La temporalitat s’ha convertit en un problema per a les treballadores i treballadors de l’Estat espanyol, qüestió que fa que a la precarietat que ja pateixen, s’hi afegeixi la falta d’estabilitat. I és que tot i que fa ja 23 anys que es va posar límit a l’abús de temporalitat arran d’una directriu europea, el Govern espanyol fa anys que incompleix aquesta ordenança.

No obstant, davant la qüestió de la temporalitat generada en sectors com l’educació i la sanitat, la solució que ha trobat el govern ha estat la Llei 20/2021, o Icetazo, que pretén posar fi a l’abús de la temporalitat fent fora de la seva feina a milers de persones. La Llei Iceta contempla que la solució és l’estabilització de les places en abús de temporalitat, però en cap moment té en compte o pretén estabilitzar la situació de les interines; que després d’anys treballant en una situació de precarietat absoluta viuen amb la por de veure’s al carrer gràcies al “Govern més progressista i d’esquerres de la història”, que amb l’excusa d’acabar amb la temporalitat realment busca reduir costos de l’administració pública reduint despeses de personal.

Queda bastant clar que l’Icetazo tracta a les interines com a números que han de reduir, i no ho farà buscant la ’fixesa’, sinó mitjançant acomiadaments i subcontractació en un número molt de treballadores.

Aquest és el cas del bidell de l’escola Folch i Torres d’Esplugues, entre tants d’altres, que va ser acomiadat després de 17 anys treballant en situació de temporalitat a causa dels processos d’estabilització de places.

Això no només va crear una gran polèmica entre les famílies dels estudiants, que van iniciar una recollida de signatures per presentar a l’Ajuntament i lluitar perquè aquest pogués mantenir la seva plaça, sinó per també deixar clar que, tant al govern del PSOE i Unidas Podemos, com el govern de la Generalitat d’ERC i Junts, no els importa la facultat o l’experiència d’una treballadora a l’hora de fer la seva feina.

Després de 17 anys treballant, unes oposicions no haurien de determinar si una persona és apta o no per fer el seu treball.

Et pot interessar: "L’ERO de treballadores púbiques més important que s’ha fet mai"

En aquest sentit, la lluita per acabar amb la temporalitat i per la fixesa de tots els interins està estretament lligada a la lluita per la defensa de l’educació pública, en contra de les retallades i pels drets de tot el personal educatiu, docent i no docent, així com també les imposicions del departament d’Ensenyament que dirigeix Josep González Cambray o l’atac a la immersió lingüística catalana.

És per això i molt més, que els dies 25 de maig i 2 i 9 de juny fem un crida per tornar a sortir als carrers de la mà de les docents i les interines. Hem de mantenir-nos fermes contra les imposicions de Cambray i la Llei Iceta, perquè lluny d’aquells que fan les lleis sense haver trepitjat una escola en anys, les aules han de ser de les docents i les estudiants.

També pots llegir: El professorat que posa en escac a Cambray