelHomrani) June 30, 2020

Si des dels governs -català o central- vetllaran pels drets dels treballadors de la mateixa manera que ho van fer amb els dels nostres avis en les residències, ja sabem del que tracten els seus eufemismes.

Potser no recorda el ministre de Treball d’ERC que els seus actuals socis en el Govern, sota les sigles de l’extinta CIU, van convalidar des del congrés la reforma laboral en 2012.

Mentrestant, per als representants sindicals dels treballadors ni tan sols iniciat el procés de consulta l’empresa va anunciar que s’ha tancat el calendari de reunions per a les consultes fins al 30 de juliol. “Continuarem treballant per a demostrar que els motius per a tancar-nos no són certs”, declarava Miguel Ruiz, del sindicat Sigen-Usoc, majoritaris en el comitè d’empresa de Nissan, integrat també per CCOO, UGT i CGT.

Està previst que avui dijous es manifestin a les fàbriques que té Nissan a Cantàbria i a la capital Santander, treballadors que s’han desplaçat des de Barcelona per a participar d’aquestes.

No obstant, la força sola dels treballadors de Nissan, sense tenir en compte a les pròpies contractes, la coordinació amb aquests treballadors així com amb altres sectors en una situació similar i la comunitat de conjunt, no serà suficient.

Així com que més enllà de les força que despleguin, si els treballadors no proposen un pla alternatiu, independent dels negocis i els interessos patronals i que posi per davant els seus interessos i els de les majories, estan condemnats per endavant a ser furgó de cua de la patronal del sector, de la mà dels sindicats majoritaris.

Et pot interessar: Vaga Nissan: una lluita testimoni en la que treballadors i patronal no “remem en la mateixa direcció”

Militants de l’esquerra sindical i anticapitalista han impulsat una recollida de signatures per l’exigència d’una nacionalització de Nissan. Una iniciativa que secundem, però críticament, ja que no compartim el conjunt dels termes en els quals s’expressa sobre la nacionalització.

En primer lloc, la definició sobre "la debilitat del Govern espanyol i català" sona a exculpatòria per als qui sempre han prioritzat els negocis de la classe a la que representen. Els que com CIU van secundar la reforma laboral o els mateixos que van prometre derogar la reforma laboral com el PSOE i UP, amb la que en aquesta crisi ataquen i atacaran a la nostra classe.

En segon lloc, la qüestió de la “sobirania industrial” com a argument a favor de la nacionalització planteja el problema en termes de “nacionalisme econòmic” i per tant en termes inter-classistes que no compartim, menys encara en un Estat imperialista com és l’espanyol.

La perspectiva de nacionalització que defensem només pot ser producte de la lluita de classes com a part d’una sèrie de mesures transicionals cap a a una economia socialista, de racionalitat i democratització de l’economia. És a dir, en un sentit contrari de nacionalitzacions de tipus burgeses.

Una nacionalització que trenqui amb les regles de joc –capitalista- en les que sempre perdem, que posi per davant els interessos de la classe treballadora enfront dels negocis patronals i els seus beneficis i les fàbriques al servei de les necessitats socials sota una veritable reconversió de la indústria de l’automòbil.